Pàgina d'inici > Noticies

Walter Kasper: “L'ecumenisme no és una troballa humana, sinó un impuls de l'Esperit Sant”

L’acte inaugural de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) es va celebrar ahir al Seminari Conciliar. Al cardenal arquebisbe de Barcelona, senyor Lluís Martínez Sistach, el van acompanyar el Dr. Antoni Matabosch, director de l’Institut, i el cardenal Walter Kasper (Alemanya, 1933), teòleg de renom internacional i president emèrit del Pontifici Consell per […]

L’acte inaugural de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) es va celebrar ahir al Seminari Conciliar. Al cardenal arquebisbe de Barcelona, senyor Lluís Martínez Sistach, el van acompanyar el Dr. Antoni Matabosch, director de l’Institut, i el cardenal Walter Kasper (Alemanya, 1933), teòleg de renom internacional i president emèrit del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, que va pronunciar la lliçó inaugural sota el títol “L’ecumenisme com a moviment de pau en els segles XIX i XX”.

La situació del moviment ecumènic abans…

El cardenal Kasper va traçar un exhaustiu recorregut per la història de l’ecumenisme des de la pregària de Jesús quan va dir “que tots siguin un”, passant per Sant Agustí, Bossuet i fins als nostres dies. Malgrat tot, “un moviment ecumènic com el coneixem ara no va arribar fins al segle XX”. Sense anar més lluny, ja la primera constitució conciliar, la Sacrosanctum concilium, incorporava en el pròleg la promoció de la unitat dels cristians en el programa del Concili. El decret Unitatis redintegratio va ser la resposta al promès. Aquest “afirmava que l’ecumenisme no era cap mena de troballa humana, sinó un impuls de l’Esperit Sant”. Però fins i tot abans, en la Conferència Mundial de les Missions d’Edimburg, el 1910, es troba “el que considerem el punt de partida del moviment ecumènic modern”, on van sorgir grups de pregària per la unitat en detectar que el fracàs de les missions era provocat en gran mesura per la divisió dels cristians.

En aquesta línia, Kasper va insistir en que “el moviment ecumènic va arribar just en el moment en què començava la secularització moderna”, amb la divisió dins de la cristiandat, quan dos sistemes totalitaris esclavitzar a l’home i es van desencadenar dues guerres mundials gairebé consecutives.

…i avui

Ara ens trobem gairebé en total concordança amb les esglésies ortodoxes, ja que “compartim una mateixa comprensió sacramental, els set sagraments i la constitució episcopal de l’Església, així com el culte als sants, de manera particular pel que fa a la Mare de Déu”. En canvi, el problema amb les esglésies de la Reforma “és molt més profund”.

El cardenal Walter Kasper va concloure la seva lliçó recordant que l’Església no és una meta en si mateixa com tampoc l’ecumenisme és un fi en si mateix: “La unitat de l’Església està al servei de la unitat del món i de la humanitat. Jesús ha pregat perquè tots siguin un, perquè el món cregui . La unitat dels cristians i la seva missió en el món van, segons les paraules de Jesús al cenacle, inseparablement unides”. Kasper va recordar també que el camí d’unitat serà “llarg i difícil”, però que ha crescut la consciència de la unitat i “podria ser una força gens menyspreable en el nostre món”.

T'interessarà ...

El més llegit