Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Victòria Molins, educadora i religiosa, doctora 'Honoris Causa' per la Universitat Ramon Llull

És la segona dona proposada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL que rep aquesta distinció

Aquest divendres migdia Victòria Molins, educadora, filòsofa, escriptora i religiosa, coneguda per la seva visió transformadora de l’acció social, ha estat investida doctora Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (URL), a proposta de la Facultat d’Educació Social i Treball Social (FESTS) Pere Tarrés-URL. L’acte de concessió d’aquest guardó honorífic converteix Victòria Molins en la segona dona doctora Honoris Causa proposada per la FESTS Pere Tarrés-URL.

L’acte s’ha iniciat amb la lectura, a càrrec d’Anna Berga, secretària general de la URL, de l’acta de nomenament de la Junta de Govern. Òscar Mateos, vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, i padrí de Victòria Molins, ha destacat que amb aquest acte, “la nostra Universitat fa seu, o més ben dit, renova el seu compromís, de forma encara més explícita i radical, amb aquesta mirada que vol partir sempre i en tot lloc des d’aquells que ho han perdut tot”.

Per a Mateos el fet de poder glossar els mèrits de l’homenatjada ha suposat “una oportunitat d’aproximar-me amb major profunditat a una biografia de biografies, és a dir, a una persona que dins seu guarda les històries, dures, terribles i, en alguns casos, esperançadores, de desenes i desenes de persones”.

Mateos ha resumit en quatre punts la personalitat de Molins: Primer, “la seva passió per la vida, una passió en majúscules, desbordant i engrescadora”. Segon, “una cerca constant pel sentit de llibertat, de plenitud i de voluntat de resposta a la seva vocació última”. Tercer, “una conjugació constant entre la vida intel·lectual, de reflexió i pensament social, amb la vida a peu de trinxera”. I quart: “la seva capacitat comunicadora i de narradora”.

Durant el seu discurs, Mateos ha posat de manifest com Molins entén el món i el seu compromís radical pels més vulnerables.

A continuació s’ha procedit a la investidura com a doctora Honoris Causa i al lliurament del títol i dels atributs a Victoria Molins a càrrec de rector de la URL, Josep Maria Garrell.

Tot seguit Victoria Molins ha iniciat el seu parlament remarcant que “aquest honor no és per a mi, sinó per la tasca social de moltes persones”.

“Tres són, entre d’altres, els puntals sobre els quals podria explicar un tipus de tasca social, que no és ni el millor ni l’únic, però al qual jo em vaig sentir cridada en un moment de la meva vida i on he anat aprenent a poc a poc, dia rere dia, després de seguir una intuïció inicial”. Així, Molins ha destacat: el sentit de compassió amb els “pobres”; l’enamorament de Jesús; i Santa Teresa de Jesús.

L’educadora ha revelat que hi ha dues vessants de la seva tasca que pot oferir a les noves generacions d’estudiants. La primera és “la diferència fonamental entre pobresa i exclusió social o marginació, aquesta última sovint lligada al món de la delinqüència”. Ha explicat que va experimentar aquesta diferència quan l’any 1985 va tornar d’un viatge a Nicaragua i va iniciar-se a Barcelona al Quart Món, al qual s’hi ha dedicat des d’aleshores: “Per expressar-ho d’alguna manera, diré que la pobresa fa llàstima i que aquest tipus de marginació a la qual vaig decidir dedicar-me acostuma a fer nosa. La pobresa que jo havia conegut al Tercer Món, diguem-ne de diners, prové sovint de la injustícia, de les diferències socials que aquesta injustícia ha generat. La solució seria, doncs, lluitar contra aquestes injustícies i diferències”.

I és que després de “llicenciar-se al carrer” –en paraules de Molins- i aprendre de mestres com sor Genoveva Massip, el germà Adrià Trescents, el jesuïta Jordi Ginestà, o el doctor Blécua, va formular la seva vocació, de la qual des d’aleshores no se n’ha separat, i li va posar el nom de “la mística del carrer”. Aquesta és el segon vessant que ha volgut subratllar: “Jo no em sentia ni em sento capacitada per transformar la societat, i encara menys aquell món que estava començant a conèixer pels carrerons del Raval, del Gòtic i la Barceloneta. Jo no podia ser ni una Teresa de Calcuta ni un Vicent Ferrer per canviar col·lectius. No tenia capacitat per crear una obra social que pogués posar remei a aquells estralls que estava descobrint”.

Molins ha reivindicat el paper dels educadors socials i treballadors socials i dels voluntaris insistint amb què la seva tasca és una altra que complementa la dels professionals: “He après  que no es pot treballar per lliure com un franctirador, sinó que cal fer-ho en xarxa i amb discerniment, posant-nos sempre en contacte amb els professionals. La meva tasca és complementària i per això requereix hores i més hores, escolta i més escolta, paciència i més paciència. Els marginats per als quals fem aquest acompanyament no han de ser usuaris, com ho poden ser per als Serveis Socials, sinó amics. Això no vol dir que fem d’avis tirant per terra la tasca dels professionals, sinó que, precisament, els hem d’acompanyar en els processos que ens assenyalen els professionals. I tots sabem per experiència que els processos poden ser molt llargs. Potser és per això que molts “voluntaris” -nom que no tinc dins el meu vocabulari- no es troben massa bé en aquesta tasca, ja que no sembla que solucioni els problemes urgents i no se’n veuen resultats a curt termini”. De fet, Molins ha aclarit que no li agrada anomenar la seva tasca com a voluntariat “perquè no té un horari ni un compromís oficial. És, almenys per a mi, per la meva vocació i consagració, una manera de viure l’Evangeli i d’estimar”.

Victòria Molins ha acabat el seu discurs amb un agraïment sincer a la FESTS Pere Tarrés-URL: “El fet que aquesta Facultat m’hagi atorgat l’honor que acabo de rebre, diu molt a favor de la seva mentalitat, del seu compromís amb la justícia social, amb l’educació i amb aquesta tasca senzilla i anònima que en la meva persona representa a molta altra gent en la nostra societat actual. Gràcies per entendre-ho així”.

Finalment, Josep Maria Garrell, rector de la URL, ha recordat que un doctorat Honoris Causa “és atribuïble a persones per raó dels seus rellevants mèrits acadèmics o científics, o pel seu compromís i responsabilitat social o ètica, o per la seva trajectòria cívica i aportació en l’àmbit social, cultural, polític o econòmic” i ha insistit “pels que coneixem des de fa anys la trajectòria i l’enorme tasca de la Victòria Molins, ens és força evident que reuneix, amb escreix, mèrits per concedir-li aquesta distinció”.

El rector ha subratllat que avui la URL homenatja a Molins, “però també, i per especial desig seu, homenatgem a totes aquestes persones anònimes i a tota la seva tasca i exemple”. En aquest sentit el rector ha afegit que a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL “s’hi graduen persones compromeses com poques amb la justícia social. És evident en virtut dels estudis vocacionalment cursats. Persones que, conscients de la professió que els espera i de les seves dificultats, han optat per camins similars als que la Victòria Molins camina dia rere dia”.

T'interessarà ...

El més llegit