Pàgina d'inici > Noticies > Mans Unides

Vers un món més ecològic

El Cardenal Sistach va analitzar i debatre l’encíclica ‘Laudato Si’ a l’Ateneu Barcelonès, on va admetre que espera que la Cimera del Clima de París superi “els interessos nacionals”

L’encíclica Laudato Si’ ha tingut una gran repercussió en el món científic i acadèmic. Fins a l’Ateneu Barcelonès ha arribat el debat que està suscitant aquest document del Papa Francesc i, qui millor per explicar-la i debatre-la, que un gran coneixedor de la mateixa: el Cardenal Sistach. Després de signar el llibre d’honor de l’entitat, l’Administrador Apostòlic de Barcelona va ser presentat davant els assistents pel periodista i ecologista Santiago Vilanova, responsable de la secció Ecologia i Recursos Naturals de la Comissió de Cultura de l’Ateneu Barcelonès.

En el seu anàlisi, el Cardenal Sistach va recordar que Laudato Si’ “se centra en recordar la gran responsabilitat de l’ésser humà pel que fa a la creació, de la que no ha d’anar per explotar-la com vulgui, sinó que se n’ha de sentir administrador davant la generació actual i també les futures”. Davant aquest repte de la degradació global de l’entorn natural, va fer una crida a la implicació, per part de tothom, ja que aquesta encíclica “va molt més enllà de les encícliques habituals en quant als destinataris: no és una carta només als catòlics ni només als cristians o a les persones religioses; és una carta a tot el món, a tothom que vulgui escoltar el seu missatge”.

Actitud de canvi

A partir de la seva experiència personal quan era petit a una casa del Guinardó, el fins ara arquebisbe de Barcelona va admetre que es tracta de canviar no només la mirada sinó l’estil de vida i ho va exemplificar amb accions del dia a dia com rentar-se les dents. Tanmateix, també va apel·lar a una formació en aquest sentit i a un altre factor que influeix, el ser creient: “La indiferència religiosa i l’allunyament de Déu també tenen molt a veure amb l’abús de la natura i amb la seva utilització egoista”.

Tot i que sembli que aquesta crisi mediambiental estigui separada de la crisi social representada per la globalització, el Cardenal Sistach matisa que “entorn natural i entorn humà es degraden junts”. I d’aquí sorgeixen les preguntes que lliguen ecologia i antropologia: què volem ser en el futur? Quin món volem deixar a les generacions futures?.

La clau: la consciència moral

Com el Papa Francesc, l’Administrador apostòlic confia en la consciència moral de la societat i, sobretot, aposta pel diàleg: “Els problemes mediambientals i socials són de tanta complexitat que cap disciplina científica, ni cap forma de saviesa –incloent-hi la saviesa religiosa- poden ser menystingudes a l’hora d’aportar respostes sostenibles”. Per exemple Gaudí, tot i ser arquitecte, era un gran ecologista. Prova d’això és la gran varietat de flora i fauna que conté la Sagrada Família.

En tot cas, el problema ha estat que “els avenços de la  ciència i de la tècnica no s’han vist acompanyats per un progrés equivalent a nivell ètic i cultural”. Ara, tota l’humanitat ha d’anar a la cerca d’una ecologia integral. I això comença amb la cimera del clima de París.

T'interessarà ...

El més llegit