Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

“Us invito a celebrar el Nadal amb una mirada d’esperança”

L’ Arquebisbe de Barcelona va presidir la celebració del Nadal amb tots els treballadors i membres de la Cúria al Palau Episcopal

La tradicional recepció amb motiu del Nadal, en la qual la Cúria i altres organismes diocesans feliciten el Sr. Arquebisbe i aquest els desitja a tots un bon i sant Nadal, va tenir lloc el passat dijous dia 22 de desembre

En primer lloc, a la capella del palau, es va resar l’hora de Sexta, amb una breu preparació a càrrec de Mn. Joan Obach, delegat diocesà de Pastoral Sacramental i Litúrgia, que va preparar un text imprès per facilitar la participació de tots en la pregària. El Sr. Arquebisbe va presidir la pregària, acompanyat del Sr. Bisbe auxiliar i va excusar l’absència del cardenal Martínez Sistach, que tenia un compromís en aquelles hores.  

Paraules del Sr. Bisbe auxiliar

Després de la pregària, a la sala noble del palau, va tenir lloc la recepció que es va obrir amb unes paraules de felicitació pronunciades per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar i vicari general. “La pregunta –va començar dient- ens ve de la Cúria mateixa, des de l’oficina de comunicació. És una interpel·lació a tots: Cap a on et guia Nadal? A mi em va arribar al Perú, el dimarts passat. Era el poblet de Cascas, a la serra andina, visitant una trentena de missioners de la diòcesi de Mallorca que treballen al Perú; era una comunitat de gent molt senzilla, molt pobra i creient al màxim, on la fe en Jesús ho és tot. Vaig veure molt clar que el Nadal em guia cap a Jesús. Jo aquestes dies em preguntava si som una Església en sortida o una Església tancada. Sr. Arquebisbe, voldria que en aquest context li arribés la felicitació de tots els qui formem aquesta institució al servei de l’arxidiòcesi de Barcelona, amb la resposta que cadascú ha donat i que reflecteix el meravellós vídeo que ara es projectarà, i que ja roda per les xarxes socials. Conclou amb la seva felicitació que li agraïm de tot cor. Volem que la Cúria diocesana sigui això, una petita comunitat cristiana que interpel·li en Bé, amb la seva manera de treballar al servei de la nostra Església  i de tothom que truca a la nostra porta”.

“A vostè, Sr. Arquebisbe, li hem d’agrair de tot cor, ara que fa quasi un anys que està entre nosaltres, el seu servei pastoral fet de proximitat, fet de tracte senzill i joiós. La nostra Església està disposada a caminar tot responent a allò que Jesús ens demana que fem, que és anar a l’essencial, servir, acollir i estimar tothom. Com ell sempre ho va fer. El papa Francesc, en la seva darrera carta apostòlica Misericordia et misera, ens diu: ‘Hi ha molta necessitat de reconèixer l’alegria que es revela en el cor que ha estat tocat per la misericòrdia. Fem nostres, per tant, les paraules de l’apòstol: Estigueu sempre content en el Senyor’(MeM 3)”.

“Amb aquesta invitació a l’alegria, vull acabar desitjant-vos, Sr. Arquebisbe, un bon i sant Nadal en la joia de la presència de Jesús en la nostra vida, vivint una constant trobada amb Ell. I en aquest any que tant l’hem citat, voldria acabar amb aquestes paraules del beat Ramon Llull: Digué l’amic a l’Amat: Jo no he deixat d’amar-vos, des del dia que us vaig conèixer. Car en Vós i per Vós i amb Vós he estat, onsevulla que fos. I respongué l’Amat: Ni jo, després que tu m’haguessis conegut i amat, mai t’he oblidat ni mai per mai t’he enganyat ni t’he fallat.

“Moltes felicitats i un bon any 2017, que sigui ple d’aquest amor que celebrem en aquestes entranyables festes de Nadal. Moltes felicitats!”

 

Paraules de Mons. Joan Josep Omella

Mons. Omella va iniciar les seves paraules dient que realment gairebé feia un any que era a Barcelona i va afegir: “Dono gràcies a Déu per aquest any que porto entre vosaltres, i us dono gràcies a vosaltres per l’acollida que m’heu donat. M’he sentit molt a gust. Treballeu molt bé; treballeu amb cordialitat, amb joia. Treballeu seriosament. Treballeu amb responsabilitat. Moltíssimes gràcies pel treball que feu tots per continuar la marxa de l’arxidiòcesi. Vull agrair de cor tot aquest treball que feu dia rere dia…”

En segon lloc, el Sr. Arquebisbe va fer unes felicitacions a diverses persones de la Cúria i de la diòcesi que havien viscut esdeveniments joiosos: l’Ignasi, de la Delegació d’Ensenyament, que havia estat pare d’un fill; l’Esteve, guàrdia de seguretat, que va ser pare i que la seva esposa no va tenir temps d’arribar a l’hospital, fet que provocà que el nen nasqués al pàrquing, quan anava a portar la seva esposa a l’hospital; Montse Padilla, que fa cinquanta anys que treballa a Càritas, a la qual la generalitat li ha concedit la Medalla de Francesc Macià. Totes aquestes persones, cridades al costat de l’Arquebisbe varen rebre tots un llarg aplaudiment de tots els presents.

“Estem treballant en la preparació del nou Pla Pastoral Diocesà. I hem vist que hi ha un primer moment molt important, que és el de contemplar aquelles actituds que hem d’adoptar mirant l’Evangeli i també la invitació del Papa en l’Evangelii gaudium per tal de ser una Església en sortida, i no una Església autorreferencial. Us invito a celebrar el Nadal amb aquesta actitud contemplativa. Jesús ens ensenya com ser deixebles seus i com ser apòstols en el nostre temps. Per fer aquesta contemplació hem de fer-nos infants i fer-nos humils. Ho diré amb una poesia de Miguel de Unamuno, que jo l’aplico a la contemplació de la basílica de Betlem, en la que cal abaixar el cap per poder-hi entrar: “Agrándame la puerta, Padre/ que no puedo pasar./ La hiciste para los niños./ Yo he crecido, a mi pesar./ Si no me agrandas la puerta,/ achícame por piedad/ y devuélveme aquella bendita infancia/ en que vivir es soñar.

Que aquests dies, tot contemplant el pessebre, entrem en aquella humilitat; que trobem aquesta mirada de joia i d’il·lusió, d’esperança, perquè l’Església està creixent, l’Església està caminant, l’Església, el Regne de Déu és present a la terra. Hem de tenir esperança… A Betlem trobem el silenci, trobem també la pobresa –l’anunci de l’Evangeli es fa amb senzillesa i amb pobresa- i a Betlem trobem sobretot el servei als pobres: el pastors i el reis arribem a Betlem per a servir una família pobre…

És en el servei als pobres on nosaltres podrem donar un testimoni creïble. I finalment el misteri de Nadal ens diu que la humanitat i la divinitat queden ensamblades, queden unides per sempre, i tot el que és humà és diví i tot el que és diví és humà. No ho podem separar: treballant per a l’home, estem servint a Déu, i servint a Déu acabem treballant per a la gent, sobretot per als pobres. Seguim així; i crec que podrem ser una Església d’esperança aquí, a Barcelona. I em sembla que, així, després d’aquesta contemplació, podrem preparar un bon Pla Pastoral per a la nostra diòcesi de Barcelona. Us desitjo a tots un bon Nadal. Gràcies!”.

J. P. 

T'interessarà ...

El més llegit