Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

Una tradició perduda: el Salpàs

Durant la Pasqua, els capellans beneïen amb sal i aigua les cases dels cristians, recordant el pas de l’àngel exterminador castigant a les famílies d’Egipte que no tinguessin la senyal de la sang del be

Inevitablement, hi ha costums que es perden amb el temps. I el Salpàs és un d’ells. Es tractava d’una celebració domèstica que tenia lloc durant l’octava de Pasqua de la Resurrecció i es beneïen cadascuna de les cases dels cristians amb una barreja de sal i aigua beneïdes que es tirava a les llindes de les llars. Així es recordava la vigília del dia en què els israelites van deixar Egipte i el pas de l’àngel exterminador per totes aquelles cases que no tinguessin a la porta la senyal del be pasqual.

Benedicció pasqual

Pasqua significa el “pas” cap a la Terra Promesa, cap a la resurrecció o la salvació: és una paraula molt usada pels israelites ja que és el “pas” pel desert de camí cap a la Terra Promesa. Els cristians també celebren el pas o Pasqua que ens porta al Regne Etern, la pàtria definitiva.

En aquest peregrinatge cap a la pàtria celestial és bo que quedem marcats per la benedicció pasqual. Sota aquest pretext, es feia el ritual del “Salpàs”, una paraula composta per “sal” i “pas” de Pasqua. En aquest, es beneïa la sal amb aigua i la barreja es tirava en les llindes de les masies. Amb aquest ritus, el sacerdot beneïa les cases i les seves dependències i, com a recompensa, els propietaris donaven ous al capellà, qui els compartia amb els escolans. Hi havia capellans que eren molt generosos i donaven molts ous als escolans però d’altres eren més garrepes, de manera que Rafael Amat –el baró de Maldà- exposava que els sacerdots s’enfadaven quan els escolans cantaven, després de la cerimònia del “Salpàs”, la sarcàstica lletra: “Ous per als escolans / i bastonades per als sacerdots”.

Campanes o matraques?

Les campanes són un element essencial en les esglésies però, durant la Setmana Santa, i degut al sentiment de tristesa d’aquells dies, no ressonen. I és que el seu so, estrident i agut, recorden l’alegria. Per aquest motiu, en comptes de les campanes s’utilitzen les matraques, uns instruments de fusta que generen un soroll més greu, més trist. La Catedral compta amb un parell de matraques i, en breu, s’exposarà al Museu Diocesà una matraca dissenyada per en Gaudí.

T'interessarà ...

El més llegit