Pàgina d'inici > Noticies > Càritas

Una llar, una passa cap a l'autonomia

La Fundació Foment de l'Habitatge Social i Càritas després de celebrar 25 anys enceten un nou any 25 anys vetllant per la dignitat d'un habitatge

Una de les causes que porten a l’exclusió social és la manca d’accés a un habitatge adequat. Les xifres del sensellarisme i dels desnonaments han continuat augmentant en els darrers anys a Catalunya, deixant les persones desprotegides al carrer,o bé,  en espais insuficients. Moltes entitats treballen dia a dia per a combatre aquesta situació, entre aquestes, la Fundació Foment de L’Habitatge Social, que en col·laboració amb Càritas Diocesana i amb 25 anys de recorregut, vetlla per oferir una llar digne a tothom.


400 pisos en 25 anys

Aquest desembre es van reunir per a celebrar les noces de plata de la Fundació, on van assistir-hi tots els usuaris als que ajuda i ha ajudat l’entitat al llarg d’aquest temps, un període durant el qual han passat de 90 a gairebé 400 habitatges.  “Es un fita que suposa, 400 persones tranquil·les a la seva llar”, explica el director de la fundació, Francesc Almacelles. Aquest treballa juntament amb els treballadors socials i els voluntaris atenen a l’any gairebé unes 2.000 persones, moltes de les quals vivien al carrer, d’altres havien estat víctimes de desnonaments, o bé vivien compartint pis o en habitatges inadequats.

L’Emili Salvador treballa com educador socials a la fundació, i acompanya els usuaris al llarg d’un programa d’acció social integral, que ofereix un habitatge i assessora per tal que en un període de temps es pugui assumir l’autonomia personal. “Sempre pensem que l’entrada a un pis ha de ser avantatjosa, per això es fa- explica l’Emili-. Moltes de les famílies o venen del carrer , o d’un desnonament, o d’un amuntegament a una habitació, i del que es tracta és de donar-los un habitatge que sigui digne”.

Un pas cap a l’autonomia 

D’altra banda, tan Almacelles com Salvador, coincideixen que la finalitat de tenir una llar és tornar a ser autònom i que un es valgui per si mateix. Segons Salvador, “L’habitatge ha de servir com a espai on la gent pugui agafar els  problemes que té i els pugui pair i transformar-los en una cosa que amb normalitat ho fem tots”.  Així és com la Yubisney Caballero,  després de tretze  anys a l’entitat, ha pogut obtenir una feina i ara ja pot pagar les despeses i el lloguer del pis que la fundació li ha cedit.     

La Yubisney és de nacionalitat colombiana, i ja fa més de 13 anys que viu a Barcelona. Abans d’arribar a la fundació, vivia amb el seu fill Juan Pablo, recent nascut, que pateix discapacitat, a una habitació compartida i no tenia feina.  Va ser llavors, a través d’una treballadora social de Càritas de Barcelona, que es va posar en contacte amb la fundació.

“En el pis que compartia, hi havia tibantor i jo volia estar amb el meu nen tranquil·la. La treballadora social, que es deia Assumpta, va parlar amb la Fundació Foment de l’Habitatge i un dia em va trucar dient que hi havia un pis al carrer Cendra, a Sant Antoni. Jo li vaig dir que em quedava amb el pis, però, que no tenia diners per a pagar les despeses. Ella em va constestar que no passava res, que ho parlaria amb la fundació”.

El primer pas

La Yubisney va traslladar-se al pis del barri de Sant Antoni un dia de desembre, era la primera nit que dormia a una llar amb el seu fill, tots dos sols.  “Va ser un pas, d’una habitació a un pis. Si el nen plorava no li molestava a ningú, només a la seva mare i res més. Mai oblidaré la cara del meu fill. Jo crec que el pensaria, “estem els dos solets . Aquest va ser el primer pas”.

Durant el seu establiment a l’habitatge va comptar amb l’ajut de Càritas que li va facilitar els serveis  d’una treballadora que la va ajudar amb tots els tràmits del pis com a moblar-lo i deixar-lo enllestit,  així com, amb el seu fill. Va estar 8 anys en el primer pis, durant els quals va aconseguir feina, i així, va anar cobrint despeses prescindint, poc a poc, de part de l’ajut econòmic de Càritas i aconseguint més autonomia. “Ara puc pagar el lloguer que em passa la fundació cada mes, l’escola del meu full i les despeses.. Em sento realitzada“, Yubisney. 

Aquell primer pis on va entrar la Yubisney aquell desembre, i tots els que ofereix la Fundació  tenen un lloguer simbòlic, de manera que el que l’ocupa, normalment amb manca de recursos, no pateix per possibles desnonaments. “No has d’estar en un pis amb la por de perdre’l. Això les famílies ho pateixen, és estrés i a la llarga són problemes. Tal com explica l’Emili, “es tracta d’oferir recursos com a mínim per estabilitzar una miqueta, la vida d’aquestes persones”. Al cap d’uns anys, la fundació va trobar un pis més ben condicionat per a la Yubisney i habilitat per a la discapacitat del Juan Pablo. 

Durant aquest 2016, després de celebrar les noces de plata la fundació es manté en el mateix objectiu inicial i vetllant perquè un habitatge digne per a tots sigui una realitat. Persones sense sostre, altres amb habitatges inadequats, habitacions compartides, desnonaments, etc. Les xifres d’aquestes realitats no s’aturen. Tot i així, la Fundació Foment de l’Habitatge Social, no perd l’esperança i ara enceta un nou any, en que continuarà treballant, perqué tothom pugui dormir a la seva llar. 

T'interessarà ...

El més llegit