Pàgina d'inici > Noticies > Papa Francesc

Un papa entre reixes?

Ni el poble de Roma s’ha abraonat sobre el Pontifex, ni ningú ha envaït la ciutat eterna. Francesc, incansable a favor de les perifèries existencials, ha volgut en el seu viatge niu de la Ndrangheta, apropar-se a aquells tant allunyats, els engarjolats

Ha estat el primer gest de la seva visita pastoral a la diòcesis calabresa, dedicar als darrers, als oblidats, per expressar  “la seva proximitat i la de l’Esglesia”, en una trobada amb els interns del centre penitenciari de Castrovillari.

El Papa ha parlat sobre els drets fonamentals dels interns als centre penitenciaris però ha volgut posar de relleu que la persona humana ha de ser el centre de qualsevol acció de la societat, fins i tot en aquest que ha atemptat contra aquesta. Cal, ha expressat  Francesc “una integració efectiva dels detinguts en la societat”. “Si es descuida aquest objectiu –ha subratllat – el compliment de la pena es degrada i resta sols com un instrument de càstig i represàlia social, que perjudica tant al individu com a la mateixa societat”.  

Però el Papa ha anat més enllà afirmant que la plena reinserció ha de portar també a Déu “al camí de trobada amb Déu, la capacitat de deixar-nos mirar per Déu que ens estima, entén i perdona les nostre errades”. Ben bé una subtil manera de recordar la necessitat de la presència de l’Església en els centre penitenciaris, sovint qüestionada, o amagadament qüestionada sote les retallades fruits de la crisi. Francesc ha reblat aquesta presència afirmant que “El Senyor és un mestre de reintegració: ens pren de la mà, i ens porta de nou a la comunitat social. Sempre perdona, sempre compren, sempre ens acompanya”.

Tant de bo les nostres Església esmercin més esforços en acompanyar, comprendre i fer present Déu en mig dels empresonats. Una perifèria existencial tant allunyada de la societat que esta separada per reixes. La pregària “allibereu-nos, Senyor” té més que mai to de denúncia profètica.

 

 

 

T'interessarà ...

El més llegit