Pàgina d'inici > Noticies > Cafè Youcat

Un cafè intens amb Omella

L'arquebisbe de Barcelona es presenta i supera l'interrogatori dels joves en un Youcat distès i familiar, i els demana que "no tinguin por de ser cristians"

Enmig d’un ambient engrescador i familiar. Així es va desenvolupar el Youcat d’aquest mes de febrer amb l’arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella. Va ser una trobada en què els joves de la diòcesi van aprofitar per plantejar al seu convidat especial un qüestionari amb preguntes de tot tipus.

El passadís del claustre de la parròquia Santa Anna, on tenen lloc aquests cafès mensuals de diumenge, estava a arrebossar més que mai. De fet, va caldre posar-hi més cadires del que és habitual, per tal de fer cabre tots els assistents, alguns amb seients a terra improvisats.

Trajecte fins a Barcelona

Omella va iniciar la sessió amb una breu presentació sobre les passes que havia fet al llarg de la seva vida, les quals l’havien portat fins a ser Arquebisbe de Barcelona. Va començar explicant com era el seu poble, Cretes, llavors era part de la diòcesi de Tortosa, i com va entrar al seminari a Saragossa. Més tard, segons va explicar, es va decidir a anar de missioner a l’Àfrica, i per això, va estudiar filosofia a Logronyo, i després, a França i a Bèlgica fins a anar a les missions del Congo. 

Amb només 24 anys Omella ja era capellà. Va explicar als joves com més va exercir de professor d’institut i de capellà a diversos pobles, i després el seu pas per Saragossa, com a vicari i bisbe auxiliar. Més tard, va recordar com li van comunicar la notícia per anar de bisbe a Logronyo i, finalment, a Barcelona. “Vaig arribar -explicava Omella- i em van anunciar: el Sant Pare l’ha nomenat arquebisbe de Barcelona. I vaig respondre: no sé si sap el que ha fet el Sant Pare”.

Qüestionari a l’arquebisbe

Joan Josep Omella va convidar als joves a preguntar-li tot allò que desitgessin, i seguidament, després d’una breu pausa, la ronda de preguntes va començar. Algunes més incisives que d’altres, però, però la majoria amb respostes que van fer reflexionar de diverses maneres als oients del Youcat.

Algunes de les qüestions van girar entorn la creença en Déu, com per exemple: “com estar més a prop d’Ell?”. El bisbe Omella va respondre amb tres pautes essencials; resar, deu o quinze minuts cada dia; viure la fe en grup, compartint les teves motivacions i reflexions; i, en tercer lloc, dedicant temps als altres. “D’aquesta manera – va dir l’arquebisbe- un deixa de pensar en un mateix i fa feliços els que l’envolten”.

També, se li va preguntar sobre com conèixer la vocació. En aquest moment molts van descobrir una de les seves motivacions de petit com a torer. Va explicar, com després de qüestionar-se diverses opcions, missioner, professor i sacerdot, va acabar decidint-se per a mossèn. “Vas descobrint, si ets fidel a Déu, la teva vocació”, va explicar.

Algun dels joves va interessar-se per si algun cop havia patit una crisi de fe, i com l’havia superada. “Tots tenim dubtes en un moment o altre”, va dir Omella, i va respondre amb des de l’esperiència d’un bisbe que ho va patir durant vuit anys, el qual va dir: “aguanta a l’infern del dubte i no desesperis pas, i trobaràs la llum”.

Se li va preguntar sobre temes d’actualitat, com “el polèmic pare nostre”, en què Omella va explicar com el silenci havia estat la millor resposta, tot i que cal veure que convé en cada moment. Va explica com de vegades callar es la millor resposta i que si es vol parlar sempre cal fer-ho sense el menyspreu. 

Recomanacions Literàries

També, va donar donar algunes recomanacions literàries, que molts joves van anotar-se, com el “Petit príncep”, d’Antoine de Saint-Exupéry o “Cinco panes i dos peces” del cardenal vietnamita François-Xavier Nguyá»…n Văn Thuận. Va aconsellar-los per les meditacions que duen tots dos, fonamentals, per al camí del bon cristià. 

“No tingueu por”

D’altra banda, el bisbe va demanar a tots els joves cristians citant a Pilar Rahola, que “surtin de l’armari”. Va animar-los a no tenir por de fer cas del que els demana Crist, ja que, “com més demana, Aquest més ajuda i més creix un mateix en el seu interior”, va dir. 

Va ser un cafè de diumenge assaborit de la millor manera, en que els joves van poder parlar amb l’arquebisbe de tu a tu i fotografiar-se plegats. Per a cada pregunta, es van endur un bon glop de respostes per a reflexionar. Un youcat valorat  per molts amb un deu.

T'interessarà ...

El més llegit