Pàgina d'inici > Noticies > Papa Francesc

Trobada i proximitat, la comunicació del Papa Francesc

En el Missatge per la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials el Papa Francesc exposa el seu model de comunicació fonamentat en la proximitat i la cultura de la trobada com eines indispensables per apropar a l’home a Crist

En la vigília de la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes – que és dir dels comunicadors – el Papa Francesc féu públic el seu missatge per a la propera Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que celebrarem el proper 1 de juny.

El Papa Francesc “beneeix” amb aquest missatge les noves tecnologies com a formes de comunicació vàlides per a la construcció d’un món millor, més just i amb menys diferències, on l’eix sigui la persona humana en totes les seves categories i les seves necessitats, i les posa en “clau” d’un eix vertebrador, del qual ja ha parlat altres vegades i constitueix el pal de paller de la comunicació “franciscana”: la cultura de la trobada i la comunicació en proximitat.

Quins serien els trets, segons el que expressa Francesc, de la comunicació de la trobada i en proximitat?

L’altre, el proïsme, eix de la comunicació

Primer, la sensibilitat envers l’altre.  El dolor, les dificultats, els murs que ens separen, el qui pateix i cerca esperança, són, encara presents en el nostre món, i no podem viure acostumats tant a les “formes d’exclusió, marginació i pobresa”“que ja no ens criden l’atenció”. “No podem viure sols, tancats en nosaltres mateixos. Necessitem estimar i ser estimats”, per tant la comunicació ens ha de fer sortir a la recerca del nostre germà, del nostre proïsme. Ens cal ser propers i transparents: “En efecte, qui comunica es fa proïsme, proper”, ens diu Francesc. Ens cal “que percebem un renovat sentit d’unitat de la família humana”.

Diàleg, condició indispensable

Segon, el diàleg. L’Evangeli és una proposta, un oferiment de Déu a l’humanitat, per tant “no s’ofereix un testimoni cristià bombardejant missatges religiosos, sinó amb la voluntat de donar-se als altres “a través de la disponibilitat per respondre pacientment i amb respecte a les seves preguntes i els seus dubtes en el camí de recerca de la veritat i del sentit de la existència humana” (Benet XVI, Missatge per a la XLVII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, 2013) .

Tothom té quelcom a dir, a cercar, a comunicar, arreu hi ha llavors de l’Esperit. “Dialogar – diu Francesc- no vol dir renunciar a les pròpies idees i tradicions, sinó a la pretensió que siguin úniques i absolutes”. Dialogar és posar-se en les sabates de l’altre per tal d’entendre “les seves expectatives, els seus dubtes, les seves esperances”. Sols així podem oferir l’Evangeli, podem oferir Jesucrist, ens convida el Papa. Comunicar dialogant és “escoltar i a aprendre els uns dels altres”.

El Compromís, necessari per a la credibilitat i l’anunci

I fer això requereix compromís. Francesc ens diu clarament que “només qui comunica posant-se en joc a si mateix pot representar un punt de referència”. Cal el risc d’involucrar-se, de “mullar-se”; ara més que mai, no valen les actituds passives i a l’aguait de que escampi la tempesta. Francesc prefereix una “Església accidentada per sortir al carrer a una Església malalta d’autoreferencialitat” per viure dins la sagristia. Cal sortir als carrers del món al lloc on la gent viu i “entre aquests carrers també estan  els digitals, poblats d’humanitat, sovint ferida: homes i dones que busquen una salvació o una esperança”.

Silenci i reflexió per aprofundir en el brogit

I una darrera necessitat: silenci. “Hem de recuperar – ens proposa Francesc – un cert sentit de lentitud i de calma. Això requereix temps i capacitat de guardar silenci per escoltar”. Silenci necessari per afrontar el desafiament d’aquesta comunicació en clau de trobada i proximitat, que “requereix profunditat, atenció a la vida, sensibilitat espiritual”.

Només en aquest camí “els grans valors inspirats des del cristianisme per exemple, la visió de l’home com a persona, el matrimoni i la família, la distinció entre l’esfera religiosa i l’esfera política, els principis de solidaritat i subsidiarietat, entre d’altres”, seran vius, presents  i creïbles en el nostre món.

Església de Barcelona, la porta oberta a tots

Donsç bé, certament no li hem demanat al Papa Francesc que ens dediqués un “editorial” en l’estrena d’Església de Barcelona, però ens alegra saber, llegint les seves paraules, que moltes de les intuïcions, fonaments i desitjos que hem tingut al llarg d’aquests vuits mesos d’intensa i il·lusionant feina per oferir-vos aquest projecte estan, també, en el seu cor. Gràcies, de nou, Papa Francesc.

Església de Barcelona és la porta oberta de l’església al món digital tant per que “la gent hi entri, sigui quina sigui la seva condició de vida, com perquè l’Evangeli pugui creuar el llindar del temple i sortir a trobar a tothom”

Francesc ens repta

Finalment el Papa Francesc assenyala, amb claredat, el perquè de tot plegat. La comunicació de l’Església sols té un fi que mou i l’orienta, apropar l’home d’avui a Crist: “L’interès i la presència de l’Església en el món de la comunicació són importants per dialogar amb l’home d’avui i portar-lo a la trobada amb Crist: una Església que acompanya en el camí sap posar-se en camí amb tots. En aquest context, la revolució dels mitjans de comunicació i de la informació constitueix un desafiament gran i apassionant que requereix energies renovades i una imaginació nova per transmetre als altres la bellesa de Déu”. Aquesta és la veritable revolució que des de Església de Barcelona us proposem fer  plegats. 

T'interessarà ...

El més llegit