Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

Tres Catedrals en una

La porta de Sant Iu fa de pont entre la construcció romànica i la gòtica, que es complementa amb l’estructura paleocristiana del baptisteri

Les portalades laterals de la Catedral, com la de Sant Iu i la del Claustre, van ser les úniques entrades que existien per entrar a l’interior del temple fins fa aproximadament un segle, quan es va construir l’entrada principal. La porta de Sant Iu, situada al lateral esquerre i accés principal durant cinc-cents anys, marca la transició entre dos estils arquitectònics: el romànic i el gòtic. Però la Catedral també conté elements paleocristians.

En definitiva, es tracta de tres construccions: la paleocristiana, que conserva un baptisteri de l’època del bisbe Sant Pacià (segle IV); la romànica, que conserva el pòrtic de l’entrada de l’actual claustre, consagrada el 1058 en temps dels comtes Ramon Berenguer I i Almodis; i finalment la gòtica, que es va iniciar l’1 de maig de 1298, durant el pontificat del bisbe Bernat Pelegrí.

La porta de Sant Iu

Sant Iu era un clergue jurista de Bretanya que, en fer-se sant, es convertí en el patró dels advocats. Tot just davant d’aquesta porta, hi havia l’edifici dels procuradors. Per això, es va decidir posar el nom de Sant Iu a la plaça del davant i, per consegüent, a la porta d’entrada.

A cada costat de la porta hi ha dues làpides amb un mateix text que commemoren l’inici de les obres de la Catedral gòtica l’1 de maig de 1298, en temps de Jaume II. La Porta de Sant Iu va ser construïda amb marbre i pedra de Montjuïc. Es caracteritza per les seves arquivoltes apuntades en degradació, que descansen sobre nervadures amb capitells florals. Dels arcs de mig punt del romànic es passa als arcs d’ogiva típics del gòtic.

Per tal de demostrar que el gòtic era tan segur com el romànic, la construcció aguanta una de les torres-campanar.

Tres períodes de la Catedral gòtica

Durant el primer període, es va plantejar tot l’edifici: amb dues portes laterals recordant l’arquitectura italiana, planta de tres naus amb quasi la mateixa alçada, un sol absis, girola i 10 capelles radials, el presbiteri, la cripta (en la mateixa ubicació que tenia en la romànica) i un fals creuer. Posteriorment, les tres naus es perllonguen amb les capelles laterals fins arribar a l’alçada del reracor. El tercer període contempla la construcció de la base del cimbori, les capelles dels peus de l’església, i la finalització del claustre –en la mateixa ubicació que el romànic- amb vint-i-una capelles.

Jaume II i la Catedral gòtica

¿Què passava a la ciutat de Barcelona al segle XIV, quan quatre grans temples es construïen simultàniament en un radi d’un quilòmetre? Es tracta de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor i la Catedral. Durant el període 1291-1387, durant els regnats de Jaume II i Pere el Cerimoniós, a Barcelona, hi havia molts diners i molta fe i això motivà la construcció d’edificis tan monumentals. Ara, durant el segle XXI, hi ha pocs diners i poca fe, però hi ha molt entusiasme per part de l’Església i la presència anual de tres milions de turistes.

T'interessarà ...

El més llegit