Pàgina d'inici > Noticies > Tresors de la Catedral

Tarragona, present a la Catedral de Barcelona

Una de les capelles laterals està dedicada a Santa Tecla, patrona de la capital del Tarragonès, que comparteix retaule amb Sant Sebastià

La ciutat de Tarragona està representada a la Catedral de Barcelona per mitjà de la seva patrona, Santa Tecla, que protagonitza un dels retaules de les capelles laterals del temple. Amb ella, hi apareix Sant Sebastià, patró de les pestes, que va morir martiritzat per ser cristià. Fet segurament per Jaume Huguet, el retaule barreja imatges dels miracles de Santa Tecla –al fossat de les feres i a la foguera- i dels passatges de la vida de Sant Sebastià –destruint ídols, al seu martiri i amb el canonge donant agenollat (Joan Andreu Sorts). En una de les imatges, Sant Sebastià també apareix amb Sant Roc ja que ambdós són els patrons de les pestes i a ells demanaven auxili els fidels de l’època. També en aquesta capella hi ha la imatge de l’immaculat cor de Maria.

Qui era Santa Tecla?

Representada sempre amb una mà tallada i amb una fulla de palmera, Santa Tecla era una jove verge que va acompanyar a Sant Pau en el seu viatge de predicació i és va convertir en la seva deixeble. El seu viatge per Espanya la va portar a Tarragona, d’on actualment és patrona. La seva festivitat se celebra el 23 de setembre.

Part de les relíquies de santa Tecla, el braç menys els ossos d’un dels dits, van ser donades als ambaixadors del rei Jaume el Just pel rei Onsino d’Armènia arribant a Barcelona l’any 1320 i essent dipositades al monestir de Sant Cugat, on des d’allà es traslladaren a Tarragona en 1323. Durant l’assalt per les tropes franceses el 1811 a Tarragona, va desaparèixer-ne el braç. El monestir de Sant Cugat donà el 1814 l’altre braç de la santa a la catedral de Tarragona per a la seva custòdia. Durant la rehabilitació d’una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XIX es va trobar una arqueta amb ossos d’un braç humà que després d’uns estudis es certifiquen com la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d’aleshores la catedral de Tarragona té els dos braços de santa Tecla.

I Sant Sebastià?

Soldat de l’exèrcit romà i de l’emperador Dioclecià, Sant Sebastià va ser nomenat cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana imperial. Va ser descobert que era cristià i denunciat a l’emperador Maximià, qui el va obligar a escollir entre ser soldat o seguir Jesús. L’elecció del sant va decebre i enfurismar a l’emperador, que el va amenaçar de mort i el va condemnar a morir assagetat. Després de portar-lo a l’estadi, despullar-lo, lligar-lo a un pal i llençar contra ell fletxes, el van declarar per mort. Però va sobreviure gràcies als seus amics, que el van cuidar fins que es va recuperar. Sense renegar de la seva fe, va presentar-se davant l’emperador  i, desconcertat, va manar que l’assotessin fins a matar-lo.

La confraria de Sant Sebastià

Va ser fundada pels veïns del carrer Espaseria que, en ocasió d’una pesta, es van encomanar al Sant, de manera que en tot el veïnat no va haver cap cas de pesta. Així que, agraïts pel favor rebut, van fundar la confraria destinada a celebrar funcions religioses en l’església veïna de Sant Sebastià el dilluns de “Pasqua Granada”. Aquesta devoció va donar lloc a una de les funcions religioses populars més solemnes i reconegudes, degut al costum de fer la promesa –en temps de pesta davant el perill de contagi- de contribuir i assistir a la festa dels veïns de l’Espaseria si se sortia sa i estalvi. 

T'interessarà ...

El més llegit