Pàgina d'inici > Noticies > Bisbe Taltavull

«Són molts els batejats, però més pocs els catequitzats»

Entrevista al Bisbe Sebastià Taltavull, president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi, sobre les primeres comunions

El nombre de primeres comunions no para de dismunir. Com valora aquest fet?

Les dades ho demostren. Ser cristià no es manifesta avui amb una macropresència dins la societat, més aviat, al cristià no se li dóna relleu social ni se’l té en compte com a tal. Avui moltes famílies ja no valoren el fet religiós en si mateix ni tampoc en relació amb allò que els pugui aportar. És un fet que a la nostra època es viu sense Déu o, almenys, com si Déu no existís. A més, les primeres comunions o la festa de la primera participació a la taula de l’Eucaristia s’ha convertit per a molts en un acte aillat, totalment independent del procés cristià que cadascú estem cridats a fer si volem ser mínimament coherents i separat de la vivència sacramental que suposa la fe i la pertinença a la comunitat cristiana. D’altra part, contemplant l’esforç que fan catequistes i comunitats, hom detecta tot el que hi ha de bo que, encara que no aparegui a grans dimensions, però hi és i molt! I això és autèntic!

Quina ha de ser l’actitud de l’Església davant moltes famílies que demanen la Primera Comunió per raons culturals i socials?

L’Església, és a dir, tots els batejats que la formem, tenim la responsabilitat de suscitar i acompanyar el procés creient de tot cristià. No naixem cristians, ens hi fem en la mesura que ser-ho no és un afegit postís a la nostra vida com si es tractés d’una pròtesi. Ser cristià comporta la joia i l’exigència de la fe, ser creient en Jesús, i anar solidificant cada dia aquesta fe. La dimensió cultural i social no són aspectes negatius ni secundaris, fins i tot poden arribar a ser-ne una dimensió necessària a través de la qual escoltem, ens comuniquem, preguem i anem descobrint aquells elements que ajudaran a tornar vies de comunicació. Cal donar importància al que és realment important, Jesús. És ell qui ens demana la participació assídua a l’Eucaristia que, com diu el papa Francesc, és generós remei i un aliment per als febles.

El papa Francesc insisteix en la urgència d’una profunda conversió pastoral, a tots els nivells. Com afecta això a la catequesi de Primera Comunió?

Afecta la catequesi de Primera Comunió de ple i mai tant com ara, on les motivacions demanen ser més lliures i coherents. Dins la nostra tradició cristiana i fins i tot secular, la primera participació a l’Eucaristia ha estat motiu de festa, perquè ho és! Què hi ha de més important que la trobada sacramental amb Jesús? Què hi ha de més important que descobrir-hi l’aliment necessari per a la vida cristiana! Moltes vegades tot queda en bones intencions i no s’arriba a viure ni l’ocasió ni el sentit de l’Eucaristia, que és fonamental. No es tracta de reformar estructures, són les persones vives les que necessiten una major atenció i conversió. Avui hem de parlar sobretot de la iniciació cristiana, ja que són molts els batejats, però més pocs els catequitzats o, abans que res, evangelitzats. És a dir, pocs els iniciats. Per això, per la falta d’iniciació molts no tenen idea del seu ser cristià ni tampoc no en senten la necessitat, tot i que la gran majoria ha rebut el baptisme.

Quins reptes planteja el procés catequètic dels infants?

Molts reptes. Cal començar per la coherència, participació responsable i formació dels adults, al mateix temps que assegurar com es porta a terme la transmissió de la fe a totes les etapes del procés catequètic fins a arribar a la maduresa cristiana. Això afecta principalment la família, els educadors cristians i adults en general i, en concret per tractar-se de la catequesi, els catequistes. El papa Francesc ens demana que siguem «memòria» de Déu, autèntics referents de vida cristiana per als més petits i joves. En aquests moments penso en tants padrins de baptisme i de confirmació… Serà important saber situar Jesús com a atractiu fonamental, assegurar la relació personal amb ell, escoltar què ens diu davant tot el que succeeix, estudiar a fons l’Evangeli per aprendre cap on ens porta i entendre la vida cristiana com aquella proposta de joia i felicitat que pot donar sentit a tot el que som, diem i fem. Haurem d’ajudar a créixer deixant-nos acompanyar i comunicar Jesús i l’Evangeli deixant-nos evangelitzar.

Com afavorir que la Primera Comunió sigui viscuda amb autenticitat?

No hi ha dubte que ho afavoreix la vivència cristiana dins la família i la comunitat parroquial. La família és el lloc normal del creixement cristià, on un es va fent cristià. La parròquia és important com a lloc d’acollida i creixement cristià. El papa Francesc diu que la parròquia no és una estructura caduca i la defineix com la presència eclesial al territori, àmbit de l’escolta de la Paraula i del creixement de la vida cristiana, àmbit del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració. Si tot això es dóna i la família no resta al marge i ajuda a fer-ho realitat, podem pensar en una celebració viscuda amb autenticitat.

La celebració continua sent massa pomposa?

La pompositat no depèn de l’organitzacio de l’Església, com tampoc les despeses escandaloses situades tan fora de lloc i que no tenen res a veure amb el sentit de l’Eucaristia. Quan es fa una bona iniciació cristiana i hi intervé tothom, la catequesi ajuda que el creixement sigui harmònic, la preparació no és cosa d’un dia i pares i fills han fet un procés de creixement proporcionat, quan s’assisteix habitualment a l’Església i es participa en grups de pares i mares, d’espiritualitat matrimonial o de catequesi en família…, sabem per experiència que les primeres comunions són una altra cosa. Voldríem que tot fos més senzill, més evangèlic, més eclesial, més familiar.

Quines característiques ha de tenir un infant per ser apte per a la Primera Comunió?

Sempre hem dit que s’ha de tenir ús de raó. Tanmateix avui el plantejament és més ample i són necessaris molts recursos i el clima familiar idoni per ser apte per a la Primera Comunió. Pensem-ho en clau d’aquell o aquella que ha de ser iniciat a la fe cristiana. No hi ha una edat prescrita o manada, sols suggerida, a la qual cosa es pot afegir el valor de les seves actituds i aptituds, seguir els passos normals de la iniciació cristiana, ser sensibles al sentit comuntari de l’Església i a qualque acció en què ens comprometem.

Com veu la possibilitat d’avançar la Primera Comunió als 7 anys?

No resulta convenient posar dates concretes. Hem de creure més en la realitat del procés de coneixement de Jesús, de la vida cristiana i d’integració progressiva a la comunitat cristiana, l’Església, que és el lloc normal de celebració i vivència de la fe. Sovint donem un to massa escolar a l’esdeveniment de la Primera Comunió, quan de fet és el moment en el qual, tot celebrant l’Eucaristia, la comunitat cristiana acull aquells qui s’hi integren més visiblement pels sagraments. Moltes vegades em demano si sabem realment què significa anar a combregar i si també realment ho estem ensenyant bé als més petits i als qui van madurant cristianament. Aquest és un dels gran reptes d’avui: com ajudem algú a fer-se cristià? Com li fem el seguiment i que no vagi sol patint a la intempèrie la seva fe? Com fem que les famílies siguin veritables comunitats on s’aprèn a resar i a viure en cristià? Pensem que tot el que fem és decisiu, però els primers anys de la vida ho són del tot.

 Agustí Codinach

T'interessarà ...

El més llegit