Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Sobre “Els més bells noms de Déu”

La Fundació Joan Maragall acull una ponència amb de l'expresident del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós presentant pel bisbe Taltavull

L’antic president del Consell Pontifici pel diàleg interreligiós, l’Arquebisbe Michael Fitzerald, va donar una ponència a la Fundació Joan Maragall sota el títol “Els més bells noms de Déu”, basat en el seu llibre. En aquest, es fa una exposició que reflexiona sobre la concepció de Déu des de l’Islam i des del Cristianisme.


Introducció

El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va ser l’encarregat de presentar el convidat i d’emmarcar la temàtica. Va introduir la ponència destacant la importància del diàleg interreligiós avui dia en la situació que envolta el món i va afegir una referència del Papa Francesc a l’Evangeli Gaudiuum. Concretament va referir-se a la relació entre cristians i musulmans, els quals destaca el Papa, el qual expressa la importància de la relació amb els creients de l’Islam. Citant al pontífex Taltavull va dir: “conserven part dels ensenyaments cristians, i és d’admiració veure com dediquen temps diari a la pregària i participen activament del seu ritu religiós. Reconeixen la responsabilitat de respondre amb compromís ètic i amb misericòrdia cap als més pobres”.

Imitar Déu

Mons. Fitzerald, per la seva banda, va destacar la necessitat d’imitar Déu. Segons va explicar, els musulmans demanen imitar els atributs de Déu. Segons va dir, “Si deu realment existeix, nosaltres hem d’imitar les seves qualitats. Si Déu veritablement és misericordiós, nosaltres també cal que siguem misericordiosos, si déu és fidel, la fidelitat també ens implica a nosaltres. Imitant Déu cal que siguem fidels, cal que siguem custodis els uns dels altres. És el que va dir Jesús sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós amb vosaltres”.

Va esmentar els diferents tipus de diàleg existents, entre els quals destaca el de vida, el d’acció, el de discurs i el de l’experiència religiosa. És aquest darrer, va dir, “un diàleg en el qual les persones arrelades a les seves pròpies tradicions religioses comparteixen les riqueses espirituals com per exemple la pregària i a la contemplació, a la fe i a les vies de la recerca de Déu o de l’Absolut”.

Fitzerald va destacar els 99 noms divins que contempla l’islam. Dels quals en va seleccionar uns en funció d’un pla de meditació, basat “a grans trets” en els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi. Aquests noms triats són vuit: el Creador que sosté la seva creació; El Déu transcendent, és a dir, Déu en Ell mateix; el Déu immanent, Déu-amb-nosaltres; el Déu de l’amor i del perdó; el Rei Tot-Poderós; el Déu que guia; el Déu generós; i Déu, la nostra Pau.

En el llibre que presentava Fitzerald les reflexions al voltant d’aquests noms es presenten paral·lelament a textos de l’Alcorà i la Bíblia tant al Nou com a l’Antic Testament, “amb l’esperança fixada, en què posar en paral·lel aquests dos textos podrà arribar a tocar tant la intel·ligència com el cor”.

Tanmateix va citar un text de la carta del Grup de Recerca Islamocristià (GRIC), per explicar si és o no legítim inspirar-se amb altres textos.

“Musulmans i Cristians no pensen pas que la paraula divina que funda la fe, cadascú per la seva part, sigui una possessió nostra exclusiva. La persona de Jesús i el Testimoni de la fe dels Apòstols en el Nou Testament són les bases de la fe cristiana, però el fenomen històric de Jesús de Natzaret i el text dels escrits del Nou Testament són fets i documents accessibles per a tot home. L’Alcorà i la Tradició autèntica del Profeta són les bases de la fe musulmana, però el text de l’Alcorà i la vida de Mahoma s’insereixen en la història general de la humanitat i formen part del seu patrimoni espiritual.

Es per aquesta raó per la qual admetem cadascú per la seva part altres lectures que no siguin només la nostra”.

Per acabar es va llegir el fragment en què el profeta Moisès es troba amb Déu moment que apareix tant a l’Alcora i a la Bíblia, i va fer una demostració de les similituds i diferències que mostren en aquest cas els dos llibres sagrats.

T'interessarà ...

El més llegit