Pàgina d'inici > Noticies > Arquebisbe Omella

Sense por a mirar el Crucificat

Mons. Omella, en la seva reflexió sobre Divendres Sant, demana atreviment per mirar cara a cara Crist a la Creu i a tots els crucificats del nostre món

La celebració de la Pasqua passió, mort i resurrecció de Crist és l’eix que marca els Evangelis i el nucli de la vida cristiana. El Divendres Sant, “l’Església ens posa davant dels ulls la Creu de Crist”, diu Mons. Omella, i els cristians han de deixar la por a un costat i atrevir-se a “mirar de cara a Crist en la Creu” així com a tots els crucificats de la nostra època com els perseguits, els maltractats o els abandonats. Només així, li podrem demanar que “ens lliuri de tot egoisme, del terrible càncer de l’odi, de la venjança, de la divisió”, assegura l’Arquebisbe de Barcelona. Perquè, en definitiva, “la Creu és l’exaltació de l’amor sense mesura del nostre Déu que ofereix la seva vida per tots nosaltres”.

Gràcies a aquesta recomanació, la por per veure Crist crucificat es transforma en tendresa davant Ell, que dóna la seva vida per la Humanitat.

Text íntegre de la reflexió

Bon dia.

Permeteu-me que comenci explicant una breu història que expliquen els vells llibres dels monjos del desert. Diu així:
«Un monjo va preguntar a un altre: Per què serà que molts abandonen la vida monàstica? I l’altre monjo li contesta: A la vida monàstica passa el mateix que a un gos que persegueix una llebre: la persegueix i en la carrera crida i borda; se li uneixen molts altres i tots corren junts, però a un cert moment tots aquells que no veuen a la llebre es cansen i un després d’un altre desisteixen; només els que la veuen, segueixen fins al final».

I comenten els pares del desert: «Només qui ha posat els ulls en la persona de Crist crucificat pot perseverar fins al final».
No tinguem por de mirar el Crucificat.

Avui, Divendres Sant, l’Església ens posa davant dels ulls la Creu de Crist. La posa perquè la contemplem i l’adorem; perquè li demanem a Déu que ens lliuri de tot egoisme, del terrible càncer de l’odi, de la venjança, de la divisió. Atreveix-te a mirar de cara a Crist a la Creu.

Sí, posar la Creu en el centre de les nostres vides no és exaltar el sofriment. No es tracta de fer-nos creure que el dolor i el sofriment és l’ideal del cristià. La Creu és l’exaltació de l’amor sense mesura del nostre Déu que ofereix la seva vida per tots nosaltres.

Que bé ho expressa sant Ignasi de Loiola quan diu:

«Imaginant a Crist nostre Senyor davant i posat en la Creu, fer un col·loqui, com de Creador ha vingut a fer-se home, i de vida eterna a mort temporal, i així a morir pels meus pecats.

El mateix mirant-me a mi mateix el que he fet per Crist, el que faig per Crist, el que he de fer per Crist, així veient-lo, i així penjat a la Creu, discórrer pel que s’oferís» (EE, 53).

Estimats amics, mirem amb tendresa al crucificat que dóna la vida per tu i per mi, per cada un de nosaltres.

I no deixem de mirar els crucificats del nostre món: els perseguits per la seva fe, les víctimes de tota mena de violència, els nens maltractats i abusats sexualment, aquells a qui no se’ls reconeix la seva dignitat, els abandonats en la seva solitud, les víctimes d’avortaments, d’eutanàsia… que siguem per a tots ells veritables cirineus que amb amor els ajuden a portar el pes del dolor i de la creu.

Germans, que Déu us beneeixi a tots i us concedeixi la seva pau.

T'interessarà ...

El més llegit