Pàgina d'inici > Noticies

Santa Eulàlia, patrona de Barcelona

Aprofitant la data de la festivitat de Santa Eulàlia, és el moment de recordar-la. Qui va ser realment? Quina va ser la seva història? I la de les seves restes? Per què és la patrona de la ciutat de Barcelona? “Veyent acostar les flames també recula Dacià; la tanca dins una tina que té sagetes […]

Aprofitant la data de la festivitat de Santa Eulàlia, és el moment de recordar-la. Qui va ser realment? Quina va ser la seva història? I la de les seves restes? Per què és la patrona de la ciutat de Barcelona?

Veyent acostar les flames
també recula Dacià;
la tanca dins una tina
que té sagetes per claus,
tota encerclada de glavis
y ganivets de dos talls.

Baxada de Santa Eularia,
tu la veres rodolar
d’un abisme a l’altre abisme
per aquells rostos avall,
dexant per rastre en les herbes
un bell rosari de sanch.”

De Mn. Jacint Verdaguer,
en son verbs MARTIRI

Al vell mig del barri gòtic, en un estret i gris carrer que fa baixada, es poden llegir aquests versos del poeta Jacint Verdaguer. Estan dedicats a Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat de Barcelona, que celebra la seva festivitat aquest dimarts 12 de febrer. Tanmateix, aquesta Santa s’ha vist en el darrer segle eclipsada per La Mercè, patrona de la diòcesi de Barcelona. Per aquest motiu, la cultura popular atribueix a les llàgrimes de Santa Eulàlia, trista per l’oblit dels barcelonesos, les pluges que sovint desllueixen les celebracions de La Mercè. Aprofitant la data de la festivitat de Santa Eulàlia, és el moment de recordar-la. Qui va ser realment? Quina va ser la seva història? I la de les seves restes? Per què és la patrona de la ciutat de Barcelona?

Diu la llegenda que corrien els darrers anys del segle III. Eulàlia va néixer a les immediacions de Barcelona, a Sarrià, en el si d’una família noble.  Per sobre de tot, brillava en aquella la nena un virtuós amor a Déu. Malauradament, en aquella època, els emperadors romans Dioclecià i Maximià van enviar el jutge Dacià perquè perseguís la fe cristiana a la Península Ibèrica. Una nit, Eulàlia –que tenia 13 anys- va emprendre el camí cap a Barcelona a peu per tal d’increpar a Dacià. Se’l va trobar al fòrum i es va dirigir a ell:

-Jutge injust, d’aquesta manera tan superba t’atreveixes a seure per a jutjar als cristians?

-I qui ets tu, que d’una manera tan temerària t’has atrevit, no només a presentar-te espontàniament davant el tribunal sinó que, a més, goses retreure’m coses contràries a les disposicions imperials? – va contestar Dacià.

Eulàlia es va presentar com una servidora de Déu, fet que va propiciar la seva detenció i que, immediatament, l’assotessin. Dacià la va torturar amb 13 pràctiques diferents, entre elles, la van estendre en un poltre on uns homes amb garfis li van arrencar la pell, li van tallar els pits i van ruixar-la en oli per cremar-la. Les seves pregàries contínues van permetre que les flames es tornessin en contra dels soldats que les sostenien. Dacià va decidir també posar-la en una bóta plena de vidres trencats i ganivets i llençar-la pel que avui dia es coneix com a Baixada de Santa Eulàlia. Per commemorar aquest fet, aquest 12 de febrer, els fidels pujaven i baixaven aquest carrer tretze cops, simbolitzant el recorregut de la bóta.

Posteriorment, el jutge romà va manar penjar-la en una creu en forma d’aspa, que a partir d’aquell moment, passaria a anomenar-se creu de Santa Eulàlia, símbol de la Catedral de Barcelona. En el moment de la seva mort a la creu, un colom blanc va sortir de la boca de Santa Eulàlia, portant la seva ànima al cel.

El poble que va assistir a aquell espectacle, al veure tantes meravelles, va quedar fortament impressionat i admirat, en especial els cristians.

Aquesta història és una reconstrucció fonamentada en textos antics que intentaven donar a entendre una història que explicava la gent del carrer. Així ho creu Mn. Josep Baucells, historiador i canonge emèrit de la Catedral de Barcelona: “És cert que va haver una noia que va morir a principis del segle IV i es té una memòria dintre del bisbat”. Tot i que és difícil conèixer gaires més detalls sobre Eulàlia ja que amb la invasió àrab van desaparèixer molts textos, “no hi ha dubte que existia el record de la Santa al segle VI”.

Transport de les restes de Santa Eulàlia

El bisbe Frodoí, al segle IX, empès per l’arquebisbe de Narbona, va voler trobar les restes de Santa Eulàlia. En aquest punt, la història es desdobla. D’una banda, l’arquebisbe de Narbona va escriure que sí van trobar les relíquies de la Santa i, com a obsequi, es va endur alguns ossos del seu cap que, en teoria, tenen encara a Narbona. En canvi, d’altra banda, el bisbe Frodoí explica en un document que no van trobar cap relíquia i l’arquebisbe de Narbona va tornar a les seves terres. Però el bisbe Frodoí, incessant, va tornar a començar les obres per cercar les restes. Finalment, el 23 d’octubre del 877, es van trobar les relíquies i es van portar a Santa Maria de les Arenes (avui dia, Santa Maria del Mar). El 10 de juliol del 1339, Pere el Cerimoniós, davant una gran afluència de públic, va ordenar el trasllat de les relíquies al sepulcre gòtic de la Catedral de Barcelona.

Durant el trasllat de les restes de la Santa i a l’arribar a la porta de la ciutat, el sarcòfag es tornà tan pesat que era gairebé impossible de moure’l. En aquell instant, va aparèixer un àngel que va assenyalar amb un dir a un dels canonges de la processó. Aquest, penedit, va confessar que s’havia quedat amb un dels dits de la mà dreta. Un cop tornats els ossos del dit, les restes van poder creuar les muralles de la ciutat.

Durant la Guerra Civil, però, es va obrir el sepulcre de la Catedral i la bossa en què estaven els ossos de la Santa va anar a parar als Estats Units on “segurament van ser venuts”, explica Mn. Josep Baucells.

Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona

Eulàlia de Barcelona va ser canonitzada el 633 i es convertí en patrona de la capital catalana. Anualment, coincidint amb la setmana del 12 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona celebra les Festes de Santa Eulàlia. A tots els actes litúrgics i institucionals habituals, s’afegeixen múltiples festejos populars en els carrers, que han convertit aquesta celebració en festa major d’hivern. L’Ajuntament de Barcelona ja ha penjat la programació per aquestes festes.

La Catedral de Barcelona, en honor a la seva Santa, té 13 oques al seu claustre, una per cadascun dels seus anys i la creu de Santa Eulàlia és el seu símbol. Aquest dimarts també es pot visitar la Cripta de la Catedral, on van romandre les restes de la Santa, gratuïtament.

Duplicitat de Santa Eulàlia

Alguns historiadors consideren que Santa Eulàlia de Mérida era la mateixa que la de Barcelona, que emigrà durant l’época. Aquesta duplicitat ha estat estudiada per Àngel Fàbrega, qui va publicar Santa Eulàlia de Barcelona, revisió d’un problema històric, tot i no arribar a una conclusió resolutiva. Josep Baucells considera que es tractava de dues santes diferents ja que, a finals del segle VI, hi ha un escrit fet per un hispà que fa l’hipotètic itinerari que va fer Dacià per la Península Ibèrica i “queda clar que són dues Eulàlies”.

T'interessarà ...

El més llegit