Pàgina d'inici > Noticies

Sant Benet a la Sagrada Família

Presentació i benedicció de la imatge de Sant Benet a la Sagrada Família Sant Benet i Antoni Gaudí foren dos grans evangelitzadors en el seus respectius temps, va dir el cardenal de Barcelona “Tant Sant Benet com Antoni Gaudí tenien un esperit evangelitzador, i són dues grans figures de la història d’Europa”, va dir el […]

Presentació i benedicció de la imatge de Sant Benet a la Sagrada Família

Sant Benet i Antoni Gaudí foren dos grans evangelitzadors en el seus respectius temps, va dir el cardenal de Barcelona

“Tant Sant Benet com Antoni Gaudí tenien un esperit evangelitzador, i són dues grans figures de la història d’Europa”, va dir el cardenal de Barcelona el dissabte 1 de juny, a les 10.30h, en el curs de l’eucaristia que es va celebrar a la cripta de la Sagrada Família, abans de procedir a la presentació i benedicció de la imatge de Sant Benet, obra de l’escultor Manuel Cusachs, que el monestir de Montserrat ha donat a la basílica i que està situada a l’exterior de l’absis del temple d’Antoni Gaudí.

Amb el cardenal Lluís Martínez Sistach varen concelebrar l’eucaristia el P. Josep M. Soler Canals, abat de Montserrat; el P. Josep Peñarroya Artola, prior del monestir de Solius; el P. Manuel Gasch, monjo de Montserrat; Mn. Lluís Bonet Armengol, rector de la parròquia de la Sagrada Família, i Mn. Alfred Sabaté, secretari particular del cardenal.

Un grup de monjos de Montserrat, presents a la celebració, varen dirigir els cants i varen donar un aire montserratí a tota la celebració. Una nombrosa assistència omplí la cripta del temple. Hi havia també una representació de les monges benedictines, que participaren les lectures i les pregàries de l’acte. Estaven presidides per la M. Montserrat Viñas, abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, i per la M. Esperança Ateres, abadessa del monestir barceloní de  Sant Pere de les Puel·les.

A l’homilia, el cardenal Martínez Sistach va comparar les figures de Sant Benet de Núrsia i d’Antoni Gaudí i demanà als presents que preguessin perquè, si és la voluntat de Déu, es pugui produir un miracle per la intercessió d’Antoni Gaudí i d’aquesta manera es pugui arribar a la beatificació.

També invità a donar gràcies per Sant Benet, el gran fundador del monacat a Occident, que sembrà Europa de monestirs que vivint la seva famosa Regla, que han promogut i promouen una cultura inspirada en els valors humans i cristians, raó per la qual ha estat amb tota justícia declarat el Patró d’Europa, un continent que ens agermana i que té unes arrels cristianes. També demanà als cristians d’avui que es facin presents en el món de la cultura, promovent una saviesa que ens arriba des de segles enrere i pot ajudar a construir el pervindre.

El cardenal també invità els presents a donar gràcies per Gaudí, del que recordà, amb paraules del Papa Benet XVI en la dedicació de la basílica, els tres llibres en els que es va inspirar l’arquitecte per fer aquesta gran obra: la natura, la Sagrada Escriptura i la Litúrgia. “Sant Benet i Antoni Gaudí foren dos grans evangelitzadors; el primer, amb els nombrosos monestirs; Gaudí ideant el temple amb les seves tres façanes, que són com grans retaules col·locats en aquest cas no a l’interior sinó a l’exterior del temple, perquè vol que els qui els contemplin arribin a la transcendència, a la fe i a donar glòria a Déu. Avui es dóna molta importància als sentiments i a la bellesa en el camí de la fe. Benet i Gaudí són dos grans evangelitzadors, dues grans figures d’Europa. La basílica ideada per Gaudí és una realitat d’aquí, però també podem dir que és la basílica d’Europa, perquè atreu visitants de tot el nostre continent.”

Acabada la celebració de la missa, els celebrants i tots els assistents es varen traslladar a l’exterior de la basílica, a l’absis.  Allí, en presència de l’escultor Manuel Cusachs, es va fer la presentació i es va descobrir la imatge del fundador de l’Orde Benedictina. L’escultura és de pedra travertí romà i té una alçada de 3,80 metres. El monjo Manuel Gasch va dir que l’obra reflecteix “un Sant Benet jove, encoratjador i de mans fortes, mans que han erigir monestirs  i han pregat i beneït”.

“Les mans de Sant Benet de Cusachs –afegí el monjo-, en actitud d’oració, plasmen la forma d’una cavitat, evocant la cova on el sant va viure l’incipient misticisme. També poden simbolitzar un habitacle o lloc de convivència, tanmateix un monestir. Un espai de silenci. Al mateix temps, subjecten contra el pit el volum de la Regla. En l’obra també cal observar que l’expressivitat escultòrica està pràcticament centrada en la zona entre el cap i les mans on hi apareix una creu esculpida per incisió a la pedra i el capçal d’un bàcul, atributs de l’abat, i el llibre de la Regla. Per un costat de l’escultura s’enfila un esbarzer arrapat a l’hàbit en forma de cogulla de l’Orde benedictí, a imatge de la pròpia botànica que s’aferra a les parets rocoses de Montserrat.”

Feta la benedicció pel cardenal de Barcelona, Mn. Lluís Bonet, que ha escrit una pregària quan s’han anat col·locant en el temple les figures dels sants i santes fundadors, llegí aquesta “pregària en honor de Sant Benet”:

“Oh gloriós Sant Benet, ens dóna goig de venerar-vos des d’aquí en el temple de la Sagrada Família. El servent de Déu Antoni Gaudí ja havia previst que la vostra imatge restés  encimbellada amb altres sants en l’absis i amb la vostra germana Escolàstica. Ara, hem col·locat la vostra imatge al costat de Sant Bernat de Claravall. Vós, Benet de Núrsia, molts segles abans l’anticipareu en el vostre mestratge i espiritualitat. Aquí, com en el monestir de Poblet, us veiem junts. Sant Benet i Sant Bernat, pregueu per nosaltres!

Quantes coses santes ens ensenyeu en la vostra Regla: ‘els monjos no anteposin res al Crist, el qual ens digui tots plegats a la vida eterna”; “que els hostes siguin rebuts com el mateix Crist’. I, segons aquest esperit i pràctica, ho trobem quan som acollits en els vostres monestirs com el de Montserrat. Quin goig la missa conventual i l’ofici diví!.

Amb tot l’encert sou patró d’Europa. Amb la vostra espiritualitat, els monjos successors, a través dels segles han influït en tot, ‘ora et labora’, prega i treballa. És com ho veiem en la nostra Catalunya, amb el fundador gran abat Oliba. L’escultor Manuel Cusachs us ha adornat amb el seu art. Li estem agraïts.”

Fotos: Ramon Ripoll

T'interessarà ...

El més llegit