Pàgina d'inici > Noticies

Samaritans urbans, herois silenciosos

Mossens, diaques i voluntaris fan menys dolorosa una època complicada per a moltes famílies del nostre entorn a través d’una laboriosa però gratificant tasca de donació d’aliments Un mestre de la llei es va apropar a Jesús per trobar resposta a una difícil qüestió: “Qui és el meu pròxim?”. Jesús llavors contestar explicant-li la següent […]

Mossens, diaques i voluntaris fan menys dolorosa una època complicada per a moltes famílies del nostre entorn a través d’una laboriosa però gratificant tasca de donació d’aliments

Un mestre de la llei es va apropar a Jesús per trobar resposta a una difícil qüestió: “Qui és el meu pròxim?”. Jesús llavors contestar explicant-li la següent història. Narrada a l’Evangeli segons sant Lluc, la paràbola explica com un jueu estava de viatge i és atacat per uns bandolers que el deixen malferit i sense diners a la vora d’un camí. Un sacerdot jueu va passar pel costat i el va ignorar, el mateix va fer un ric levita que treballava en el temple. Posteriorment va venir un samarità pobre, que el va portar a un hostal on va pagar perquè el guarissin i l’ajudessin fins a la seva recuperació.

-Jesús va preguntar al mestre de la llei: quin dels tres homes va ser el veritable pròxim de l’home ferit pels bandits? 
-El mestre va respondre: “qui es va preocupar per ell i el va cuidar”.
-I Jesús contestà: Ara ja saps, tu has de fer el mateix que el samarità.

Mossens, diaques i seglars de moltes parròquies de Barcelona, a través d’un gran esforç i d’una desinteressada tasca, segueixen el camí del bon samarità ajudant a moltes famílies necessitades a través de l’organització de donacions de menjar i roba. No esperen res a canvi, no volen que se’n faci difusió, només els mou el sentiment gratificant que produeix estar al costat de qui més ho necessita.

Una vida al costat de la gent

La Parròquia de la Llum de l’Hospitalet de Llobregat està dirigida des de fa 47 anys pel mossèn Pepe Morillo. És un home conegut i respectat al barri. Si es visita una mica perdut aquesta zona, i es pregunta per la ubicació de la parròquia, ràpidament és indicat amb expressions d’afecte cap el seu capellà. “Hombre! El padre Morillo!” o “dale recuerdos de mi parte” són reaccions naturals que demostren com es valora l’esforç de tants anys.

“Aquesta és una parròquia que ha nascut amb el barri. La gent està molt familiaritzada amb ella”, afirma Mn. Morillo. Bona part del moviment de la immigració espanyola dels anys 60 provinent d’Extremadura i Andalusia que va instal·lar-se a l’Hospitalet va trobar recolzament en aquest prevere, que actualment encara dirigeix i organitza les donacions que guarda en un gran magatzem donat per la companyia de llum Endesa.

“Es tracta d’una donació que ens van fer anys enrere. De fet, el nom de l’església és degut a que tota la immigració que es va instal·lar en aquesta zona eren treballadors que va contractar aquesta empresa”, explica com a curiositat Mn. Morillo. Es tracta d’un eclesiàstic que representa a la perfecció el paper que demana el Papa Francesc a l’Església. Proximitat amb el poble, implicació diària, no només de diumenge a missa. Fugir del cristianisme “de fachada” que tant critica el pontífex argentí.

Com funciona el repartiment?

Els actes de caritat sempre impliquen valors com generositat i humilitat, els quals van estretament lligats a la discreció. Tal com deia Sor Maria, una monja centenària que apareix en el film “La grande bellezza” de l’italià Paolo Sorrentino, “la pobresa no s’explica, es viu”. Per aquest motiu aquesta tasca queda a vegades silenciada, generant dubtes entorn al procediment i mètode d’aquestes parròquies. Quin criteri utilitzen per fer aquestes donacions? Com s’organitzen? Quines entitats hi col·laboren? Quins tipus d’aliments s’ofereixen? Quins dies?

El Banc d’Aliments, que es converteix en el subministrador d’aliments principal de totes les esglésies, és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre que té com a objectiu lluitar contra la fam, fent arribar aliment a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat.

 “No vull cèntims, vull menjar”

Mn. Alfredo Valladares i el diaca Jaume Camarasa es fan càrrec de Càritas de la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima des de fa 3 anys. Van començar a petita escala i han anat creixent fins actualment cobrir a 500 famílies, que en número de persones, que és com ho calcula el banc d’aliments, en són 917.

“No vull cèntims, vull menjar”, afirma Camarasa. Segurament aquesta filosofia és la que ha propiciat el gran creixement d’aquesta parròquia. L’ajuda que reben de l’Ajuntament i de Càritas Diocesana a vegades no és suficient. Per això en Jaume realitza una tasca de recerca constant de nous proveïdors i donants. “M’encarrego d’anar per indústries, busco col·laboracions d’amics, gent anònima”, diu el diaca.

Camarasa aprofita tota mena d’oportunitats per a aconseguir el seu objectiu. “Vaig enterrar a l’àvia d’una de les gerents d’un important supermercat. Després de reunir-nos vam arribar a un acord el qual em dóna carn i peix un dia abans de caducar i nosaltres automàticament ho congelem”, explica. Gràcies a aquest sistema, la parròquia pot oferir producte fresc. Tres congeladors donats per una ràdio barcelonesa serveixen per conservar en perfectes condicions tot el proveïment.

El diaca remarca la importància que tenen tots els voluntaris del barri, ja que “sense la seva passió i dedicació seria impossible”. Bromeja quan defineix al seu grup de treball. “Unes noies joves de 80 anys que els costa caminar, però que quan arriben, fan bosses i pugen i baixen caixes com si res”.

Observant tota la feina i temps que suposa aquesta comesa, la gent es pot arribar a plantejar per què tant esforç sense rebrer res a canvi. Camarasa ho resumeix amb un sentiment que comparteixen molts dels implicats: “Sóc un egoista. Perquè em sento feliç fent feliç als altres. I per això ho faig, per fer-me feliç. Per mi no necessito res. Tal com diu el Papa, necessitem a un clergat proper a la gent, amb olor a ovella, no a Varon Dandy”.

T'interessarà ...

El més llegit