Pàgina d'inici > Noticies

Retorn a l'església del Pi

El ‘Misteri de Campeny’ torna a la basílica del barri Gòtic després d’un segle d’absència de la processó més popular de Setmana Santa a Barcelona [El Periódico] El ‘pas’ és el nom que reben les imatges religioses que desfilen a les processons de Setmana Santa. La paraula procedeix del llatí: ‘passus’, que significa escena però […]

El ‘Misteri de Campeny’ torna a la basílica del barri Gòtic després d’un segle d’absència de la processó més popular de Setmana Santa a Barcelona

[El Periódico] El ‘pas’ és el nom que reben les imatges religioses que desfilen a les processons de Setmana Santa. La paraula procedeix del llatí: ‘passus’, que significa escena però també patiment. La singularitat és que el més antic d’Espanya es troba a Barcelona. Des d’ahir, després de 100 anys d’absència, la basílica de Santa Maria del Pi torna a albergar el pas del Sant Misteri: dipòsit del senyor al sepulcre, escultura de 400 quilos amb cinc figures de grans dimensions que el Gremi dels Tenders Revenedors va encarregar a l’artista Damià Campeny el 6 d’agost del 1816. Fins i tot se’n conserva el contracte.

El Misteri, amb les figures neoclàssiques de la Mare de Déu, Magdalena, sant Joan, Nicodem i Josep d’Arimatea en el moment en què es tanca el sepulcre de Jesucrist, va ser restaurat l’any passat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), propietari d’aquesta obra, que el 1936 el gremi va dipositar en mans de la Generalitat de Catalunya per resguardar-la de la guerra. El museu l’acaba de cedir a l’església gòtica i durant sis mesos s’exhibirà a la capella de la Dormició, abans de traslladar-la definitivament a la sala d’exposicions de la basílica. De moment no està previst que surti al carrer.

Jordi Sacasas, arxiver conservador del museu i del tresor de Santa Maria del Pi, rememora que la processó que organitzava la Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que vetllava pels condemnats a mort, sortia cada Dijous Sant des del portal de l’església. «Va arribar a ser la més important de Barcelona. Hi participaven la noblesa, les institucions i els gremis, que rivalitzaven per lluir els passos més bonics», assenyala Sacasas. Joan Amades ja parla de l’espectacular obra de Campeny en el seu Costumari Català. Campeny acabava d’estudiar escultura a Roma, on va treballar al costat d’Antonio Canova, autor de Les tres gràcies, que es troba al Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg.

La processó de l’església del Pi es va consagrar com un dels actes assenyalats del calendari festiu de la ciutat, cap als segles XVIII i XIX. «Començava a les cinc de la tarda i no s’acabava abans de les onze de la nit, i recorria carrers del Gòtic i del Raval», explica Núria Prat, que ha format part de l’equip de restauradors que han reparat el pas al laboratori del MNAC.

Una obra desmuntable

Prat afirma que el misteri va sortir per primera vegada el Dijous Sant del 1817, i va sortir de l’edifici del gremi dels botiguers, que era a la mateixa plaça del Pi.  «Campeny el va fer desmuntable perquè poguésentrar i sortir pel portal sense dificultat», explica Prat. La restauradora, igual que Sacasas, està convençuda que l’obra està inspirada en els passos napolitans. «Al MNAC conservem fins i tot els dibuixos preparatoris. Els vam mostrar a l’exposició El museu explora. Obres d’art a examen», explica. Hi ha tanta informació acumulada que Prat té coneixement de les anades i vingudes del Sant Misteri: dipòsit del senyor al sepulcre per diferents dipòsits de Barcelona. «El 1940 l’Exèrcit el va portar al Museu d’Art i Indústria del Poble Espanyol. El 1975, l’ajuntament el va comprar al gremi de botiguers i el 1999 va ingressar al MNAC, que el va guardar en un magatzem de Poble-sec». 

T'interessarà ...

El més llegit