Pàgina d'inici > Noticies

Retallades voluntàries

[Sebastià Taltavull] «Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té» (Lc 14,33). La frase és de Jesús, està escrita a l’Evangeli i l’Església la proclama arreu del món. Que fort! Tanmateix, com ressona?, ens sorprèn aquesta radicalitat de Jesús?, per què ho diu així i quina sensibilitat el […]

[Sebastià Taltavull]

«Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té» (Lc 14,33). La frase és de Jesús, està escrita a l’Evangeli i l’Església la proclama arreu del món. Que fort! Tanmateix, com ressona?, ens sorprèn aquesta radicalitat de Jesús?, per què ho diu així i quina sensibilitat el mou? La doctrina social de l’Església, considerant el privilegi que l’Evangeli concedeix als pobres, no es cansa de confirmar que «els més afavorits han de renunciar a algun dels seus drets per posar amb més gran liberalitat els seus béns al servei dels altres» i que una afirmació excessiva d’igualtat «pot donar lloc a un individualisme on cadascú reivindiqui els seus drets sense fer-se responsable del bé comú».

Jesús ens vol lliures de tot lligam i la raó no rau només en el bé personal, sinó en la realització del bé comú. És veritat que existeix un dret a posseir per al legítim desenvolupament de l’activitat humana personal i familiar, però sempre orientat cap a la seva funció social. L’Església exhorta a reconèixer la funció social de qualsevol forma de possessió privada en clara referència a les exigències imprescindibles del bé comú. Diu el Concili Vaticà II que «l’home no ha de tenir les coses exteriors que legítimament posseeix com a exclusivament seves, sinó també com a comuns, en el sentit que no només siguin profitoses per a ell, sinó també per als altres».

Potser no ens resulta fàcil respondre a aquesta exigència evangèlica, com tampoc haver d’encaixar aquesta altra afirmació: «Qui no porta la seva creu i em segueix —diu Jesús— no pot ser deixeble meu» (Lc 14,27). Es tracta, doncs, de la coherència de la nostra condició de deixebles, del seguiment incondicional de Jesús com a fet que orienta de forma decisiva tota la vida. La resposta creient exigeix als més afavorits certes renúncies, i convida a tots a noves accions de solidaritat envers aquelles situacions greus de pobresa que demanen actuar amb urgència, qui sap si «retallant» voluntàriament part del que un té. És això el que Jesús ens demana?

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

T'interessarà ...

El més llegit