Pàgina d'inici > Crítiques > Cinema

Ressuscitat

Una estrena cinematogràfica per a viure la Setmana Santa i descobrir el misteri pasqual

Per aquesta Setmana Santa arriba als cinemes una pel·lícula per aprofundir en el sentit de la Pasqua i de la resurrecció de Jesús des d’una nova perspectiva. Es tracta de l’estrena de Ressuscitat, dirigida pel director Kevin Reynolds, conegut per la seva trajectòria en el cinema d’aventures (Robin Hood, el princip dels lladres 1991), el qual ha intentat fusionar aquest gènere amb el religiós. Com explica Mn. Peio Sánchez, l’argument es plantejarà com un tipus de “csi” sobre un cadaver desaparegut, ni més ni menys, que el de Jesucrist.

Sinopsis

La història es desenvolupa des del punt de vista del que serà l’encarregat d’investigar la desaparició del cos del Ressuscitat, un soldat romà anomenat Clàvius que per ordre de Pons Pilat, s’embarcarà en la cerca del cadàver de Jesús de Natzaret. Un cas amb el qual volen acabar quan abans, els membres del Sanedrí i Pilat, per tal de tancar qualsevol rumor sobre una possible resurrecció, o bé, sobre l’arribada del messies esperat.

El Clàvius (Joseph Finness),  devot de Mart, el deu de la guerra, viurà tot el procés, des de la mort de Jesús, fins a la desaparició del cos el qual haurà de buscar a partir d’un interrogatori als deixebles i els seus seguidors, com Maria Magdalena. Poc a poc, el protagonista, descobrirà el misteri pasqual, amb la trobada amb el “Ressucitat”, i així, amb la resolució del cas, que el portarà a una resolució del seu propi camí.

Originalitat de Jesús Ressucitat

Per a molts crítics no passa de ser una pel·lícula entretinguda encarada per la Setmana Santa que tot intentar innovar de vegades topa amb alguna que altra mancança, però que tot i així mostra d’una manera original el tema de la resurrecció de Jesús, plantejada des d’un punt de vista diferent a allò vist fins ara.

Mn. Peio Sánchez destaca del film el desig d’entrar a l’experiència pasqual i la posada en escena, tan pel que fa la realització per part del director, la fotografia, la música i el vestuari, que tot plegat ens transporta en ple segle I. Tot i així, la pel·lícula es troba amb la dificultat, alhora de representar el Ressuscitat, “sempre complicat”, així com la presentació dels deixebles, de vegades “poc reals” i “massa bons”. Tanmateix, la rigor històric és passat per alt en algun moment, com el tipus de dominació romana de l’època, així com, la intervenció del sanedrí, tot i que, sí, respectuós amb la perspectiva jueva.

 

T'interessarà ...

El més llegit