Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Recordant un pastor català i compromès amb l’Església

S’inauguren els actes de celebració amb motiu del 10è aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera

El Memorial Bisbe Joan Carrera ha inaugurat els actes de celebració amb motiu del 10è aniversari de la mort del pastor. Va ser el 3 d’octubre de 2008 quan l’estimat bisbe auxiliar de Barcelona, va fer el traspàs a la casa de Déu, deixant la seva empremta en cada un d’aquells que el van conèixer. Perquè, tal com va dir Jordi Breu, el president del Memorial, “el pas dels anys és inapel·lable, però el record del bisbe es manté viu”.

Home compromès

En aquesta primera trobada l’objectiu era recordar la figura del bisbe a través d’aquells que el van tractar de tu a tu; començant pel mateix presentador Francesc Rosaura. El periodista de TV3, que va tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo al programa Signes dels Temps. Al principi de l’acte va donar pas a algun dels fragments de les entrevistes que la cadena havia fet al bisbe Carrera. Les preguntes i respostes tractaven temes com l’acollida, la integració i la preocupació pel benestar dels nouvinguts, sobretot, d’aquells que havien arribat d’Andalusia en plena època de moviments migratoris. El bisbe també comentava els valors i records de l’Església Catalana en plena dictadura. Tot plegat inquietuds que feien del bisbe carrera un home conscient de la realitat i les necessitats del seu temps.  

Amb aquesta petita mostra es va presentar alguna de les petjades més clares del bisbe Carrera, com ho va ser la seva pastoral d’acollida i integració. En aquesta línia, el president del Memorial Bisbe Joan Carrera, Jordi Breu, va destacar com “el bisbe sempre va demostrar coratge en la defensa dels Drets Humans”.  Aquest recordava el seu caràcter “humil”, conciliador, optimista, misericordiós i compromès”. Un compromís lligat també a la terra, “a la voluntat de construir entorn missatge cristià i defensa de Catalunya amb ponts de diàleg i servei a l seva terra”, recordava Breu. Breu va destacar com sovint tornava a la memòria avui dia, sobretot en la situació actual que viu el pais,  i pensava “què en diria el bisbe Joan de tot això?”.

Relació “colze a colze”

El nou rector del Seminari, Mn. Felip Juli, va intervenir recordant els cinc anys que va treballar com a vicari “colze a colze” amb el bisbe Carrera, quan aquest era rector de la parròquia Sant Isidre d’Hospitalet.  “Una relació de germans, -recordava Mn. Juli- en que el Mn. Carrera sempre va respectar la meva manera de fer, tot i que de vegades ser una mica terretrèmol”. Va destacar el tarannà “discret i sincer del bisbe”.

També, entre els aspectes va destacar, sobretot, com el bisbe Carrera; en aquells moments sacerdot, dedicava el seu temps sense escatimar ni un minut als feligresos que ho necessitaven. “Acollia, creia amb la gent, l’escoltava, l’ajudava… sempre amb sincera amabilitat”, recordava. També,  com tot i el tracte afable sabia convèncer “no imposant, sino proposant”.

Rector del seminari va assegurar que quan Omella el va nomenar entre aquells als que es va encomanar Mn Joan Carrera, no hi va faltar.

“Català sense pels a la llengua”

El director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcelí Joan; també va fer algunes pinzellades del seu tracte amb el bisbe Carrera; al qual va conèixer gràcies a la  seva implicació amb Catalunya. “Era un català sense pels a la llengua i amb una finezza única”. Així ho recordava, i descrivia el bisbe com un home de prestigi transversal eclesiàstic, espiritual social i polític”. El director d’Afers Religiosos va llegir algun dels informes que la Guàrdia Civil havia redactat sobre el bisbe quan aquest defensava els treballadors obrers. En els informes on es plasmava que el bisbe mai va dubtar a defensar l’Església catalana.

L’editor dels llibres del bisbe Carrera Eduard Fornés,  també va destacar aquesta vessant tant arrelada a la Terra Catalana”. Fornès va conèixer el bisbe a l’Editorial Nova Terra. Tal com va recordar una publicació d’acció catòlica que desprenia articles amb “sentit missioner”; que va ser una gran aportació a Catalunya.

Marcelí Joan va destacar l’estima del bisbe per l’església. “Un bisbe atípic, que no va canviar de plantejament, i que quan calia s’oblidava de la mitra”. “Un bisbe que ha suscitat estimació allà on ha anat i només enemics en el camp de l’integrisme”, va afegir.

Mestratge

Vingut d’Urgell expressament, el bisbe Joan Enric Vives; que va succeir el bisbe carrera com a consiliari de Justícia i Pau. Recordava els anys que el va conèixer durant la seva joventut i va destacar el bisbe Carrera com; “un bon pastor i un bon bisbe”. Tal com va dir bibes un bisbe que va saber exercir el seu ministeri, citant  les paraules del difunt “construint en un barri on els altres també construeixen i també intenten deconstruir”. També va destacar el seu mestratge, ja que a través d’ell van “aprendre a fer una nova presència misionera”.

El bisbe d’Urgell, va destacar com sobretot va aprendre molt de “parlamentarisme” perquè era “culte i molt agut”. “Sempre li agradava fer un contrapunt i donar arguments que ens fessin pensar”, explicava el bisbe.”. “Ell va ser una figura resplanden, que va creure amb els joves”. En el sentit eclesiàstic va defensar la seva postura propera als neocatecumenals i també la seva defensa de Joan Pau II.

Bisbe en sortida

El cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach va presidir l’acte i va tancar les intervencions. “Han passat 10 anys des que va marxar i encara el recordo molts i moltes vegades” -recordava-. Va agrair aquest memorial que posa sobre la taula un testimoni que va saber viure amb jòia l’Evangeli; que va seguir plenament el programa del Papa Francesc. “Es va avançar a l’encíclica del Sant Pare, amb la seva  actitud d’Església en sortida cap a aquells que no son a prop”. Martínez Sistach recordava com amb el bisbe Carrera, quan era el seu auxiliar; es preocupaven de sortir a buscar aquells que “no acudien a la campana”. “Tenia aquest interès per sortir a les perifèries” i “una actitud preferencial pels pobres”.

Va acabar donant les gràcies “pel bon pastor a va ser i el testimoniatge que  ha deixat”.

T'interessarà ...