Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Reconeixement ecumènic a Mons. Gonzàlez-Agàpito

Cristians per Terrassa entrega aquest guardó al mèrit ecumènic al delegat episcopal encarregat de les relacions interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona

Pel seu apropament entre confessions cristianes i per la seva tasca en favor de la unitat de les esglésies cristianes. Aquest va ser el motiu principal pel qual Cristians per Terrassa va concedir, el passat divendres, la medalla al mèrit ecumènic a Mons. Jaume Gonzàlez-Agàpito, delegat episcopal d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona. La cerimònia d’homenatge, que va incloure un concert musical de la soprano Maria Teresa Vert, va tenir lloc a l’auditori de l’Església Evangèlica Unida i va comptar amb la presència del bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau; del director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, i de la regidora de ciutadania de l’Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares. També van voler estar presents representants de nombroses esglésies, institucions i partits polítics.

Un homenatge al treball ecumènic

Josep Esplugues, delegat d’Ecumenisme de la diòcesi de Terrassa, va lliurar el guardó a Mons. Gonzàlez-Agàpito, destacant els mèrits de l’homenatjat: “Perquè porta molts anys treballant en aquest camp i ha fet una bona feina. I perquè s’ha esforçat molt. Per tant, és una persona amb mèrit per reconèixer-los”.

Posteriorment, va ser el torn del guardonat que va deixar clar que aquest mèrit no es tracta d’un reconeixement individual sinó que “es reconeix un treball que a Catalunya es fa des de casi fa 60 anys”. El delegat d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona va recordar tot el que va haver de vèncer l’ecumenisme en terres catalanes des dels seus inicis com la total ignorància del cristianisme d’Orient, l’ànsia evangelitzadora de la “Segona Reforma” o l’antiga agressivitat catòlica contra les minories. Però també va voler puntualitzar que s’han fet grans passos en aquest àmbit tot i que s’ha de tornar a “l’ecumenisme espiritual” que “fou el primer camí i el motor en la nostra realitat i de la nostra vocació ecumènica”. I, per aconseguir-ho, va citar alguns dels desitjos que ell mateix assumeix en la seva tasca: “L’ecumenisme ha de ser una realitat i no pas una ficció (…) una realitat tangible: una vivència d’un amor real en l’esperança i en la fe (…) que ha de ser viscut, avui, amb tota naturalitat i serenor”. 

T'interessarà ...

El més llegit