Pàgina d'inici > Noticies > Arquebisbe Omella

Recés quaresmal d'Omella a Tortosa

Acció Catòlica General organitza un dia de meditacions amb la presència de l'arquebisbe de Barcelona i del bisbe de Tortosa

(Crònica de Maria Joana Querol Beltrán – Acció Catòlica General) El dia 18 de març, a les 9.30 h. ens vam aplegar a la Casa d’Espiritualitat Sant Enric d’Ossó de les Teresianes de Jesús-Tortosa, cent-quaranta persones entre laics i alguns sacerdots i amb la presència del nostre bisbe, Mons. Enrique Benavent, per celebrar un dia de recés de Quaresma. Organitzat per l’Acció Catòlica General i amb la col·laboració de la delegació de Missions i la delegació de Catequesi, fou adreçat als militants i simpatitzants de l’Acció Catòlica i obert a tots els moviments laïcals i parròquies de la diòcesi.

Les meditacions foren a càrrec de Mons. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. El president de l’Acció Catòlica, Toni Caballol, ens donà la benvinguda i donà les gràcies per l’assistència tan nombrosa. Toni, va portar la direcció de tot els cants de la jornada.

Tot seguit, el nostre Sr. Bisbe ens adreçà unes paraules dient-nos que tots els presents érem cristians compromesos a les nostres parròquies, delegacions diocesanes, moviments, etc. però el Papa Francesc ens crida a una conversió personal, ja que abans de ser agents de pastoral, som cristians, som deixebles del Senyor. El temps de Quaresma és el més adequat per revifar la nostra fe i trobar-nos amb Jesús. Agraí al Sr. Arquebisbe de Barcelona l’haver acceptat la nostra invitació per donar-nos aquest recés.

Després del rés de l’hora de Tèrcia de la Litúrgia de les Hores, Mons. Omella va fer la primera meditació: “Déu és aquí i jo no ho sabia”.  La metodologia fou a partir dels quatre passos de la Lectio Divina: lectio, meditatatio, oratio i contemplatio (lectura, meditació, oració i contemplació) i al centre d’aquesta pràctica es troba una actitud receptiva i reflexiva del que el Senyor ens diu mitjançant la seua Paraula.

Abans ens va fer reflexionar amb la pregunta: “On sóc, Senyor?” Tu ens condueixes a través de moments de silenci, d’aridesa, de fatiga, de desert, perquè el nostre cor només en tu troba el seu repòs. A partir del text del Gènesi: “El somni de Jacob”, va anar desgranant els passos de la Lectio Divina, posant-nos a la presència de Déu, trucant a la seua porta, esperant la seua misericòrdia i el do de la seua Paraula, per entrar en el misteri del seu amor, sabent que la mirada de Déu té el poder d’apaivagar-nos.  Cità unes paraules de sant Joan de la Creu: “Déu, en el seu etern silenci pronuncià una sola paraula: Jesucrist”. Necessitem el silenci de boca, de cor i de pensament per meditar la Paraula de Déu. Guardem silenci Senyor, no per amor al silenci, sinó per amor a la teua Paraula.

LECTIO.  Es centrà en la història de Jacob, distingint dos moments en (Gn 28, 13-16) : El primer ens presenta Jacob sol i el segon ens presenta Jacob amb Déu, en el somni. Aquesta segona narració podem dividir-la en tres parts: a) El símbol: “Va tenir un somni. Veia una escala que es recolzava a terra i el seu cim arribava al cel…” b) En aquest símbol es declara: “…Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham i Déu d’Isaac”. c) La promesa:”La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència… Jacob es va despertar del somni i va dir: “És cert, el Senyor és en aquest lloc i jo no ho sabia”

MEDITATIO.  Un primer temps seria meditar sobre les “coordenades visibles” de la meua vida: família, salut, treball, diners, situació davant el futur, etc.  El segon pas seria la meditació sobre les “coordenades invisibles” molt reals també en la nostra vida: Quin sentit te Déu en la meua vida? Com em situo davant la seua Providència? Quin sentit tinc de la seua Paraula? Nosaltres volem veure els fruits, però això no ens correspon. Cal pensar que per damunt de les dificultats, sempre està Déu ajudant-nos.

ORATIO. Ens quedem en silenci davant el Senyor, demanant-li  força i valentia per viure la fe i la confiança i que sapiguem fer nostres les paraules de sant Pau (Rm 8, 35-39):”Qui ens separarà de l’amor de Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam… res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu, que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre”

CONTEMPLATIO. Escoltem amb silenci les paraules del Senyor: “He estat, sóc i seré amb tu, tots els dies de la teva vida”. Que davant la seua presència es pacifique el nostre cor, deixant-nos estimar per Ell que és el nostre Pare, que ens coneix i no ens abandona.

Després d’una estona de descans, vam sortir al jardí a fer la “foto de família” i de nou a la capella. S’exposà el Santíssim i vam cantar “Nada te turbe, nada te espante”. Tot seguit, en absolut silenci pregàrem al llarg d’una hora.  Abans de la Reserva el cant: “Vull lloar el meu Senyor”.

A continuació, Mons. Omella ens va fer la segona meditació: “No tinguis por, que Jo sóc aquí amb tu” (Is 41, 10). Aquesta meditació fou a partir de l’Evangeli (Mt 8, 23-27): “Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles van anar amb ell. Tot d’una es va aixecar una gran tempesta al llac, fins al punt que les onades cobrien la barca… Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?”  El Sr. Arquebisbe també ens va fer aquesta meditació a partir dels passos de la Lectio Divina.

Després de compartir un dinar de germanor, altra vegada una llarga estona de pregària i a les 17 hores, la celebració de l’Eucaristia presidida per l’arquebisbe Omella i el nostre bisbe Enrique i concelebrada per dos preveres. Tots els altres, havent dinat, van marxar a les seues parròquies per celebrar la Missa del dissabte. El cant d’entrada fou: “El seu camí va ser camí de tots”.  La 1ª lectura del llibre de l’Èxode (Ex 17, 3-7). El Salm responsorial 94: “Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor: No enduriu els vostres cors”.  La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5, 1-2.5-8).  Abans  de l’Evangeli (Jn 4, 5-42) vam cantar: “Laudate omnes gentes. Laudate Dominum”.  

Mons. Joan Josep Omella inicià l’homilia amb unes paraules d’agraïment envers el nostre Bisbe, per haver-li deixat presidir la celebració, tot i ser ell el bisbe de la diòcesi. Ens digué que estem vivint moments difícils, però que els hem de viure esperançats. Nosaltres treballem i altres recolliran el fruit, el qual demana esforç i humilitat, però el Senyor fa meravelles per damunt de la nostra feblesa i les nostres misèries. Pensem amb els apòstols. Eren febles i pecadors, però no els faltà la força de l’Esperit per treballar. Hem de confiar més en el Senyor, ser menys egoistes i no deixar-nos portar pel desànim. La vida d’esperança es fonamenta en Déu: “Senyor, doneu-me aigua d’aquesta, que no tingui mai més set…” Quina és la font? Jesús. On trobem la felicitat? En Jesús i l’Evangeli. Sant Agustí buscava la felicitat i la trobà en Déu: “Tard et vaig trobar, et buscava fora i estaves dintre”. A Crist el trobem en l’oració i els sagraments, però també hem de trobar-lo en els pobres i els que pateixen. Necessitem, pregària i compromís, els dos peus per caminar. Que el Senyor ens tregui la tristor que de vegades tenim i no oblidem que ell ens acompanya: “Jo estaré amb vosaltres…” “No tingueu por, homes de poca fe”.  

El cant de l’ofertori fou: “Entre tus manos está mi vida, Señor” i el de comunió: “Déu te nom”. Després de la benedicció final, el Sr. Arquebisbe ens digué unes paraules d’agraïment i comiat. Us desitjo un bon camí de Quaresma vers la Pasqua i una bona Pasqua de Resurrecció.  El nostre Sr. Bisbe donà les gràcies a Mons Omella per haver acceptat la invitació, i a tots, per les diferents activitats que portem a terme per tal de donar conèixer el Senyor i produir fruits, essent sempre bons testimonis.  Preguem pels seminaristes i per les vocacions sacerdotals. El lema d’aquest any és: “Prop de Déu i dels germans”.  Que el Senyor els ajude a perseverar en el desig de servir-lo i als que segueixi cridant, que escolten la seua crida. Al final el cant: Noia del poble, Maria”

T'interessarà ...

El més llegit