Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Ramon Llull, un exemple per a l'actualitat

L'Ateneu Sant Pacià organitza un homenatge amb motiu del VII centenari de la mort del filòsof, poéta, missioner, escriptor i forjador de la llengua literària catalana

L’Ateneu Sant Pacià va organitzar amb motiu del VII centenari de la mort del Beat Ramon Llull (1316-2016) un homenatge per aprofundir en la seva vida i en aquells aspectes que l’han portat avui dia a ser un referent, i a trobar-se enmig d’un procés de canonització. Durant l’acte, Omella va destacar la figura del beat com un exemple en la missió d’evangelitzar, i un bon llegat a tenir en compte en l’actualitat que, com va dir el bisbe de Mallorca, pot ajudar en aquest moment a establir diàleg amb l’Islam .

L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, on van assistir diverses personalitats del món eclesial. Assegudes a la taula presidencial, hi havia l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’Ateneu, l’arquebisbe Mons Joan Enric Vives i el Bisbe de Mallorca, Mons. Xavier Salinas. També hi havia el rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig, el Secretari General de la institució, Mn. Sergi Gordó, així com, el postulador de la causa de canonització del beat Ramon Llull, el Dr. Gabriel Ramis.

Tres claus del saber

Va haver-hi diverses intervencions a través de les quals es va entrar en els punts clau que envolten la figura del beat. Després que el Dr. Josep Perarnau, posés en context la història personal i col·lectiva del beat, va intervenir el professor de la Facultat de filosofia, el Dr. Carles Llinàs, amb la idea que formulava Llull de “L’Art com a mitjà de descoberta de la veritat”. El ponent va analitzar aquesta qüestió que posiciona raó i fe, no contraposades, sinó com a dos conceptes connectats. Segons Llinàs “fe i raó no són alienes, sinó que s’interpreten l’una amb l’altra. “La fe és inserir-nos nosaltres en la descoberta de la veritat mateixa, aquest inserir-nos ens permet arribar-hi”, va afegir.

A més de l’art, un dels grans llegats de Ramon Llull és la seva manera de viure la missió. Una visió que va desenvolupar el Dr. Jordi Gayà, amb la seva exposició de “La teologia del Beat Ramon Llull, al servei de la missió“. Aquest va definir el beat com un “teòleg per una missió”, la qual constituïa el “sentit de la seva vida.

“El seu esquema teològic és el símbol de la seva fe”, explicava Gaya, el qual va destacar l’esforç de Llull com a missioner per a crear una teologia accessible a través d’un llenguatge expressiu que l’ha portat avui dia a ser reconegut com “el pare de la literatura”. Tanmateix va mencionar la important tasca que va fer Llull per a “reformar i promoure la conversió de tota la cristiandat”.

La doctora Lola Badia, de la Universitat de Barcelona, es va encarregar de presentar a aquest pare de la literatura, amb una exposició que duia per títol «Llull, pioner en l’ús escrit de la llengua catalana. L’expressió literària». Va destacar les múltiples obres escrites així com els diferents registres que dominava, que el van permetre arribar a diferents sectors del catolicisme.

Postulació

El Dr. Gabriel Ramís, el postulador de la causa de canonització, va fer una retrospectiva sobre tot el procés el qual ja fa set segles que està en marxa i va explicar tota la cronologia seguida i les relacions amb la Congregació per a la Causa del Sants. Segons va dir, sembla que ara podria obrir-se una porta, en “sembla ser”, juntament amb la causa de canonització se’l faria doctor de l’Església”.

El rector de Sant Pacià que va parlar de la figura de Llull en l’actualitat va destacar com en ell s’hi troba una “actitud d’Església en sortida”, un projecte pel qual vetlla el papa Francesc“, i que podria obrir vies davant el procés de canonització.

Idoni en l’actualitat

El bisbe de Mallorca Mons. Xavier Salinas, va intervenir al tancament de l’acte, posant de relleu la importància de Llull en aquest moment actual amb l’Islam, on el seu llegat pot ser un gran consell.. Segons va dir “el Sant Pare va fer referència a beat Ramon Llull, quan a què pot mostrar molt per aquest moment de diàleg amb l’Islam” i “en aquest moment en què Europa es veu davant del fet de l’Islam hi ha la necessitat d’una actitud com la del beat”. Segons el bisbe de Mallorca, en el beat es “mostra el camí de recerca de la veritat, que té la pretensió de poder il·luminar l’altre”, i ho fa “no per imposició, sinó, per mostrar la veritat en si mateix”. El bisbe va destacar aquesta bona concordança entre el llegat de Llull i el pontificat del Papa Francesc, qui “ha acollit amb estimació la figura de Ramon Llull i tots els sants que ell ha canonitzat en el temps que porta són figures cabdals que busquen l’actitud de la seva proposta del pontificat”.

Exemple de missió

L’arquebisbe Mons. Joan Josep Omella va tancar l’acte insistint el la clau de l’actitud de Llull, que resideix en la missió que va dur a terme, la qual- segons l’arquebisbe- hauria de servir de consell per a tot religiós que vulgui evangelitzar.

Omella va assegurar que l’Església no existeix fins que impera evangelitzar, acció que només es pot fer estant “tocats per Déu i adaptats a la circumstància”. Tal com va dir l’arquebisbe, “cal començar per aprendre la llengua, la cultura i la història” per així conèixer la societat a qui es vol transmetre. “És una ensenyança per aprendre, d’aquest futur Sant”, va dir.

T'interessarà ...

El més llegit