Pàgina d'inici > Noticies > Vaticà

Quinze malalties “guaribles” per fer reflexionar a la Cúria

El Papa Francesc va dedicar un discurs molt contundent sobre les possibles patologies de la Cúria romana en el tradicional missatge de Nadal

Un “examen de consciència” és el que va demanar el Papa Francesc als seus col·laboradors de la Cúria per tal de reconèixer els seus defectes i demanar perdó a Déu en aquests temps nadalencs. Tot i que la cúria vaticana s’organitza “com tot un cos”, aquesta també queda exposada “com el cos humà” a les malalties. En particular, el Sant Pare va mencionar-ne quinze que debiliten el servei a l’Església. Aquest històric discurs arriba en un moment de reforma dels organismes vaticans.

Immortalitat, martisme, fossilització

La manca d’autocrítica de la Cúria, que no s’actualitza, porta a la malaltia de la immortalitat: “És la malaltia del ric inconscient de l’Evangeli, que pensava viure per tota l’eternitat”. Aquesta deriva de la patologia del poder i del complexa dels escollits basada en el narcisisme. “L’antídot a aquesta epidèmia és la gràcia de sentir-nos pecadors i de dir-ho amb tot el cor”, va denunciar el Papa.

Una altra patologia és el martisme, és a dir, l’excessiva laboriositat. Bisbes o capellans que se submergeixen en el treball descuidant allò més important: asseure’s als peus de Jesús. Però també afecta molt la fossilització mental i espiritual d’aquells que tenen un “cor de pedra” i que s’acaben convertint en “màquines de burocràcia i no en homes de Déu”. Els ministres de Déu no poden perdre, segons el Papa Francesc, la sensibilitat humana ni “els sentiments de Jesús”.

Funcionalisme, mala coordinació, alzheimer

La planificació excessiva tanca la llibertat de l’Esperit Sant que “sempre és més gran, generosa que tota planificació humana”. Per tant, l’Església ha de ser frescor, fantasia i novetat. D’altres no tenen coordinació i “no viuen l’esperit de comunió i d’equip” perquè cada membre va per lliure. Això genera malestar i escàndol.

L’Alzheimer espiritual és una altra malaltia que menciona el Papa Francesc: l’oblit de la història personal amb Déu. Degenera en una pèrdua progressiva de les facultats espirituals i provoca greus discapacitats en les persones que “passen a viure en un estat d’absoluta dependència de les seves visions, amb freqüència imaginàries”.

Rivalitat, esquizofrènia, murmuració

Quan l’aparença, el color del vestit i les insígnies honorífiques es converteixen en l’objectiu primari de la vida, el Papa Francesc adverteix que s’haurà caigut en la rivalitat, “una malaltia que ens porta a ser homes i dones falsos i a viure en un fals misticisme”. Alguns d’aquests també pateixen esquizofrènia existencial, o sigui, viure una doble vida fruit de la “hipocresia del mediocre i progressiu buit espiritual que doctorats i títols acadèmics poden omplir”. Això afecta a aquells qui perden el contacte amb la realitat i es dediquen a assumptes burocràtics.

“Les xafarderies són pròpies de persones covards”, afirma Francesc, qui proposa la murmuració com una patologia més de la cúria: “Comença com una conversació i s’apodera de la persona, fent que es converteixi en ‘assassina a sang freda’ de la fama dels propis companys i germans”.

Divinització, indiferència, cara de funeral

L’afany de fer carrera i l’oportunisme porten a molts a tenir la malaltia de la divinització dels caps: es tracta de fer l’aleta als superiors, obtenint la seva benevolència. El Papa els descriu com “persones mesquines, infelices i inspirades únicament pel propi egoisme fatal”.

Però no és l’única malaltia psicològica. També destaca la indiferència respecte als altres, el no saber compartir informació o coneixements, i la cara de funeral que conclou en “severitat teatral i pessimisme estèril, símptomes de la por i la inseguretat”. Déu és felicitat i Francesc demana que aquells qui han trobat Déu contagiïn alegria.

Acumulació, cercles tancats, exhibicionisme

Quan l’apòstol tracta d’omplir un buit existencial en el seu cor amb béns materials pateix la malaltia de l’acumulació. I, quan la pertinença al grup es torna més forta que la pertinença al Cos i a Crist mateix, té la patologia dels cercles tancats: “aquesta esclavitza als membres convertint-se en un càncer”. Per últim, destaca el benefici mundà i l’exhibicionisme: tractar de multiplicar poders encara que s’hagi de calumniar, difamar o desacreditar els altres.

T'interessarà ...

El més llegit