Pàgina d'inici > Noticies

Qui fou Sant Roc?

La seva onomàstica és el 16 d’agost i es caracteritza per ser patró de les epidèmies contagioses i dels gossos. Sant Roc és representat amb un bastó i un barret de pelegrí, assenyalant amb la mà una de les seves nafres i amb el seu gos al costat, oferint-li pa Un dels texts més fidedigne […]

La seva onomàstica és el 16 d’agost i es caracteritza per ser patró de les epidèmies contagioses i dels gossos. Sant Roc és representat amb un bastó i un barret de pelegrí, assenyalant amb la mà una de les seves nafres i amb el seu gos al costat, oferint-li pa

Un dels texts més fidedigne que ens narra la vida de Sant Roc és l’Acta Brevoria, un escrit anònim i possiblement redactat en la zona italiana de la Llombardia pels voltants del 1430. Segons la tradició, Roc va néixer a Montpeller entre finals del segle XIII i principis del XIV. I es creu que era fill del governador del rei de Mallorca a Montpeller, anomenat Joan, i que en el seu naixement portava una creu vermella al pit que deixava entreveure el seu destí. Amb 20 anys, Roc es va quedar orfe de pares i va heretar una gran fortuna. Però, el jove va recordar el consell evangèlic de Jesús i el va seguir: “Si vols ser perfecte, dóna els teus béns als pobres i segueix-me” (Mt. 19, 21). Roc va vendre la seva fortuna i la va repartir entre els pobres.

Un pelegrí més

Amb el desig de seguir la pobresa de Jesús, Sant Roc va pelegrinar cap a Roma. Durant el seu pelegrinatge, Roc feia la senyal de la Creu sobre els malalts infectats per la Pesta i així va aconseguir curacions miraculoses. S’explica que a la ciutat italiana de Cesena, abans d’arribar a Roma, Sant Roc va curar moltes persones de la pesta i en particular a un cardenal, i que aquest el va presentar després al Papa.

La tornada a Montpeller

Mentre tornava a la seva ciutat natal, va tenir un somni en el que va escoltar la veu de Déu: “Servent fidel, ja que has tingut bastants ànims per a dedicar-te a la cura dels malalts pel meu amor, tingues-ho per a patir la prova que t’enviaré”. I, al dia següent, en aixecar-se, va notar que tenia febre i dolors intensos. S’havia contagiat de la Pesta.

Per tal de no molestar als altres malalts, Roc va decidir viure al bosc, en una cabana que va trobar-se. Allà on s’instal·là, sorgí un rajolí d’aigua cristal·lina i cada cop més abundant d’una de les pedres. Apagant la seva set amb aquella aigua miraculosa i rentant-se freqüentment en ella, es va anar curant poc a poc.

El gos salvador

Mentre estava retirat al bosc, cada dia Sant Roc rebia la visita d’un gos que li portava un panet. El gos provenia d’una casa rica de la ciutat més propera. El seu amo, Gottardo Pallastrelli, es va adonar de les accions del seu gos i el va seguir. En descobrir a Roc i saber que era servent de Déu, es va fer molt amic seu i va deixar les seves pertinences per viure al bosc en penitència.

La seva mort

Finalment, Sant Roc va poder tornar a Montpeller, que vivia en guerra, i on el van considerar un espia i el van empresonar durant cinc anys. Una llum misteriosa va il·luminar la seva cel·la i Roc va escoltar que Jesucrist li deia: “Ha arribat la teva hora, i vull portar-te a la meva glòria. Si tens alguna gràcia que demanar-me, fes-ho ara mateix”. Sant Roc va morir sobre el 1327 o el 1376.

Del calabós sortien uns raigs de llum brillantíssima. El cos del Sant resplendia i al seu costat es va trobar una tauleta amb aquesta inscripció: “Tots els que imploraren la intercessió de Roque, es veuran lliures del terrible flagell de la pesta”. 

T'interessarà ...

El més llegit