Pàgina d'inici > Noticies

Què fem de més?, pel Bisbe Sebastià Taltavull

[Text original: RadioEstel blog] La vocació del cristià és vocació a quelcom nou, extraordinari. Viure evangèlicament vol dir superar la mediocritat, la inèrcia i la rutina d’una forma de ser i d’actuar que no transforma ni aporta cap novetat. No és, doncs, acontentar-se a fer el que tothom fa. «Si estimeu només els qui us […]

[Text original: RadioEstel blog]

La vocació del cristià és vocació a quelcom nou, extraordinari. Viure evangèlicament vol dir superar la mediocritat, la inèrcia i la rutina d’una forma de ser i d’actuar que no transforma ni aporta cap novetat. No és, doncs, acontentar-se a fer el que tothom fa. «Si estimeu només els qui us estimen, què feu de més?», diu Jesús.

Fer el bé esperant i exigint rebre el mateix o més, ens situa en la dependència de les habituals lleis d’un capitalisme salvatge, quan aquestes només serveixen a uns pocs i obliden la resta nombrosa i necessitada. Jesús ens demana aquell «plus» que identifica els seus seguidors: un amor i un perdó sense mesura.

Fer el bé sense esperar res a canvi ens obre al sentit comú de la gratuïtat i l’altruisme que Jesús qualifica de «signe» del Regne. El primer pas és decisiu i dóna qualitat evangèlica al gest ple d’humanitat de qui el dóna generosament per iniciativa pròpia. Per això Jesús, demanant-nos el caràcter extraordinari del gest il•limitat, ens vol lliures. Aquesta és l’originalitat que pot convertir l’extraordinari en habitual.

La novetat està en allò que és desacostumat i que supera les mesures calculades d’una actuació hipòcrita i d’uns miraments superficials. És allò que va més enllà de tota previsió, perquè l’impossible s’ha fet possible. «On no existeix aquest factor singular, extraordinari —diu Dietrich Bonhoeffer—, no hi ha res de cristià.» No és aquesta la «justícia major» de la qual parla Jesús i que supera la dels escribes i fariseus?

«Fer de més» no significa, doncs, fugir de la quotidianitat per caure en els enlluernaments d’un comportament que fascina. No. «Fer de més» es refereix a l’amor dut a l’extrem més enllà dels càlculs freds d’una relació humana que s’acontenta a viure sota mínims. Jesús ens demana ser persones amb un cor de carn i no de pedra, capaç d’estimar com Déu estima i que, quan es gira a l’altre amb afecte, s’hi fa proper i l’abraça, hi reconeix la seva més gran dignitat.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

T'interessarà ...

El més llegit