Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Què és l'Ofici de Tenebres?

Una celebració molt especial anterior al Concili Vaticà II, que molts demanen recuperar

Text: Aleteia, Enrique Chuvieco

L’Ofici de Tenebres era la cerimònia litúrgica que duia a terme l’Església Catòlica els Dimecres, Dijous i Divendres Sants al caure la tarda a la Litúrgia de les Hores (matines, laudes, vespres, completes…) per preparar i afavorir interior i exteriorment la memòria de la mort de Jesucrist. Aquest servei ha de ser anticipat i ha de ser cantat poc després de completes, és a dir, al voltant de les 3:00 pm a la vigília del dia al qual pertany.

S’utilitzava un canelobre especial que tenia 15 espelmes, anomenat tenebrari, que representaven els 11 apòstols que van romandre després de la traïció de l’Iscariot, les tres maries (Maria Salomé, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena) i a la Mare de Déu.

Tant els llums del temple com les espelmes s’anaven apagant una per una, per quedar el temple pràcticament a les fosques després del cant dels salms. Al final, quedava encès només el ciri principal que recordava la mort del Redemptor.

Imatges cobertes

Aquest procedir que es remunta al segle V, segons algunes fonts, continuava amb el cant del Miserere ( Salm 50 ) i a la col·locació de la llàntia a la part posterior de l’altar, simbolitzant l’entrada de Jesús a la sepultura i la permanència de l’Església tot esperant la Llum que sorgirà en la Vetlla Pasqual. Conclòs el Miserere, el clergat i els fidels feien un soroll de carraques i matraques, que cessava en aparèixer la llum del ciri ocult darrere de l’altar, per simular les convulsions i trastorns naturals que van sobrevenir a la naturalesa en morir Salvador.

En el seu origen, aquest soroll final es produïa pel senyal donat pel mestre de cerimònies per al retorn dels ministres a la sagristia, que començava a colpejar amb la mà cap a l’esglaó de l’altar o sobre algun banc.

Aquest ofici presentava totes les característiques de les exèquies: salms, antífones i responsoris fúnebres i de lamentació, ometent tot tipus d’himne, sense acompanyaments musicals i amb l’altar nu, les imatges cobertes i amb la foscor cada vegada més gran. En acabar l’Ofici no es donava la benedicció ni havia ritu de comiat.

Al segle XIII, segons l’Enciclopèdia Catòlica, sembla probable que s’iniciés a les quatre o cinc de la tarda del Dimecres Sant. Tot i la uniformitat general d’aquest servei en tota l’Església Occidental, també es va donar una certa diversitat d’ús en alguns detalls, més concretament al número d’espelmes que hi havia al tenebrari. En aquest sentit, diferents autors assenyalen que en algunes esglésies usaven fins a setanta-dos i tan sols nou o set en altres parròquies. A Anglaterra, se’n prescrivien vint, com a símbol de les quatre hores del dia o dels dotze apòstols amb els dotze profetes.

La llum de Crist

D’aquesta apagada progressiva de les llums fins a la plena foscor ve que en la Vetlla Pasqual, el temple es trobi a les fosques en començar la celebració, que de mica en mica anirà perforant el nou foc de Crist ressuscitat, representat en la gradual encesa d’espelmes per part dels fidels congregats fins il·luminar completament el temple.

Actualment, l’Ofici de Tenebres ha desaparegut: no hi ha un ofici diferent al d’altres dies per a la Setmana Santa. No obstant això, donada la seva singularitat, es tendeix a adaptar les antigues peculiaritats del ritu al Vaticà II, amb l’ús del tenebrari, l’apagat progressiu de les llums, etc., afegint el cant de les lamentacions i els himnes que permet la litúrgia actual.

Tot i no tenir la singularitat d’abans, l’Església Catòlica segueix recomanant vivament el rés comunitari d’aquest ofici, segons la manera actual. Incloure elements de l’antic ordre que siguin permesos, pot ajudar a impregnar-se més profundament del simbolisme de la llum, referent de la Resurrecció de Crist, en la nit de Pasqua.

T'interessarà ...

El més llegit