Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Què celebrem el Dimecres de Cendra?

Per als catòlics és una diada de dejuni i als fidels que van a missa se'ls posa un polsim de cendra al front en forma de creu

El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma, període d’abstinència en record dels quaranta dies que Jesús va estar vagant pel desert. La seva celebració depèn del calendari lunar, ja que se celebra quaranta dies abans que comenci la Setmana Santa, que és el mateix que quaranta-sis dies abans del Diumenge de Pasqua. Aquesta última festa és la que condiciona el calendari, ja que se celebra en el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. 

Per als catòlics, el Dimecres de Cendra és una diada de dejuni i als fidels que van a missa se’ls posa un polsim de cendra al front en forma de creu i se’ls diu “converteix-te i creu en l’Evangeli“. Es tracta d’un signe de penitència que recorda la feblesa de la condició humana. Que tots som pols i en pols hem de tornar. Tradicionalment, la crema de llorers, palmes i palmons que es beneeixen el Diumenge de Rams de l’any anterior dóna lloc a la cendra que s’imposa. 

La Quaresma abans i ara

En temps reculats, la Quaresma havia durat només quaranta hores amb un dejuni complet. No menjaven ni bevien res. El Concili de Nicea, en l’any 325, va elevar el període quaresmal en quaranta dies i va ser qualificat de carnis levamen, és a dir, de carns llevades, i de carnes tollendas o carns que han de ser tretes amb al·lusió a la privació de l’ús de carn. 

En temps més moderns, s’havia de menjar molt poc i d’escàs aliment, però el diumenge tothom podia menjar peix i altres aliments suculents i nodridors. 

Darrer dia del Carnestoltes?

Joan Amades ho explica en el llibre Costumari Català. En molts indrets es considera el Dimecres de Cendra com el darrer dia de les festes de Carnaval. “Això fa que el dia d’avui es confonguin els costums austers del període que comença amb les bullícies i boires del que fineix” explica.

Anys enrere havia estat costum sortir a berenar a fora el carrer i celebrar l’enterrament del Carnestoltes. A Madrid deien que anaven a enterrar la sardina, apel·latiu que d’aquell temps s’ha estès entre la cultura catalana. El seu significat es fa difícil de comprendre. Una dita popular diu que ve de l’espinada de porc, que rebia el nom de sardina, com a símbol del fet que, durant el període quaresmal, no es podia menjar carn de cap mena, i molt especialment de porc. 

Encara que en aquest Dimecres, com a primer dia de Quaresma, era el primer dia de dejuni, la majoria dels qui anaven a berenar a fora menjaven porc per darrera vegada. Els més devots iniciaven els dejunis quaresmals i menjaven bacallà a la brasa. 

T'interessarà ...

El més llegit