Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Quan canta la Sibil·la arriba el Nadal

Amadeu Carbó explica l'origen de la peça mossàrab més popular del Nadal i les modificacions que ha tingut al llarg dels anys

El 16 de novembre de 2010 a la Ciutat de Nairobi, la UNESCO declarava el Cant de la Sibil·la, que es canta a Mallorca, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El Cant de la Sibil·la és una peça d’origen medieval que profetitza la fi del món. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i té uns versos atribuïts a Anselm Turmeda, escriptor mallorquí del segle XIV que va traduir al català el Judicii Signum (llibre del Judici Final), en el qual es basa la composició.

El ritual es repeteix any rere any, a la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, del Principat, de l’Alguer i del País Valencià. Normalment el protagonitza un nen o una dona, vestit de Sibil·la, una endevinadora del món pagà, que amb túnica, mantell de seda i espasa en mà, interpreta a capella l’inconfusible i impressionant melodia profetitzant la vinguda del messies i un terrible fi del món.

El cant de la Sibil·la però ve de molt lluny, i sembla que la seva àrea d’influència geogràfica va ser molt gran a l’Europa medieval. És probable que la seva aparició fos conseqüència de les pors que la gent tenia a l’arribada de l’any 1000. Els testimonis escrits més antics que coneixem daten de finals del segle X com el que es conserva a la Catedral de Còrdova o el de Sant Marcial de Limoges.

Durant el segle X s’estén el Cant per les seus catalanes. Primer en llatí i al llarg del segle XIII anirà substituint aquesta llengua per llengua vulgar. El 1229 amb la conquesta de Mallorca el Cant de la Sibil·la arriba a l’illa. A l’Arxiu Diocesà de Mallorca s’hi conserva un còdex amb el text de la Sibil·la musicat en gregorià. La melodia és anterior al segle XV i prové del còdex del Segle XI.

Al segle XVI, el Cant de la Sibil·la, al principat i a la majoria de territoris on es representava, va desaparèixer a causa de les disposicions del Concili de Trent. A Mallorca la cosa no va anar així i el cant ha perdurat fins avui com també ha passat a l’Alguer i a la ciutat portuguesa de Braga.

L’interès que despertà la Sibil·la en els folkloristes del XIX va provocar que es fes la transcripció de les versions conegudes en aquell moment, fixant les melodies que ens han arribat fins avui i que han estat utilitzades en els processos de recuperació del Cant de diversos indrets. Ara fora de Mallorca i l’Alguer podem escoltar-lo a diverses esglésies de Barcelona, Ontinyent, Terrassa, Vic, Puigcerdà, i a Gandia, entre d’altres.

Tornant a Mallorca, avui el Cant de la Sibil·la forma part del patrimoni cultural, una manera d’entendre el Nadal a l’illa, un patrimoni viu i que amb la declaració de l’UNESCO s’ha dimensionat a la universalitat. La melodia sibil·lera i el text feréstec del cant és el senyal inequívoc que arriba el Nadal.

Amadeu Carbó

T'interessarà ...

El més llegit