Pàgina d'inici > Noticies

Presentació del llibre sobre la “Història de l’Organisme Benèfic Antituberculós de Barcelona”, del Dr. Gerard Manresa Formosa

El dissabte 25 de setembre de 2010 va celebrar-se a la Sala de la Mare de Déu de la Mercè, de la catedral de Barcelona, l’acte de presentació del llibre “Història de l’Organisme Benèfic Antituberculós de Barcelona”, que porta aquest títol secundari: “L’obra d’un metge-sacerdot: el beat Pere Tarrés”, i que és l’obra que deixà […]

El dissabte 25 de setembre de 2010 va celebrar-se a la Sala de la Mare de Déu de la Mercè, de la catedral de Barcelona, l’acte de presentació del llibre “Història de l’Organisme Benèfic Antituberculós de Barcelona”, que porta aquest títol secundari: “L’obra d’un metge-sacerdot: el beat Pere Tarrés”, i que és l’obra que deixà escrita, abans de la seva mort, el Dr. Gerard Manresa Formosa. El llibre té 120 pàgines i inclou també diverses fotografies. Ha estat editat per l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Varen presidir l’acte de la presentació el Dr. Josep M. Martí Bonet, que va dir que aquest és “un petit gran llibre”, perquè és el testimoni de la caritat del beat Pere Tarrés i de la diòcesi de Barcelona; el fill del Dr. Manresa Formosa Sr. Gerard Manresa i Presas, amb la seva esposa, Teresa Lamarca i Abelló, que varen explicar els records entranyables que la família conserva de l’OBA i de la Clínica de la Mercè i el treball de preparació per a l’edició sobre el manuscrit deixat pel Dr. Manresa Formosa; el Dr. Francesc Muñoz i Alarcón, que explicà una vivència en relació a la Clínica de la Mercè, on el seu pare hi va ser diagnosticat i hi va estar internat en les darreres setmanes de la seva vida, abans de tornar a casa, on va morir; i Mn. Francesc Raventós, que va fer la presentació del llibre. Hi varen assistir un bon grup de persones, de familiars del Dr. Manresa Formosa, entre els quals hi havia el seu nét, Mn. Josep M. Manresa Lamarca, actualment rector de Valldoreix, i persones vinculades com a col·laboradors i voluntaris de la catedral.

“Una tarda del mes de gener de 1993 –va dir Mn. Raventós- em va telefonar el Dr. Gerard Manresa i Formosa demanant-me si volia arribar-me fins a casa seva, ja que m’havia de parlar d’un assumpte que m’agradaria. Em va plaure molt la seva atenció i amb molt de gust vaig voler complaure’l i vaig acceptar el que em demanava”.

Mn. Raventós va dir que, tot anant cap a la casa del Dr. Manresa Formosa, es preguntava quin podia ser l’objecte de la seva trobada, donat que el Dr. Manresa era el gran amic del Dr. Pere Tarrés i era el metge que va ajudar a plasmar l’anhel d’aquell cor tan abrandat del nostre Beat que desitjava trobar un mitjà per lluitar contra la tuberculosi, llavors tan arrelada en la nostra societat. Al Secretariat de Beneficència del Bisbat hi acudia un nombre considerable de malalts tuberculosos que buscaven ajut, i ell, com a director d’aquell Secretariat, sentia la necessitat d’oferir als malalts, sobretot als pobres, una ajuda positiva i seriosa. “Jo sabia –va dir també Mn. Raventós- que el Dr. Manresa havia ajudat a plasmar en la realitat el seu desig de crear una llar on els pacients trobessin acolliment i tractament de cara a una possible curació, i n’havia estat el gran artífex”.

“Arribat a casa seva i havent-me saludat –va seguir dient Mn. Raventós- em lliurà un manuscrit mecanografiat amb una dedicatòria i em pregà que la llegís. Es tractava d’un treball que havia fet sobre la Història de l’Organisme Benèfic Antituberculós de Barcelona, i me’l volia regalar. Haig de ser sincer i dir que em va emocionar tant la delicadesa que havia tingut de fer-me aquest obsequi com el pensar que gràcies a aquest treball que havia fet tindríem escrita tota la història i les vicissituds per les quals havia passat aquella obra de tanta generositat cristiana que fou el Sanatori Clínica de Nostra Senyora de la Mercè”.

“Vaig llegir en veu alta la dedicatòria: “A l’estimat Mn. Francesc Raventós, amic permanent de Mn. Pere Tarrés i Claret, dedico aquestes pàgines que exposen la meva convivència amb el que esperem veure fet sant. Aquestes paraules són testimoni de la bondat, la fe i la generositat d’un metge i un sacerdot extraordinari que tant hem estimat! Que Déu beneeixi la seva tasca i el seu zel! Seu afectuosíssim, Gerard Manresa Formosa”.

“Passats els anys –continuà dient Mn. Raventós-, el fill del Dr. Manresa em va proposar de publicar aquell manuscrit, cosa que em va semblar molt encertada i que era un deure que la comissió Pro Beatificació i Canonització del Dr. Tarrés tenia envers el Beat i el Dr. Manresa per donar a conèixer més i millor la gran obra realitzada amb íntima col·laboració amb el Dr. Manresa: el Sanatori i tota l’Obra Benèfico-Assistencial”.

Mn. Raventós va acabar el seu parlament amb aquestes tres afirmacions:

1. Llegir totes aquestes memòries del Dr. Manresa és endinsar-se en una pàgina de la vida generosa del Dr. Tarrés. Una gran amistat va unir aquests dos metges: Tarrés i Manresa. Tots dos van treballar abnegadament en la realització d’una gran obra caritativa: el Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè. Tarrés n’era l’animador i Manresa l’executor. La seva amistat va arribar al punt més alt en la darrera malaltia del Dr. Tarrés, quan va ser internat, precisament, en el Sanatori. Llegint les pàgines en què el Dr. Manresa parla del Dr. Tarrés hom s’adona de la grandesa d’aquell metge sacerdot i l’afecte profund que els unia en una mateixa fe i en una mateixa estimació envers els malalts: dos gegants de la caritat.

2. Llegir aquestes pàgines és conèixer un altre capítol de l’acció caritativa de la nostra Església de Barcelona, que silenciosament però constantment treballa per ajudar els pobres i necessitats de la nostra terra. Aquestes pàgines volen ser una breu història de l’OBA que mereix se coneguda i mereix, encara més, que es publiquen i es donin a conèixer: la creació de la Clínica de la Mercè, la vida del centre a favor dels malalts, especialment dels més necessitats, i les moltes i profitoses realitzacions que l’OBA ha fet al llarg dels seixanta anys, des de la mort del Dr. Tarrés.

3. Amb aquest llibre podem conèixer l’afany de fer el bé i de treballar amb rigor i professionalitat de l’autor d’aquestes pàgines, el Dr. Manresa. I com dic en el pròleg del llibre, el Dr. Manresa es mereix un més gran reconeixement i record per tot el que va fer per l’Església, per Barcelona i per Catalunya a favor dels malalts. Quants d’ells ho podrien afirmar pel tractament que van rebre i per la salut que van recobrar!”.

T'interessarà ...

El més llegit