Presentació del llibre «Déu a Barcelona»

Sis candidats a l'alcaldia de Barcelona parlen sobre el fet religiós

Què pensen els candidats i candidates a l’alcaldia de Barcelona sobre el fet religiós? I sobre les mesquites o la Sagrada Família? Quin model d’integració tenen? Segons el seu parer, les festes religioses han de marcar el calendari laboral? La fe és un fet públic o privat? Amb les eleccions a l’alcaldia de Barcelona a tocar, totes les mirades es posen sobre les seves opinions. “Déu a Barcelona. Sis alcaldables i el fet religiós”, doncs, és el llibre de Paris Grau i Jordi Roigé que posa el debat de la religió sobre la taula.

6 candidats parlant de religió

Ada Colau, Joaquim Forn, Ernest Maragall, Jaume Collboni , Josep Bou i Manuel Valls. Així, només la CUP ha declinat participar de la iniciativa. Amb idees molt diferents, tots ells es plantegen quines seran les mesures en l’àmbit espiritual que tenen planejades de cara el seu mandat. Es tracta, doncs, d’un projecte que neix d’Animaset i dels claretians. L’objectiu? Que a la taula electoral hi hagi un fet que, en múltiples ocasions, passa desapercebut.

Primerament, subratllar que la tria d’autors és molt concreta. I és que es tracta de dues generacions molt diferents, com són la del Paris i la del Jordi. Un llibre on es recapten dades de la Generalitat i l’Ajuntament. En aquestes, algunes d’elles exposades en l’acte de presentació, s’indica que gran part de la ciutadania té certa inquietud religiosa (ja siguin catòlics, musulmans…). Amb total, un 50% de catalans té inquietud espiritual.

Entre els autors, no totes les entrevistes es van poder fer en directe. En el cas de Joaquim Forn, es va fer en format de cartes. Forn explica que és “partidari de la religió a tot arreu”. Ell, de convicció religiosa, assegura que “els valors cristians són 100% humans com, per exemple, l’erradicació de la pobresa”. És per tant, amb aquestes conviccions, les que el fan lluitar en la política. En el cas d’Ada Colau, l’entrevista tampoc va ser en directe. Però com expliquen Paris i Jordi, no es tracta “d’enxampar a ningú”, sinó de “sentir les opinions reflexives”. És per aquest motiu, que el marge de correcció ha estat possible en el llibre.

Un debat interreligiós              

Com van indicar els autors a l’acte de presentació, es tracta de parlar de la religió d’un format que no sigui el de “l’escàndol”. Un cop van fer una breu presentació del llibre, l’acte va generar un debat entre Màxim Muñoz, president de la Fundació Claret i Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Aquest debat, va estar moderat per Mireia Prats, reportera de TV3. A continuació, afegim algunes de les preguntes i respostes que es van generar en el debat:

Què demanaries als alcaldables?

Muñoz: Que es respecti la valoració pel fet religiós. Així, el valor s’especifica mes enllà del culte propi: a nivell social, educatiu…no hauria de ser una suplència, sinó una eina de servei pels més desfavorits. També un esforç per superar els prejudicis

El Ghaidouni: Demanem que es compleixi allò que està plasmat en la mateixa Constitució. Em dona la sensació que els polítics tenen por de marcar una nova etapa entre política i religió.

Si fóssiu alcaldes, que faríeu per la vostra confessió i per la dels altres?

Muñoz: Respecte i valoració. La importància de donar el punt de vista humà, que l’experiència religiosa sigui valorada.

El Ghaidouni: Sobretot, la normalització de totes les religions

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...

22 Juliol, 2019
La Fundació Pere Tarrés preveu becar les activitats d’uns 4.500 infants durant el mes d’agost