Pàgina d'inici > Noticies

“Pregar per estar en forma”, pel bisbe Sebastià Taltavull

Si tinguéssim oportunitat de parlar-ne i cadascú pogués comunicar què és el primer que fa cada dia o com es prepara per a l’activitat d’un dia normal, ben segur que disposaríem d’una varietat enriquidora. Cada cultura crea hàbits i la nostra no en queda exempta. Aquests hàbits, en un moment en el qual l’estrès i la mobilitat […]

Si tinguéssim oportunitat de parlar-ne i cadascú pogués comunicar què és el primer que fa cada dia o com es prepara per a l’activitat d’un dia normal, ben segur que disposaríem d’una varietat enriquidora. Cada cultura crea hàbits i la nostra no en queda exempta. Aquests hàbits, en un moment en el qual l’estrès i la mobilitat han fet la seva aparició vertiginosa, avui difereixen dels d’abans.

Quan comencem la jornada amb presses, preocupant-nos abans que arribin les preocupacions, posant ritme accelerat a l’activitat frenètica sense cap necessitat d’avançar a ningú, quan fem que el cap corri més que els peus, és impossible encertar-la. Tanmateix, hi ha hàbits molt bons i molt saludables, físics i espirituals. Una estona d’exercici físic, un temps escollit de silenci, una lectura pausada que ens fa reflexionar, un pensament per aprofundir, una curta pregària.

Llançar-se de cop a una activitat sense abans prendre posició pot minvar la capacitat d’observació, pot desequilibrar la discreció, pot descentrar la vida del seu centre, és a dir, allò pel qual hem apostat i constitueix l’eix de la nostra persona i de la manera de situar-nos en les relacions humanes. Encara que sigui curt, va bé donar-se un temps d’entrar dins el propi interior, prendre alè del bo i assaborir la pau del cor.

També, al llarg del dia, trobar temps i espais favorables per aquest recentrament enmig de l’activitat habitual, no hi ha dubte que pot ser molt beneficiós. La persona humana reclama per ella mateixa el valor d’una unitat de vida, i la pregària la dóna. Cuidar la vida espiritual i acudir amb freqüència a l’Evangeli ha d’arribar a ser una expressió de la pròpia fe que ens posi en contacte amb Déu per la relació personal que establim amb Jesús.

Se’ns obre així un nou horitzó, una nova mirada, un nou cor. Aleshores, la relació amb els altres queda amarada de seny, estimació, goig i felicitat. Ben segur que aquest clima ens ajuda a estar en forma i afavoreix una veritable convivència.

T'interessarà ...

El més llegit