Pàgina d'inici > Noticies

Pràcticament és com fer la catedral nova

[Carme Munté/Catalunya Cristiana] Pràcticament és com fer la catedral nova. Així defineixen la seva tasca els responsables de les obres de rehabilitació de la catedral de Barcelona, unes obres que es van iniciar el maig de l’any 2004 i que és previst que s’acabin la primavera del 2012. Serà el moment aleshores de compartir amb [...]

[Carme Munté/Catalunya Cristiana]

Pràcticament és com fer la catedral nova. Així defineixen la seva tasca els responsables de les obres de rehabilitació de la catedral de Barcelona, unes obres que es van iniciar el maig de l’any 2004 i que és previst que s’acabin la primavera del 2012.

Serà el moment aleshores de compartir amb tota la ciutat el resultat final d’una rehabilitació que ha deixat com nous la façana, les torres laterals i el cimbori del primer temple de la diòcesi. Segons Mn. Joan Guiteras, degà del Capítol Catedral de Barcelona, volem que «la gent s’alegri juntament amb els canonges d’aquesta obra colossal».
Els actes de celebració podrien consistir en una representació teatral amb la magnífica façana de la catedral com a teló de fons, en unes jornades dedicades a l’arquitectura neogòtica present a casa nostra i, fins i tot, en una xocolatada per als infants de la ciutat.
Amb tot, són només projectes que a mesura que passi el temps aniran prenent forma. La prioritat, evidentment, és finalitzar les obres i poder retirar tots els elements que encara obstaculitzen la visió del conjunt, com la gran grua de 90 metres d’alçada que es va instal·lar a la plaça Nova el març de l’any 2007.

«Estic content de tot el procés», afirma Mn. Joan Guiteras, que també afegeix que, malauradament, són poques les persones que són conscients de l’envergadura de l’obra. De fet, el mateix cap d’obres de la catedral, Josep Cots, assegura que mai no ha treballat en un projecte tan important de rehabilitació, a càrrec de l’empresa Urcotex i dels arquitectes Mercè Zazurca i Josep Fuses. Una obra de rehabilitació que es va haver de posar en marxa quan es va detectar que les pedres de la façana, de les torres i del cimbori s’estaven esberlant a causa de l’oxidació de les grapes de ferro que les subjectaven.

Com en una mena de trencaclosques gegant els treballadors van extraient les pedres del temple i les numeren per fixar-ne la localització exacta. Si es poden aprofitar les netegen i, si no, les substitueixen per la nova pedra portada d’Escòcia, que té el mateix color i composició que la pedra original de les pedreres de Montjuïc. Per subjectar la pedra s’ha escollit el titani, material que els responsables de la catedral esperen que tingui una durada molt més llarga que no la que ha tingut el ferro. Un cop fet tot aquest procés, les pedres són col·locades de nou al lloc que els correspon.
 
Aquesta feina laboriosa i la dificultat de finançament han fet que les obres de la catedral de Barcelona hagin fet honor a la dita tan popular d’«això dura més que les obres de la seu». Per a Mn. Guiteras, però, la preocupació no és el temps ni els diners, sinó el fet d’oferir el llegat de la magnífica restauració de la catedral de Barcelona a les futures generacions de fidels i de barcelonins en general.

Després d’haver finalitzat la rehabilitació de la façana i de les torres laterals, resta pendent encara enllestir el cimbori, del qual queden 20 metres més per aixecar. Després caldrà rehabilitar el campanar litúrgic, les setze rosasses i la imatge de 3,5 metres de santa Helena, que, un cop restaurada, es tornarà a col·locar al seu emplaçament coronant el pinacle del cimbori. Es completarà la restauració amb l’enrajolat dels terrats.
20 milions d’euros és el pressupost total de les obres de restauració, una xifra que malgrat tots els esforços a l’hora de buscar fonts de finançament encara queda molt lluny d’assolir-se. L’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i, en menor mesura, el Govern de l’Estat han ajudat en el finançament, com també els patrocinadors privats. Amb tot, segons Mn. Guiteras una de les principals fonts de finançament han estat les visites turístiques de 13 a 17 h que precisament tanta polèmica van generar. Altres iniciatives que s’han dut a terme per afavorir la col·laboració de la gent ha estat la campanya «Patrocina una Pedra».

Segons reconeix Mn. Guiteras, les obres de rehabilitació en un temple com la catedral de Barcelona no s’acaben mai. Altres millores que s’han fet ha estat la renovació de la instal·lació elèctrica i la restauració dels retaules gòtics i renaixentistes.

Malgrat tot, Mn. Joan Guiteras continua tenint una inquietud: deixar un testimoni de la nostra època per a la història, perquè una cosa és restaurar i una altra és crear alguna cosa nova. Per això, el degà del Capítol Catedral continua fidel al seu projecte de construir un museu que pugui acollir els tresors de la catedral com la custòdia del segle XIV o el tron del rei Martí l’Humà. El principal escull, però, continua sent trobar-li l’emplaçament adequat.

[Fotografia d’Agustí Codinach]

T'interessarà ...