Pàgina d'inici > Noticies

Per què és necessària, per a l’Església, l’ajuda econòmica dels fidels?

“L’Església, amb tothom, al servei de tothom” és la campanya de la Jornada de Germanor que pretén conscienciar de la importància de les donacions per al sosteniment econòmic de les diòcesis El finançament de l’Església prové de tres vies: els fons recaptats per l’Administració pública –IRPF-, la gestió adequada del patrimoni eclesial i l’aportació directa […]

“L’Església, amb tothom, al servei de tothom” és la campanya de la Jornada de Germanor que pretén conscienciar de la importància de les donacions per al sosteniment econòmic de les diòcesis

El finançament de l’Església prové de tres vies: els fons recaptats per l’Administració pública –IRPF-, la gestió adequada del patrimoni eclesial i l’aportació directa dels fidels. Aquests diners  recaptats es destinen a finalitats litúrgiques, caritatives, educatives i culturals. En el pla econòmic, cada diòcesis actua de manera independent sense retre comptes o ajustar-se a les normes que no siguin les del Codi de Dret Canònic. Tanmateix, els diners obtinguts amb la Declaració de la Renda són repartits, de manera pública, per la Conferència Episcopal Espanyola. El programa Portantos pretén, amb la Jornada de Germanor, conscienciar de la importància de les donacions per al sosteniment econòmic de les diòcesis i, ho fa, amb el lema “L’Església, amb tothom, al servei de tothom”.

La labor de l’Església

“Tots els fidels tenen l’obligació d’ajudar a l’Església en les seves necessitats de manera que aquesta disposi del necessari per al culte diví” (Cf. Concili Vaticà II, P. O. n. 17 i Codi de Dret Canònic, cànon 222).  Però, a què es destinen els diners recaptats? Es destinen al compliment de les seves finalitats, que estan clarament identificats: el manteniment del culte (amb la conservació de més de 20.000 parròquies i construcció de nous temples), el sosteniment del clergat (20.000 sacerdots aproximadament), l’exercici de l’apostolat (és a dir, l’anunci i la predicació de la fe) i l’exercici de la caritat (denominat l’acció social de l’Església).

Això es tradueix en finalitats litúrgiques (formació humana i ajuda espiritual), caritatives (302.554.131€ es destinen a l’activitat caritativa i assistencial a través de Càritas i Mans Unides), educatives (l’Església estalvia a l’Estat 4.091 milions d’euros l’any només en educació) i culturals (el patrimoni cultural suposa una font de riquesa i un valor per a tota la societat). Per tal de poder dur a terme totes aquestes finalitats, l’Església demana un ajut econòmic als fidels que permeti el sosteniment econòmic de cada diòcesi.

Relació econòmica entre l’Estat i l’Església

La quantitat que l’Església rep de l’Estat depèn, exclusivament, de la llibertat dels contribuents al marcar la X a favor de l’Església en la Declaració de la Renda. És a dir, que l’Església no rep cap quantitat dels Pressupostos Generals de l’Estat sinó que l’ajuda que es rep prové de l’assignació de cadascun dels declarants de l’IRPF. Les aportacions de la Declaració de la Renda corresponen a un 25% del total del finançament de l’Església.

I és que, tal i com marca l’Acord sobre Assumptes Econòmics entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol de gener del 1979, estableix que “l’Estat es compromet a col·laborar amb l’Església Catòlica en la consecució del seu adequat sosteniment econòmic, amb respecte absolut del principi de llibertat religiosa” (art. II.1). Cooperar i col·laborar no és finançament directe ni subvenció.

T'interessarà ...

El més llegit