Pàgina d'inici > Noticies > Any de la Misericòrdia

Pensió Social Mambré: l’empenta per tirar endavant

En el moment vital més crític, tot just després de perdre el seu habitatge, la Fundació Mambré ofereix a les persones sense llar una opció residencial de pas perquè no perdin la seva dignitat i siguin capaces de recomençar la seva vida

“Imagina’t que tens un pis i, de la nit al dia, te’n quedes sense. Com et veus?”, comença el seu relat la Maria (nom fictici), una mare soltera que es desviu pel seu fill. “Segurament fatal. Amb molts nervis, perquè els problemes, quan els penses molt, porten nervis i ansietat. Així estic jo”, admet la jove –que ha viscut un infern– mentre manté la mirada fixada a l’infinit. La Maria és una de les usuàries de la Pensió Social Mambré, un recurs residencial d’urgència per a persones que tot just acaben de perdre la seva llar. Però no és l’única que viu en aquesta pensió situada al barri del Guinardó: més de 20 persones comparteixen, en el mateix edifici, la seva situació. “Vaig dormir un dia al carrer (silenci llarg, dolorós). Sí, he dormit un cop al carrer. És molt lamentable”, confessa en Miquel (nom fictici), fins fa uns mesos professor de tai-txi. Però l’esperança és sempre l’últim que es perd i en Miquel –que va patir un accident de trànsit i va perdre la seva feina per incapacitat física– ho té clar: “Em dic que ho he d’afrontar i tirar endavant perquè quan arribes a ensorrar-te fins al punt de tocar fons ja no hi ha manera de sortir-se’n”.

Aquesta empenta per tirar endavant, per no perdre la dignitat en un moment vital tan crític, la hi donen des de la Pensió Social de la Fundació Mambré. “Si dorms al carrer no pots fer res: ni anar al metge, ni escriure un currículum, ni anar a una entrevista de feina… No pots tirar endavant. Estar aquí, almenys, permet a les persones usuàries tirar endavant, seguir amb les seves vides dignes i poder aspirar a valdre’s per elles mateixes”, explica el coordinador del projecte, Franc Fernández. Perquè aquesta Pensió Social, tot i que pugui assemblar-se a les pensions ordinàries de la ciutat , pretén oferir més qualitat i, sobretot, la possibilitat de compartir espais comuns amb altres residents –com una cuina, un menjador, un pati… – sense la necessitat que hagin d’anar a un menjador social, per exemple. També es diferencia per la heterogeneïtat dels residents, que trenca estereotips: durant el 2015, la Pensió Social Mambré ha atès 31 homes i 27 dones; un 41,43% d’espanyols; un 81% de persones soles; i un 27% d’adults amb edats compreses entre 18 i 30 anys. Per als usuaris, aquesta diversitat es fa evident en el seu dia a dia: “A mi, venir aquí m’ha servit per relacionar-me amb molts tipus de persones que abans era impensable plantejar-me: he obert el cercle i així és com he crescut com a persona”, expressa un resident que prefereix no donar detalls de la seva identitat.

Regles, no. Responsabilitats, sí

Un cop perden el seu habitatge i els assistents socials els envien a la Pensió Social Mambré, se’ls dóna la clau de la seva habitació i la de la porta del carrer. No hi ha horaris, tampoc normes: “Ho fem per evitar la institucionalització i perquè això s’assembli al màxim possible a una llar”, constata en Franc Fernández. Fins i tot a la nit, els passadissos queden en total silenci i és innecessari que hi hagi vigilància. El límit és tan sols el respecte cap als altres residents i això bé que ho saben tots: “A vegades, hi ha enganxades verbals perquè per aquí passa molta gent però poques persones. A la vinya del Senyor hi ha de tot”, admet el Miquel, un usuari que marxa aviat després de quatre mesos intensos.

Les estades dels residents són totes de curta durada: la mitjana és de 125 dies. La majoria d’ells entren en el pitjor moment de la seva vida, quan tot just han perdut la seva llar i, per tant, quan ja ho han perdut tot. A l’arribar, tots adverteixen al coordinador del centre que no viuen al carrer, potser com a excusa, potser per autoconscienciar-se que podrien estar encara pitjor. Les xerrades amb el Franc, el coordinador, i els seus companys són vitals: “Parlem molt amb ells. Fins i tot els coneixem més que els treballadors i les treballadores socials. El primer mes només observem i, gràcies a això, detectem problemàtiques que se’ns havien escapat o no s’havien verbalitzat”, explica el coordinador de la Pensió Social Mambré. Tanmateix, en el 90% dels casos l’evolució és positiva i els residents surten de la pensió per anar a millor.

Fins i tot alguns usuaris, temps després, passen pel centre per saludar el personal i agrair-los tot el que van fer per ells: “Jo, quan marxi, també els vindré a visitar perquè he trobat un caliu. M’han donat caliu i m’han ajudat a tirar endavant. La tasca que fan és molt important i cal que la gent sàpiga què estan fent perquè tots som éssers humans i, darrere de cadascun de nosaltres hi ha una història”, afegeix en Miquel.

Dos anys després…

Tot i que el futur és sempre incert, tots els residents persegueixen un somni que els fa tirar endavant dia rere dia. Saben que la seva situació és un procés llarg que comença a la Pensió Social però continua en habitatges de lloguer social o habitacions de relloguer. Tanmateix, la imaginació és la pissarra infinita on dibuixen sense por tots els seus anhels i desitjos: “M’agradaria tenir el meu pis, amb el meu fill, com suposo que vol molta gent. I m’agradaria que fos ja”, es sincera la Maria, que no és l’única que sap el que vol. “D’aquí a dos anys, si Déu vol, vull tornar a donar classes i a veure els meus amics, sortint d’on estic, perquè és molt trist haver d’estar així la resta de la meva vida. Tinc fe i ganes per tirar endavant”, assegura en Miquel.

Mambré, font de misericòrdia

La Pensió Social Mambré existeix per satisfer la necessitat de donar residència a persones en situació d’alt risc d’exclusió social. Per això, l’ocupació durant l’any anterior va ser d’un 97,58%, una xifra que evidencia la constant i greu situació de pèrdua d’habitatge, un dels pilars dels processos d’inserció social. Dotada amb 17 habitacions amb bany propi –una de familiar i una altra de doble-, la Pensió Social Mambré no fa el seguiment social de les persones sinó que el fan les diferents entitats socials. Per poder accedir-hi, un educador social exposa el cas i fa la sol·licitud. Només hi ha dues condicions que s’han de complir: ser persones autònomes i, en casos d’addicció, no estar en fase de consum actiu. L’entrada, però, depèn també de la disponibilitat de l’edifici. Quan arriba un nou usuari, se signa un document de pactes entre aquest, la Pensió Social i el treballador/a social per tal d’explicitar el pla de treball que s’ha de seguir i la sortida que tindrà el resident. Així s’evita la prolongació de les estades.

Aquesta Pensió Social és només un dels projectes de la Fundació Mambré, una fundació que neix de quatre entitats vinculades a l’Església que treballen amb persones sense llar: les Filles de la Caritat, la Fundació Arrels, Assís i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. El president de la Fundació, Manuel Lecha, explica el rerefons evangèlic dels projectes: “El mateix nom de la fundació ens dóna l’explicació. Mambré és aquell alzinar on el Patriarca Abraham acampava. Allà acollí uns pelegrins i els donà de menjar perquè poguessin continuar el seu camí. En essència, aquesta és la funció de Mambré com a lloc d’acollida i hospitalitat”. Lecha afegeix que aquest Any de la Misericòrdia és una empenta per a ells, ja que “la misericòrdia és això: no penedir-se, acollir-lo, donar-li dignitat i espais de creixement personal, oportunitats perquè pugui fer el camí sol”. I, si es porta a terme aquesta obra de misericòrdia, el regal que obtenim de Déu és immens: “Fa créixer al que és acollit però també al que acull, com Abraham rep un fill com a regal. Ens fa créixer a tots des de la misericòrdia, des de la comprensió”, detalla el president de la Fundació Mambré. En definitiva, l’objectiu últim és poder ajudar a viure amb dignitat i, sobretot, donar una primera empenta en el camí vers una nova vida carregada d’il·lusions i projectes.

T'interessarà ...

El més llegit