Pàgina d'inici > Noticies > Papa Francesc

Partir el pa, per “partir-se” en vida

El Papa Francesc en la celebració del Corpus entrellaça indissolublement celebrar l’eucaristia i la caritat amb els qui pateixen i ens convida a fer de la nostra vida un “partir-nos” pels germans, tal com Jesús es va deixar “partir” per nosaltres.

Dijous es va celebrar, al Vaticà, la solemnitat del Corpus Christi. El Papa Francesc, en la seva homilia, va fer una catequesi explicant el sentit de les paraules “feu això, que és el meu memorial” amb les quals Jesús institueix l’eucaristia i la lliura als deixebles per tal que sempre i arreu les comunitats celebrin el banquet eucarístic, posant l’accent en el vincle entre la Cena del Senyor i la caritat i amor al proïsme, tot fent comentari del text bíblic del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.

Cridats a donar de menjar

El Papa digué: “«Feu això». Ja en altres ocasions, davant d’una multitud cansada i famolenca, Jesús diu als seus deixebles: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Lc 9,13). En realitat, Jesús és qui beneeix i parteix els pans, per tal de satisfer totes aquestes persones, però els cinc pans i els dos peixos van ser aportats pels deixebles, i Jesús volia precisament això: que, en lloc d’acomiadar la multitud, oferissin el poc que tenien.” Per Francesc la missió de l’Església en celebrar l’eucaristia és acomplir el manament del Senyor i també expressa el seu desig, comentant l’acció dels apòstols, que l’Església sigui guaridora de les fams del món, tant les espirituals com les materials. Solament hi ha una recepta per fer-ho, segons el Papa: que els cristians ofereixin el que tenen sigui poc o molt.

L’eucaristia va més enllà de sadollar la fam, és signe de la salvació que ens ve de Crist

Certament que l’Església no té sols la missió de guarir les necessitats humanes, té sobretot l’encàrrec de salvar les ànimes, d’apropar l’home a Déu. Francesc hi posa l’accent recordant que, si bé el gest del pa beneit i partit per Jesús “passen per les pobres mans dels deixebles perquè el distribueixin a la gent” i que això “és «fer» amb Jesús, és «donar menjar» amb ell”, la missió encomanada als apòstols, en repartir aquells pans, va molt més enllà de les necessitats humanes, de la fam d’un dia, de la set en la calor, del fred en la nit al carrer. Francesc recorda: “És evident que aquest miracle no només està destinat a sadollar la fam d’un dia, sinó que és un signe d’allò que Crist està disposat a fer per a la salvació de tota la humanitat, oferint la seva carn i la seva sang (cf. Jn 6,48-58)”.

El Papa Francesc ens recorda que ambdós aspectes van íntimament lligats, talment com una trena, i no poden deslliurar-se l’un de l’altre. Els deixebles de Jesús no són sols místics adoradors de Crist veritablement present en l’eucaristia, ni són només una mena d’ONG dedicada a saciar les necessitats dels homes. El Papa ens convida, en la solemnitat del Corpus Christi, a viure ambdues realitats: “I, no obstant això, cal passar sempre a través d’aquests dos petits gestos: oferir els pocs pans i peixos que tenim; rebre de mans de Jesús el pa partit i distribuir-lo a tothom”. Certament per això el dia del Corpus és també el dia de la Caritat.

Deixar-nos “partir” en la vida quotidiana seguint l’exemple de Jesús que es va “partir” per nosaltres

La clau de la vida cristiana que es nodreix en l’eucaristia és, segons el Papa Francesc, deixar-se “partir”, donar-se, lliurar-se als altrs, seguint l’exemple de Jesús que “s’ha deixat “partir” per nosaltres” i el Papa ens convida i ens demana viure el nostre compromís de fe en aquesta clau “ens donem, que ens deixem partir pels altres” ja que, Francesc ens recorda “precisament aquest «partir el pa» s’ha convertit en la icona, en el signe d’identitat de Crist i dels cristians”.

No sols els sants, tots hi estem cridats

Acabant les seves paraules, Francesc fa una gran i vital referència a aquells que viuen la seva vida ordinària, la seva quotidianitat, “deixant-se partir” pels altres. No són sols “els sants i santes –famosos o anònims–, que s’han deixat «partir» a si mateixos, a les seves pròpies vides, per «alimentar els germans»”. Són també, i aquí ens sorprèn de nou el Papa Francesc amb el seu agosarat sentit de tocar de peus a terra “quantes mares, quants pares, juntament amb el pa de cada dia, tallat a la taula de casa, s’esforcen al màxim per criar els seus fills, i criar-los bé. Quants cristians, com a ciutadans responsables, s’han desviscut per defensar la dignitat de tots, especialment dels més pobres, marginats i discriminats”.

Eucaristia: el poder de Crist ressuscitat. Com ho visc jo?  

On és, doncs, el secret per dur aquesta vida de deixar-se “partir” pels altres? Quina és la força que sembla oculta i que permet el compromís cristià? No és pas cap encanteri, ni remei miraculós. No és cap força tel·lúrica, ni metzina secreta. És simple, però adorable i contemplada: l’Eucaristia. En paraules del Papa és “en el poder de l’amor del Senyor ressuscitat, que també avui parteix el pa per a nosaltres i repeteix: «Feu això, que és el meu memorial»”.

Francesc acaba desitjant-nos, per no dir demanant-nos, que en participar de l’eucaristia i de la processó, la nostra vida sigui ”fer memòria d’ell; un gest per donar menjar a la multitud actual; un gest per «partir» la nostra fe i la nostra vida com a signe de l’amor de Crist per aquesta ciutat i pel món sencer”. Podem rebre la vida que Jesús ens dóna en el seu cos i la seva sang verament presents a l’eucaristia en la qual ell es “parteix” per nosaltres, si la nostra vida cristiana no és “partir-nos” pels altres especialment pels que pateixen? Francesc ens convida a rumiar-ho i, per què no, a pregar-ho. 

T'interessarà ...

El més llegit