Pàgina d'inici > Noticies

Parròquies contra la fam

Vuit esglésies de Nou Barris centralitzen en un ‘súper’ el repartiment de menjar per a 600 famílies L’Ajuntament vol repetir la iniciativa en altres barris [El País] “Amor meu, t’has passat un punt”. La jove nigeriana mira amb angoixa a la seva interlocutora, Montserrat Bardi, una de les voluntàries del projecte de Distribució Social d’Aliments (DISA) […]

Vuit esglésies de Nou Barris centralitzen en un ‘súper’ el repartiment de menjar per a 600 famílies

L’Ajuntament vol repetir la iniciativa en altres barris

[El País] “Amor meu, t’has passat un punt”. La jove nigeriana mira amb angoixa a la seva interlocutora, Montserrat Bardi, una de les voluntàries del projecte de Distribució Social d’Aliments (DISA) a Nou Barris. Berdi, abillada amb una armilla taronja, repassa de nou la comanda i la compara amb la pila d’arròs, pasta, oli, llet i altres productes que reposen sobre un congelador. La noia té un saldo de 21 punts intercanviables per menjar i productes d’higiene, un menys dels vale su carro. “Què fem, reina?”, afegeix la dona, de 70 anys, amb el boli a la mà i cara de mare commoguda. La noia calla.

És dia de repartiment al súper solidari que a finals de l’any passat va obrir les seves portes al número 55 del carrer de Selva, molt a prop de l’estació Llucmajor del metro de Barcelona. Un punt neuràlgic al cor del districte més colpejat per la crisi i amb l’índex de renda familiar més baix de la ciutat. Aquest lliurament d’ajuts és una iniciativa que va néixer fa anys en el si de les parròquies dels barris i a la qual la realitat i la complexitat de l’emergència social que es viu-i es pateix-ha obligat als seus promotors a pensar més en gran . “Abans eren els immigrants nouvinguts els que ens buscaven, ara la majoria dels que ajudem són d’aquí”, diu Joaquim Lafuente, responsable del servei de DISA.

Per la gran sala, il·luminada i adaptada al súper, amb els seus carrets, passen més de 600 famílies un cop al mes. Les vuit parròquies de l’arxiprestat de Trinitat-Roquetes, que engloba les esglésies de Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Roquetes, Verdum i Prosperitat, van decidir unificar la seva tasca de solidaritat i van recórrer a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat per articular-se millor. Els productes vénen del Banc d’Aliments, de la Fundació la Nau i d’altres donacions particulars i també compten amb el suport de Càritas.

Els aliments i productes de neteja que la jove nigeriana -que prefereix no revelar el seu nom- afegeix al cistell de la compra i després repassa un per un amb la voluntària no tenen un preu en euros. A les prestatgeries del local els cartells donen el valor en punts. Un quilo d’arròs costa mig punt, com un litre de llet. Un pot de faves, un. Per un punt et donen un litre d’oli. Uns bombons de Ferrero Rocher valen dos… Tot depèn de la disponibilitat que cada mes tingui el centre.

Allà arriben les persones que els Serveis Socials de Barcelona o Càritas remeten per la seva situació de necessitat, amb previ estudi i seguiment. A cada cas se li assigna una quota de punts. Una persona rep 12, i el nombre arriba fins a 31, depenent de quants fills té la família.

“El sistema de punts que fem servir aquí és una adaptació del que ja s’ha implementat a Girona, a Salt i a Bellvitge”, explica Lafuente. Inicialment, les parròquies de Sant Bernat de Claravall, Sant Josep Obrer, Sant Marc, Sant Sebastià, Santa Bernardeta, Santa Engracia, Santa Magdalena i Santíssima Trinitat repartien les ajudes de manera separada, explica el pare Joaquim Brustenga, de la parròquia de Roquetes. Però un dia van veure que no donaven l’abast.

“Abans de tenir el local preparàvem i entregàvem les cistelles ja completes. Unes per parelles, petites, i altres per famílies, una mica més grans. Tot havia de ser molt ràpid perquè en les parròquies no teníem espai o possibilitat de congelar “, recorda el pare Brustega. “Moltes vegades ens arribava el camió i les mateixes persones que venien per aliments ens ajudaven a descarregar els palets i portar-los als baixos”, explica Bardi, que porta més de 40 anys com a voluntària.

Amb la unificació es va passar de vuit centres, amb els seus equips de voluntaris a només un gran local. “El model és vàlid perquè li dóna flexibilitat a l’usuari d’escollir els productes d’acord a les seves necessitats, s’eviten les cues i es dignifica la persona, ja que no ha d’esperar a la intempèrie”, explica Àngels Canals, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials. El Consistori vol estendre l’experiència a altres barris de la ciutat, però recorda que “la decisió última és que les entitats s’organitzin, com ho van fer les parròquies”, aclareix Canals.

L’ànima de l’organització a Nou Barris té un nom, segons coincideixen molts dels voluntaris: el pare Joan Quadreny. “Lliuraves les cistelles i vèies com molts musulmans no deien res, però separaven la carn de porc i la deixaven per aquí. No podíem posar-nos a preparar lliuraments específics. Aquest sistema sí que ho permet “, explica satisfet.

L’ajuda també depèn molt del que es rebi. Les ajudes fixes d’entitats com el Banc d’Aliments o de productes no alimentaris permeten tenir un estoc bàsic. Però els voluntaris de DISA també han tocat les portes de Condis, Caprabo i altres supermercats perquè els donin els aliments a punt de caducar.

Joaquim Lafuente no només coordina que DISA funcioni bé. No dubta a muntar tres cistelles de plàstic, pujar al seu cotxe familiar i sortir rumb al proper Corte Inglés de Can Dragó a recollir mercaderies. “Això ho aconseguim tirar endavant perquè hi ha voluntaris. Un dia, una hora. Cada un dóna el temps que tingui disponible i vulgui”, explica. Ara hi ha uns 80.

El supermercat li ha deixat truites de patata, una trentena de falques de formatge per untar, bosses d’amanida, iogurts… I caixes de bombons Ferrero Rocher. “Aquests els posem a dos punts, perquè no és un aliment bàsic. Però ens el donen i la xocolata alimenta molt als nens”, explica mentre ho fica tot en maleter del cotxe. Lafuente, també veí de Nou Barris, no és nou en el món de la solidaritat. En l’inici dels anys 90 va treure a molts nens del carrer i els va mantenir a les escoles a través de l’esport, a l’AMPA de l’institut del barri. Eren els temps durs, del cavall, del barraquisme. “Si no hi ha barricades als carrers és perquè les famílies s’ajuden i per la solidaritat”, sentència.

“El que la gent vingui per torns no acaba de funcionar. La gent té al cap que si arriba abans li tocarà més o que si ve a última hora no rebrà res”, explica la voluntària Montse Bardi. El grup està content perquè des de Càritas algú els crearà una base de dades que els permetrà controlar millor l’estoc.

Per a un beneficiari, fer la compra significa posar en ordre un complicat sudoku on s’obtingui el major nombre de menjar fent quadrar els números. La nigeriana torna a mirar la Montse i, sense pensar-ho, treu les dues llaunes de tomàquet fregit, que equivalen al punt de més que tenia en el seu compte. No se li trenca el cor quan això passa? “Sí, però no és just. Una llauna que no estigui ja serà necessària. La necessitat és molta “, sentència, una vegada més, amb la seva mirada de mare.

T'interessarà ...

El més llegit