Parenostre, que esteu en el cel

Un dia els deixebles digueren a Jesús “Senyor, ensenya’ns a pregar” (Lc 11,1) i Jesús els va convidar a fer-ho amb la pregària del Parenostre. Des d’aleshores, tots els cristians som cridats a pregar tothora amb les paraules que Jesús ens va ensenyar.

La pregària del Parenostre és la primera que aprenen els infants, de boca dels seus pares i mares, i sovint és la que acompanya el darrer comiat en la Fe que fem als nostres germans que ens deixen per anar a la casa del Pare. No sols la resem cada cop que celebrem l’eucaristia sinó que sovint la nostra vida de pregària la recull amb múltiples intencions. És, doncs, amb l’Avemaria i el Glòria, la pregària per antonomàsia que els cristians hem après dels mateixos llavis de Jesús. Posant el nostre dia al servei de Déu i dels germans, preguem plegats tot dient:

Pare nostre, que esteu en el cel:

Sigui santificat el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Faci’s la vostra voluntat,  

així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia

Doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem

els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Amén.

 

Mt 6,9-13 

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...

19 Juny, 2019
Aquest és el significat de la tradició que acull el claustre de la Catedral de Barcelona pel Corpus Christi