Pàgina d'inici > Noticies

Paraules del Cardenal en rebre la medalla d’honor del Parlament per a Càritas

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i responsable episcopal de Càritas Catalunya, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’atorgament de la medalla d’honor del Parlament de Catalunya Barcelona, 10 de setembre de 2012 Les meves primeres paraules com a responsable episcopal de la pastoral social a Catalunya són d’agraïment al Parlament de Catalunya per haver […]

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona i responsable episcopal de Càritas Catalunya, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’atorgament de la medalla d’honor del Parlament de Catalunya

Barcelona, 10 de setembre de 2012

Les meves primeres paraules com a responsable episcopal de la pastoral social a Catalunya són d’agraïment al Parlament de Catalunya per haver concedit per unanimitat aquest preuat guardó a Càritas Catalunya.

Els membres de Càritas Catalunya tenim plena consciència que aquest guardó és un reconeixement del treball que fan, a més de Càritas Catalunya, les Càritas diocesanes de Catalunya, els seus voluntaris i professionals i la generositat dels qui fan els seus donatius. En nom dels bisbes que presidim les respectives Càritas diocesanes, voluntaris i professionals reitero l’agraïment a la Molt Honorable Núria de Gispert, Presidenta del Parlament, i a tots els parlamentaris. Aquest guardó posa en relleu la sensibilitat social dels parlamentaris en haver pensat en Càritas Catalunya que té com a única finalitat treballar al servei dels pobres de la nostra societat.

Càritas Catalunya és sinònim de valoració de la dignitat de la persona humana que sofreix la pobresa i la marginació, d’apropament i acollint a les persones necessitades per ajudar-les i és sinònim, també, del treball que fa per tal que aquest ajut pugui ser innecessari més endavant. Com tots saben, parlar de Càritas des del nivell de Catalunya fins al nivell parroquial és parlar de l’Església, de les parròquies que viuen i practiquen l’encàrrec de Jesús d’estimar als germans com ell ens estima.

L’amor al proïsme arrelat en l’amor a Déu és una exigència per a cada cristià, però ho és també per a tota la comunitat eclesial. L’Església és conscient que el servei de la solidaritat i de la caritat ha tingut una importància constitutiva per a ella des dels seus començaments: “Els cristians vivien tots units i ho tenien tot en comú; venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons les necessitats de cadascú” (Fets 2, 44-45). Amb el pas dels anys, l’exercici de la caritat es va confirmar com un dels seus àmbits essencials, juntament amb l’anunci de la Paraula de Déu i la celebració dels sagraments.

Una al·lusió a la figura de l’emperador Julià l’Apòstata (+363) pot il·lustrar com era d’essencial per a l’Església dels primers segles la caritat exercida i organitzada. Un cop emperador, va decidir restaurar el paganisme, l’antiga religió romana, però també reformar-lo, de manera que fos realment la força impulsora de l’imperi. En aquesta perspectiva, es va inspirar àmpliament en el cristianisme. Escriví que l’únic aspecte que l’impressionava era l’activitat caritativa de l’Església.

L’ordre just de la societat i de l’Estat és una tasca principal de la política i de les institucions com aquest Parlament. Tanmateix l’Església no es pot quedar al marge de la lluita per la justícia. L’amor –càritas- sempre serà necessari fins i tot en la societat més justa. Sempre hi haurà sofriment, soledat i situacions de necessitat material en què és indispensable una ajuda que mostra l’amor concret al germà necessitat. I avui, amb la greu crisi econòmica això ha crescut i s’ha agreujat moltíssim. En parlarà després la Sra. Carme Borbonès. Hem arribat a més de 5 milions d’aturats i els joves sense feina arriben al 53%. Correspon a les Administracions una responsabilitat cabdal en l’assistència social de tantes persones i famílies, i Càritas i d’altres institucions ajudem molt i fins i tot suplim moltíssim.

El treball de Càritas col·loca al centre la persona i el seu desenvolupament integral, de tal manera que la persona que és ajudada se sent sempre respectada en la seva dignitat i se l’ajuda amb el desig que pugui arribar a valer-se per sí mateixa.

Càritas, com a obra de l’Església realitzada per cristians i cristianes, té uns elements que constitueixen l’essència de la caritat cristiana i considero que fonamenten el prestigi social que té aquesta institució. El primer requisit és la competència professional dels voluntaris i dels professionals i a la vegada l’atenció cordial a les persones. Es tracta d’atendre persones i aquestes necessiten sempre quelcom més que una atenció tècnicament correcte. Necessiten atenció cordial, una atenció que surt del cor perquè experimentin la seva riquesa d’humanitat.

Un altre requisit consisteix en què l’activitat caritativa ha de ser independent de partits i d’ideologies. No és un mitjà que està al servei d’estratègies partidistes o ideològiques. Es tracta de l’actuació de l’amor que la persona sempre necessita.

Un tercer requisit consisteix en què la caritat no ha de ser un mitjà en funció del que avui es considera proselitisme. L’amor és gratuït. Benet XVI, en la seva primera encíclica, ens ha dit que “qui exerceix la caritat en nom de l’Església mai no intentarà imposar als altres la fe de l’Església” (N. 31, c). El cristià sap quan és temps de parlar de Déu i quan és oportú callar, deixant que parli només l’amor. Sap que Déu és amor (1Jn 4, 8) i que es fa present justament en els moments en què no es fa més que estimar.

Càritas atén als més desemparats a peu de carrer, lluitant contra la pobresa i treballant per la reinserció social de les persones i col·lectius marginats i per una societat més justa. Càritas pot fer aquest treball gràcies a més de 9.000 voluntaris a Catalunya, que donen afecte, temps i diners. Són els grans protagonistes de l’amor i de l’ajut als més pobres, marginats i últims de la societat, que són cada dia més degut a la crisi econòmica. D’això en concret ens en parlarà ara la Sra. Carme Borbonès.

T'interessarà ...

El més llegit