Pàgina d'inici > Noticies

Paraules del Cardenal a l’Atri dels Gentils

Paraules conclusives del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’Atri dels Gentils, Basílica de la Sagrada Família, 18 de maig de 2012   Les meves paraules conclusives d’aquest Atri dels Gentils de Barcelona 2012 són, en primer lloc, per donar gràcies a tots els qui l’han fet possible, en la seva […]

Paraules conclusives del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona,

Dr. Lluís Martínez Sistach, en l’Atri dels Gentils,

Basílica de la Sagrada Família, 18 de maig de 2012

 

Les meves paraules conclusives d’aquest Atri dels Gentils de Barcelona 2012 són, en primer lloc, per donar gràcies a tots els qui l’han fet possible, en la seva preparació, organització i realització, i d’una manera especial els qui han col·laborat amb la seva paraula, el seu cant, les seves idees i el seu art. Desitjo agrair moltíssim la constant col·laboració del Pontifici Consell per la Cultura, del seu President el Cardenal Ravasi i dels seus col·laboradors. L’itinerari que començà en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, ha continuat a la Universitat de Barcelona, l’alma mater, seguint a l’Institut d’Estudis Catalans, per concloure en aquesta bellíssima Basílica. Gràcies a tots els seus representants per l’exquisit acolliment que han donat a l’Atri dels Gentils. Gràcies també als mitjans de comunicació per la difusió que n’estan fent.

El nostre Atri dels Gentils ha estat una reeixida experiència de diàleg amistós i respectuós entre persones de conviccions diferents sobre com l’art i la bellesa ens predisposen i ens condueixen a la transcendència. A nivell de fe cristiana, creients i no creients ens hem trobat i per a molts ha estat un primer pas, una primera experiència de reflexió comuna sobre qüestions humanes molt importants per a la nostra vida, com és la bellesa i sense excloure la qüestió de Déu, que Benet XVI l’ha qualificat de “qüestió capital”. El diàleg entre la fe i la cultura és una forma de mostrar que la causa de la humanitat demana l’esforç conjunt de tots els qui se senten cridats a sostenir-la. L’Església esdevé col·loqui, l’Església esdevé diàleg per oferir la Bona Nova de la presència amorosa de Déu en el món.

Hem realitzat una experiència de relació entre fe i cultura que avui és encara molt necessària. Recordem que Pau VI havia dit que el divorci entre fe i cultura era un dels drames del nostre temps. Hem pogut veure com la cultura i la fe es poden i s’han de complementar amb molta harmonia i que es necessiten mútuament. L’Evangeli malda per arrelar-se en la pluralitat de cultures que hi ha en el món. La fe cristiana s’encarna en cada cultura perquè la forma de presència divina en la història passa per Jesucrist.

Hem estat bé en trobar-nos junts en aquestes sessions, com en la vida de cada dia. En l’Atri dels Gentils celebrat a París, el 25 de maig de 2010, Benet XVI va dir als joves que hi participaren: “En adreçar-me a vosaltres, jo penso en tot allò que vosaltres desitgeu dir-vos: no creients, voleu interpel·lar els creients, especialment exigint-los el testimoniatge d’una vida que estigui d’acord amb el que ells professen i rebutjant qualsevol desviació de la religió que la converteixi en inhumana. Creients, vosaltres voleu dir als vostres amics que aquest tresor que us habita mereix ser compartit, mereix una interpel·lació i una reflexió”.

Penso que el contingut d’aquestes paraules posen en relleu la riquesa del diàleg que hem començat amb aquestes sessions de l’Atri dels Gentils de Barcelona i que segurament han creat unes relacions personals i han construït ponts entre nosaltres per tal que el nostre diàleg amistós i respectuós continuï i progressi i que harmonitza plenament amb el contingut de la Nova Evangelització del nostre Pla Pastoral Arxidiocesà.

Aquesta sessió conclusiva la celebrem en aquesta basílica d’una bellesa singular i d’una riquíssima simbologia religiosa, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí. Aquest sabia que la bellesa té un poder provocador i atrau cap a la bondat i la veritat. La bellesa condueix a la transcendència i, en definitiva, a Déu. Gaudí creia que la seva obra invitava i conduïa a la fe, que rere les pedres d’aquest temple hi havia una eloqüència que parlava d’infinit. Podem dir que aquest temple gaudinià és una cartografia del sagrat, un gran mapa on el món pot llegir les grans preguntes de la vida, de l’origen i del fi, del cel i de la terra. Aquesta rica simbologia evangèlica, parla i interpel·la a tots els qui entren en aquestes naus i contemplen les seves façanes. Vol presentar Déu i vol portar-nos a Déu.

Dostoiesky deia que la humanitat pot viure sense ciència, pot viure sense pa, però sense bellesa no podrà seguir vivint, perquè ja no hi hauria res a fer en el món. En els interessants i suggestius diàlegs d’aquestes sessions hem experimentat que el “camí de la bellesa” pot convertir-se en un recorregut artístic i estètic, i en itinerari de fe, de recerca teològica. I també som conscients que la ciència i el pa són molt necessaris – especialment en aquests moments de greu crisi econòmica – i la bellesa ens pot ajudar moltíssim a superar aquesta crisi, ja que a més d’econòmica, és també una crisi antropològica i de valors, i la bellesa ens mena a la veritat i a la bondat.

La nostra trobada ha estat molt profitosa perquè ha deixat darrera nostre les apologètiques ferotges i el mantell gris de la superficialitat i de la indiferència que enterra les aspiracions profundes a la recerca. Penso que han estat presents les raons profundes de l’esperança del creient i de l’espera de l’agnòstic. D’aquesta trobada en sortim tots mútuament enriquits i estimulats. Fent-me ressò d’un pensament del Cardenal Ravasi, promotor de l’Atri dels Gentils i a qui agraeixo moltíssim la seva presència i dedicació en totes les sessions, creients i no creients ens trobem sovint sobre un terreny diferent del punt de partida: hi ha, en efecte, creients que pensen que creuen, però que en realitat són incrèduls i, inversament, hi ha no creients que pensen que no creuen, però que tenen un itinerari que està en condicions de desenvolupar-se, en un cert moment, sota el cel de Déu (cf. LOsservatore Romano, 12 de febrer de 2011).

Encara que la cultura actual del món europeu occidental és poc sensible a la transcendència, no podem perdre la riquesa del misteri perquè en la nostra vida hi ha constantment la presència del misteri de Déu que moltes vegades no apareix explícitament, però que els sants i els místics ens ho poden explicitar. La fe cristiana és un do de Déu i ens cal a tots obrir-nos a Déu, a la Bellesa divina, per rebre la llum de la fe, la claror que il·lumina totes les foscors, els interrogants i els dubtes. És l’actitud que han tingut molts homes i dones que han cercat l’autèntica bellesa, Déu, i amb la humilitat de la pregària han demanat aquesta llum que ha canviat la seva vida.

Amb la joia en els nostres cors engendrada pel diàleg amistós que ha presidit les sessions de l’Atri dels Gentils de Barcelona, clausurem aquesta experiència amb el cant l’“Hallelujah” de l’Oratori “El Messies” de Händel, i amb el desig de continuar dialogant.

T'interessarà ...

El més llegit