Pàgina d'inici > Noticies > Any de la Misericòrdia

P. Drabble, capellà 'villero': “Hem de viure la Misericòrdia cada dia”

Entrevista a un sacerdot d’un barri de les perifèries de Buenos Aires que va pronunciar una conferència dintre del cicle de conferències quaresmals que organitza la Basílica de la Puríssima Concepció

El Pare Eduardo Drabble és un sacerdot villero que treballa des de l’any 2007 amb els veïns del barri Padre Carlos Mugica de retiro a Buenos Aires. Allà van crear el “Hogar de Cristo” en adonar-se de la gran problemàtica que es vivia en aquests baris on hi regne la droga. Impulsats pel Papa Francesc intenten dia a dia transformar el barri i allunyar-lo de l’exclusió social.

El P. Drabble va visitar Barcelona per impartir, el passat diumenge 28 de febrer, l’última de les tres conferències quaresmals que han tingut lloc a la Basílica de la Puríssima Concepció. Església de Barcelona ha tingut l’ocasió d’entrevistar-lo.

Com ha estat la seva visita per Barcelona? Què li ha semblat la ciutat?

La veritat és que l’experiència ha estat molt interessant, és la primera vegada que vinc a Barcelona i en pocs dies he tingut la possibilitat de viure diverses experiències pastorals i visitar alguns llocs. Destaco que vaig estar al menjador que tenen les germanes de la caritat de Teresa de Calcuta al costat de la parròquia de Sant Agustí amb tota la gent, també al Cottolengo celebrant la missa i compartint amb les germanes i els nois d’aquest lloc i sobre tot la possibilitat de veure la Sagrada Família que sempre havia vist en imatges o documentals i poder veure tot el que hi ha darrere, la persona de Gaudí, la teologia i tot el que m’explicaven és molt interessant.

Com va ser la trobada amb l’Arquebisbe de Barcelona? De què van estar parlant i quines van ser les seves impressions?

Em va agradar molt la trobada amb el pare Joan Josep, jo ja havia llegit algunes coses d’ell abans de venir i en saber que ell forma part de la comissió de pastoral social de l’episcopat d’Espanya i que van treure el document de l’Església servidora dels pobres que parla una mica de les noves pobreses, l’exclusió social i aquestes realitats, em sembla que està molt en sintonia i tenim la mateixa mirada i perspectiva de cap a on hem de mirar com a església, això em va agradar molt. És una persona molt humil i això crec que és una característica dels pastors amb olor a ovella com li agrada dir al papa Francesc. Crec que un pot percebre això amb el diàleg com a pastor, com a sacerdot i avui a la funció de bisbe i d’haver d’acompanyar a una comunitat.

Com es podria traslladar la feina que feu al barri Pare Carlos Mugica de retir en una gran ciutat com és Barcelona?

És important tenir la mirada d’una església present, d’una església que acompanya, que des del barri i amb els veïns del barri es planteja quins són els reptes concrets que tenen, amb una mirada pacient, d’esperança i en comunió amb l’església i amb el seu pastor. On cada un pot trobar el seu lloc, tenint cura de la vida des dels més petits amb catequesi, els adolescents, els joves per saber quins desafiaments se’ls hi presenten. Nosaltres a Buenos Aires tenim molts reptes i gràcies a la gent els hem descobert. El tema de la droga és un tema molt difícil per a nosaltres i aquí, a Barcelona, ​​s’hauran de veure quins són els desafiaments. Enriqueix molt poder veure-ho en comunió i és important que els joves de l’arxidiòcesi tinguin molt present aquestes realitats de perifèria i aquestes circumstàncies, però no només per anar a fer un cop de mà o un servei, sinó per comprometre’s en profunditat des de la pròpia realitat, professió, vocació i de quina manera un pot incidir i acompanyar en conjunt a la gent del barri amb un projecte d’església i també un projecte social.

Com va arribar a ser un capellà villero?

Abans d’entrar al seminari ja havia tingut alguna experiència pastoral com a jove de parròquia en un treball en barris, en villas, a l’interior, a través de les missions i treballs que es realitzen en general i això em va ajudar molt a madurar la meva vocació sacerdotal. Això va ser el que d’alguna manera em va mostrar Déu. Un cop dins del seminari, en els últims anys, novament em va sorgir la possibilitat d’experimentar ser pastor a les perifèries. Finalment el nostre arquebisbe ens va donar l’oportunitat de quedar-nos en les villas i formar part d’un equip de cures de les villas que ja fa més de 50 anys que té presència a la capital federal.

A mi em va entusiasmar molt per tot el que em va enriquir el treball pastoral, amb la realitat de la gent, des dels més petits als més grans, el barri en si i tot el que desplega i enriqueix la religiositat popular perquè també hi ha gent que ve de diferents llocs del nostre país i dels països limítrofs.

¿Quan va arribar allà es va trobar un cert recel o distància amb la gent que hi vivia en no conèixer-lo?

La gent a les villas i als barris és molt religiosa. La figura del sacerdot és una figura de pont i de trobada amb Déu, amb la qual cosa, allò sagrat ho tenen amb cura, ho valoren i ho respecten moltíssim. Per això un ha de tenir la mateixa cura i per això s’ha d’entrar humil.

Quins reptes es troba en el seu treball en les villas?

L’exclusió social és el principal problema social al nostre país i sobretot a les perifèries. Hi ha moltes coses que es donen fruit d’aquesta exclusió i entre elles el problema de la droga. Quan en un barri un té la possibilitat d’estudiar, de treballar, de fer esport, tallers, tenir activitats recreatives, entre d’altres, la vida s’omple de sentit. Quan això no està un ho tracta d’omplir amb altres coses. Allà és quan nosaltres vam descobrir que havíem de tenir una tasca important en la cura, en la prevenció i en l’assistència sobretot en els joves. Aquests són el primer reclam del barri ja que les mares venien a demanar ajuda per als seus fills i nosaltres havíem de trobar aquest camí.

Com viu vostè la Misericòrdia en el seu dia a dia?

Crec que la invitació de manera especial del Papa Francesc aquest any ens ajuda a prendre més consciència que ha de ser concret i real l’intent de viure la Misericòrdia tots els dies i que té un rostre concret que és Jesucrist, el Natzarè, i que en els nostres germans i germanes es manifesta d’una manera molt real. Sortir a l’encontre de la Misericòrdia de Déu és primer reconèixer en un que Déu és bondadós i fidel, que ens perdona, que ens entén, que ens escolta i després aquest mateix perdó poder portar-lo als altres i sobretot als més propers i als que més ens costa arribar.

És fàcil veure la Misericòrdia al rostre dels més necessitats?

No és fàcil viure-la perquè requereix un esforç gran per baixar i ser humil i això ens costa a tots i pot ser que als sacerdots més. Per això és una comanda permanent, ser humils i descobrir en la riquesa de l’altre aquesta invitació a viure junts la Misericòrdia. Entre els més necessitats està clar que Déu ens regala aquest ensenyament i pedagogia permanent que és que quan un dóna, rep.

Com esteu tractant el tema de l’any de la Misericòrdia?

A mi, en aquest moment, em toca estar en una parròquia-santuari, Sant Gaietà de Liniers que és el Sant del pa i del treball nacional i llavors tenim, com en molts llocs d’aquí, la Porta Santa. Aquesta obre un espai de Misericòrdia i de perdó molt gran i en els santuaris el tema de la confessió, de la reconciliació, on la trobada amb el sant i amb la gràcia que el sant porta és molt important.

És important aprendre a tenir una mirada on dia a dia un aprèn a descobrir la Misericòrdia que Déu té amb nosaltres i deixar que l’altre em mostri aquest rostre misericordiós de Jesús, no només brindant sinó també rebent i compartint aquesta experiència. És un any de molta gràcia, que ha de portar molts fruits on la Porta estigui oberta. Si l’església segueix en sortida a la trobada d’aquells que necessiten, clarament en totes les diòcesis i sens dubte a Barcelona també, hi haurà una riquesa molt gran i un impuls per als joves que espero que també segueixin aquest camí de trobada amb aquells que realment li donen sentit a la vida més enllà del que és material.

T'interessarà ...

El més llegit