Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

P. Antonio Spadaro: “A les xarxes d’avui hi ha molta espiritualitat”

El delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social, Ramon Ollé, entrevista al director de la revista 'La Civiltà Cattolica', Antonio Spadaro, per analitzar com l'Església ha d'integrar-se en el nou context comunicatiu

 

R.O Bon dia. És un plaer per a nosaltres comptar amb la seva participació en aquest Congrés sobre les grans ciutats. Un expert en tot el que fa referència a les relacions entre la tecnologia i les comunicacions. Voldríem preguntar-li quina és la seva opinió sobre els reptes de futur en el món de les tecnologies i la comunicació. Sobretot en les grans ciutats.

A.S És molt important evidenciar que la ciutat es fonamenta sobre la tecnologia. Les xarxes, els cotxes, el metro i els ponts són de fet eines tecnològiques que permeten a les persones comunicar-se i trobar-se. També les relacions digitals, que contribueixen a la formació de relacions de ciutadania, participant a les xarxes socials. Això comporta una reflexió que no només es refereix a la tècnica  i a la moral, sinó també a l’espiritualitat. Opino que la tecnologia es una expressió de la llibertat de l’home, ja que gràcies a les xarxes digitals avui és possible conèixer millor la ciutat i interactuar amb els altres.  

R.O Pare Antonio Spadaro, una pregunta concreta. La nostra Església, com totes les Esglésies del món, és una Església oberta, moderna. Però hi ha una certa por a utilitzar aquests mitjans que no són els usats tradicionalment. Què pensa sobre com poden emprar-se d’una forma correcta i moderna.

A.S El més important és entendre que les xarxes no són instruments. En realitat, Internet no existeix. Existeix la nostra vida que és sempre una xarxa de relacions. La vida de cadascú de nosaltres està integrada per unes amistats, per una xarxa de relacions globals. Internet és, de fet, l’expressió tecnològica d’aquesta capacitat que nosaltres tenim d’entrar en relació amb els altres. Per tant, no hem de considerar Internet com un instrument, sinó com un ambient vital integrat amb les relacions que nosaltres tenim en la nostra vida física.

R.O Ha estat publicat recentment el seu llibre Ciberteologia. Bé, no és una teologia de les xarxes; és una veritable teologia feta des del moment en que Internet té un impacte sobre la nostra manera de pensar.

A.S La teologia és pensar la fe. La nostra manera de pensar actualment està canviant, sobretot, gràcies a les tecnologies digitals. Per exemple, el mateix concepte d’investigació. Avui investigar comporta sobretot anar o recórrer als motors de cerca. L’hàbit d’anar als motors de cerca modifica la nostra mateixa capacitat de recerca i també la capacitat de recercar a Déu. Amb la paraula Ciberteologia jo no entenc una teologia parcial, sinó que intento plantejar els grans desafiaments que la tecnologia digital i la seva manera de pensar, és a dir, la seva lògica, plantegen avui a la teologia.

R.O Amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, hem vist que el Papa Francesc ha relacionat les comunicacions modernes amb la Paràbola del bon samarità. Què pensa d’aquest acostament i d’aquesta aproximació de la paràbola i la comunicació?

A.S La idea que el Papa Francesc ha expressat és extraordinària, ja que afirma que comunicar significa tocar a l’altre. Comunicar no significa transmetre un missatge. Significa compartir-lo, que és com tocar a l’altre persona. D’aquesta manera la comunicació no es converteix en un acte de l’home, sinó que és la mateixa vida que expressa la capacitat de relacionar-se de la persona. És un gran repte també per a l’Església, que no ha de considerar la comunicació com un sector separat, com un de tants sectors de la seva acció. L’església no només és comunió, és també comunicació.

R.O L’altre dia vostè va explicar un fet que em va impressionar. Vostè va dir que els jesuïtes han tingut per primera vegada vocacions provinents de les xarxes.

A.S Sí, es exacte. Però, parlant en general, això no només afecta als jesuïtes, sinó que és un fenomen general. Avui és possible entrar en comunicació amb una espiritualitat, amb un orde, amb una congregació religiosa com la dels jesuïtes, no solament freqüentant físicament una casa, una comunitat, sinó també fent-ho per mitjà de les xarxes. No només a Itàlia, sinó també als altres països, alguns joves han entrat en contacte amb els jesuïtes precisament gràcies a l’ambient digital. Això no ens ha de sorprendre perquè en el fons l’ambient digital està ple de desitjos, d’expressions emocionals, d’esperances, de preguntes de caràcter espiritual. Les xarxes no són un ambient fred, sense humanitat. Tot el contrari. No són un ambient tecnològic, sinó que són un ambient que expressa desitjos que l’home ha tingut des de sempre. L’espiritualitat hi és molt present.

R.O Hem llegit els seus escrits sobre el Papa Francesc, creu vostè que el pontífex té possibilitats de poder fer tot aquest canvi que els temps actuals demanen?

Bé, jo veig una cosa: que el Papa Francesc té una gran pau interior. Una gran serenitat i una gran confiança en el Senyor. No és ell qui fa les coses, no és la seva capacitat carismàtica. Això per mi està molt clar. En tot cas, la qüestió capital és la fe, el projecte de Déu que es desenvolupa en el món. Ell és plenament conscient que en aquest moment estem davant d’una situació espiritual molt interessant. Voldria ressaltar encara una cosa: quan Benet XVI va anunciar la seva renúncia al ministeri va dir que estàvem en un temps de grans canvis i de grans reptes per a la vida de la fe. El seu va ser un missatge molt propositiu i molt fort. El Papa Francesc ha agafat la torxa, ha agafat el relleu de les mans de Benet, continuant i aprofundint aquesta intuïció. Estem vivint un moment espiritual molt interessant. El Senyor està demanant molt a la seva Església. El Papa Francesc viu amb gran pau el fet de ser un servidor del Senyor amb tots els seus límits i totes les seves capacitats. 

T'interessarà ...

El més llegit