Pàgina d'inici > Noticies

“No podem quedar-nos enclaustrats”

“Tingueu la valentia d’anar contracorrent”  “No podem quedar-nos enclaustrats a la parròquia, en la nostra comunitat, quan tantes persones estant esperant l’Evangeli”  “Pensem amb decission en la pastoral de de la periferia, començant per els que estant més allunyats, el que no venen sovint a la parroquia”  “La trobada i l’acolliment de tots, la solidaritat […]

“Tingueu la valentia d’anar contracorrent” 

“No podem quedar-nos enclaustrats a la parròquia, en la nostra comunitat, quan tantes persones estant esperant l’Evangeli” 

“Pensem amb decission en la pastoral de de la periferia, començant per els que estant més allunyats, el que no venen sovint a la parroquia” 

“La trobada i l’acolliment de tots, la solidaritat i la fraternitat, son els dos elements que fan que la nostra civilització sigui veritablement humana. Tenim que ser gaire be obsessionats en aquest sentit” 

“No és la creativitat pastoral, no son les trobades o les planificacions el que assegura els fruits, sinó ser fidel a Jesús”

 



 


Homilia del Papa Francesc a la Catedral de Rio de Janerio amb les bisbes i els sacerdots assistents a la JMJ

 Cridats a anunciar l’Evangeli i a promoure la cultura del trobament 

Estimats germans en Crist,

 

En veure aquesta catedral plena de bisbes, sacerdots, seminaristes, religiosos i religioses de tot el món, penso en les paraules del Salm de la missa d’avui: “Oh Déu, que us lloïn tots els pobles” (Sal66). Si, estem aquí per lloar al Senyor, i ho fem reafirmant la nostra voluntat de ser instruments seus, per tal que lloïn a Déu no sols alguns pobles, sinó tots. Amb la mateixa parresiade Pau i Bernabé, anunciem l’Evangeli a els nostres joves per tal que trobin Crist, llum per el camí, i es converteixin en constructors d’un món més fratern. En aquest sentit, voldria reflexionar amb vosaltres sobre tres aspectes de la nostra vocació: cridats per Déu, cridats a anunciar l’Evangeli, cridats a promoure la cultura del trobament.

 

 

 

 

  1. Cridats per Déu. És important reviure en nosaltres aquest fet, que sovint donem per sabut entre tants compromisos quotidians: “No sou vosaltres qui m’heu escollit, soc jo qui us he escollit a vosaltres”, diu Jesus (Jn 15,16). És un caminar de nou fins a la font de la nostra crida. En començar el nostre camí vocació hi ha una elecció divina. Hem estat cridats per Déu i cridats a romandre amb Jesús (cf.Mc3,14), units a ell d’una manera tant profunda com per poder dir com san Pau: “Ja no visc jo, sinó és Crist que viu en mi” (Ga2,20). Realment aquest viure en Crist marca tot el que som i fem. I aquesta “vida en Crist” és el que garenteix la nostra eficàcia apostòlica i la fecunditat del nostre servei: “Us he escollit per tal que doneu fruit i aquest fruit sigui durador” (Jn15,16). No és la creativitat pastoal, no son les trobades o les planificacions el que assegura fruits, sinó ser fidels a Jesús, que ens diu insistentment: “Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres” (Jn15,4). Ja sabem molt bé el que això significa. Contemplar-lo, adorar-lo, abraçar-lo,especialment per la fidelitat en la nostra vida de pregària, en el nostre fer quotidià amb ell en l’Eucaristia i ens les persones més necessitades. El “romandre” amb Crist no és pas aïllar-se, romandre per anar a la trobada dels altres. Recordo algunes paraules de la beata Mare Teresa de Calcuta: “He d’estar orgullosos de la nostra vocació, que ens dona l’oportunitat de servir a Crist en els pobres”. És a les “favelas”, en els “cantegriles”, a les “viles de la misèria” on cal anar a cercar i servir a Crist. Hem d’anar vers ells com el sacerdot s’apropa al l’altar: amb alegria.  (Mother Instructions, I, p. 80). Jesús, el Bon Pastor, és el nostre veritable tresor, intentem fixar cada cop més el nostre cor en ell  (cf. Lc12,34).

 

  1. Cridats a anunciar l’Evangeli. Estimats Bisbes i preveres, molts de vosaltres, per no dir tots, heu vingut a acompanyar als joves a la Jornada Mundial de la Joventut. També ells ha escoltat les paraules del manament del Senyor: “Aneu i feu deixebles entre totes les nacions” (cf.Mt28,19). El nostre compromís és ajudar-los a que en el seu cor cremi el desig de ser deixebles missioners de Jesús. Certament, molts podran sentir-se una mica espantats davant aquesta invitació, pensant que ser missioners significa necessàriament abandonar el país, la família, i els amics. Recordo que el meu somni de jove era: anar de missioner al llunya Japó. Però Déu em va mostrar que la meva terra de missió estava molt més propera: la meva pàtria. Ajudem als joves a donar-se compta de que ser deixebles missioners és una conseqüència de ser batejats, és part essencial del ser cristià, i que el primer lloc on s’ha d’evangelitzar és la pròpia casa, l’ambient d’estudi o de treball, la família, els amics. No retallem esforços en la formació dels joves. San Pau, dirigint-se als seus cristians, empra una formosa expressió que ell va fer realitat en la seva vida: “Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres” (Ga4,19). Que també nosaltres la fem realitat en el nostre ministeri. Ajudem a els nostres joves a redescobrir el valor de l’alegria de la fe, l’alegria de ser estimats personalment per Déu, que ha donat el seu Fill Jesús per la nostra salvació. Eduquem-los en la missió, a sortir, a posar-se en camí. Així talment ha fet Jesús amb les seus deixebles: no els mantingué enganyats a ell com una gallina als pollets, els va enviar. No podem quedar-nos enclaustrats en la parròquia, en la nostra comunitat, quan tantes persones estant esperant l’Evangeli. No és només obrir la porta per acollir, sinó sortir per ella a buscar i a trobar. Pensem amb decisió en la pastoral des de la perifèria, començant pels que estan més allunyats, els que no venen sovint a la parròquia. També ells estan convidats a la taula del Senyor.

 

  1. Cridats a promoure la cultura del trobament. En molts abients s’ha obert pas lamentablement la cultura de l’exclusió, una “cultura de descartar”. No hi ha lloc per una avi ni per el fill no desitjat; no hi ha temps per aturar-se amb aquell pobre al costat del camí. A vegades sembla que per alguns les relacions humanes estan regulades per dos “dogmes”: eficiència i pragmatisme. Benvolguts bisbe, sacerdots, religiosos i també vosaltres, seminaristes que us prepareu pel ministeri, tingueu valor d’anar contracorrent. No renunciem a aquest do de Déu: l’única família dels seus fills. La trobada i l’acollida, la solidaridad i la fraternitat, son els elements que fan que la nostra civilització sigui veritablement humana. Ser servidors de la comunió i de la cultura del trobament. Deixeu-me dir que hauríem d’estar gaire be obsessionats en aquest sentit. No volem ser presumptuosos imposant “la nostra veritat”. El que ens guia és la certesa humil i feliç de qui ha sigut trobat, captat, i transformat per la Veritat que és Crist, i no pot deixar de proclamar-ho.  (cf. Lc24,13-35).

 

Estimats germans i germanes, estem cridats per Déu, cridats a anunciar l’Evangeli i a promoure amb valentia la cultura de la trobada. Que la Mare de Déu sigui el nostre model. En la seva vida ha donat “exemple d’aquell amor de mare que ha d’animar a tots els que col·laboren en la missió apostòlica de l’Església per engendra als homes a una vida nova” (Conc. Ecum. Vat. II, Const. dogm. Lumen gentium, 65). Que ella sigui l’Estel que guií amb seguretat les nostres passes vers la trobada amb el Senyor. Amen.

 

 

T'interessarà ...

El més llegit