Pàgina d'inici > Noticies > Homilies de Santa Marta

“No a una fe 'cosmètica', explica la caritat concreta”, va dir el Papa

El Papa Francesc va evocar un episodi de la vida del pare Arrupe, qui va ser Prepòsit General de la Companyia de Jesús

La nostra és una “vida cristiana cosmètica, d’aparença o és una vida cristiana amb la fe laboriosa en la caritat?”. És la pregunta que va plantejar el Papa al final de la seva homilia de la Missa del matí, celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta. Francesc va afirmar així mateix que la fe “no és només resar el Credo”, sinó que demana que ens separem de l’avidesa i de la concupiscència per saber donar als altres, especialment si són pobres.

La fe – va prosseguir dient el Sant Pare – no té necessitat d’aparèixer, sinó de ser. No té necessitat de ser coberta de cortesies, especialment si són hipòcrites, com d’un cor capaç d’estimar de manera genuí. En comentar l’Evangeli del dia – que presenta al fariseu que sorprèn perquè el Mestre no realitza les ablucions prescrites abans de menjar – el Papa va repetir que Jesús “condemna” aquest tipus de “seguretat” totalment centrada en el “compliment de la llei” :

“Jesús condemna aquesta espiritualitat cosmètica, aparèixer com a bons, bells, però la veritat endins és una altra cosa! Jesús condemna a les persones de bones maneres però de mals hàbits, aquests hàbits que no es veuen però que es fan d’amagat. Però l’aparença és justa: aquesta gent a la qual li agradava passejar per les places, fer-se veure resant, ‘maquillar’ amb una mica de debilitat quan dejunava … Per què el Senyor és així? Vegin que són dos els adjectius que fa servir aquí, però relacionats: avidesa i maldat”.

Jesús dirà d’ells “sepulcres blanquejats” al anàleg passatge de l’Evangeli de Mateu, remarcant certes actituds que Ell defineix amb duresa com “immundícia”, “podridura”. “Den més aviat com almoina tot el que tenen dins”, és la seva contraproposta. “L’almoina – va recordar el Papa – ha estat sempre, en la tradició de la Bíblia, tant en l’Antic com en el Nou Testament, una vara per a mesurar la justícia”. També Pau, a la Lectura del dia, discuteix amb els Gàlates pel mateix motiu, la seva afecció a la llei. I també el resultat és idèntic, perquè com va dir el Papa, “la llei sola no salva”:

“El que val és la fe. Quina fe? Aquella que ‘torna laboriosa per mitjà de la caritat’. El mateix raonament de Jesús al fariseu. Una fe que no és només resar el Credo: tots nosaltres creiem en el Pare, en el Fill i en l’Esperit Sant, en la vida eterna …. Tots creiem! Però aquesta és una fe immòbil, no activa. El que val en Crist Jesús és la laboriositat que ve de la fe, o millor la fe que es torna laboriosa en la cridad, és a dir que torna a l’almoina. Almoina en el sentit més ampli de la paraula: desprendre de la dictadura dels diners, de la idolatria dels diners. Tota concupiscència ens allunya de Jesucrist “.

El Papa Francesc va evocar un episodi de la vida del pare Arrupe, qui va ser Prepòsit General de la Companyia de Jesús. Un dia, una rica senyora el va convidar per donar diners per a les missions dels jesuïtes al Japó, per a això el pare Arrupe estava treballant. El lliurament del sobre es va produir pràcticament davant de la porta i davant de periodistes i fotògrafs. El pare Arrupe va relatar que havia patit “una gran humiliació”, però va dir que va acceptar els diners “pels pobres del Japó”. I quan va obrir el sobre, va trobar 10$… “.

Preguntem – va concloure el Papa – si la nostra és “una vida cristiana cosmètica, d’aparença o és una vida cristiana amb la fe laboriosa en la caritat”:

“Jesús ens aconsella això: ‘No fer sonar la trompeta’. El segon consell: ‘No donar només el que sobra “. I ens parla d’aquella velleta que va donar tot el que tenia per a viure. I elogia aquella dona per haver fet això. I ho ha fet una mica d’amagat, potser perquè s’avergonyia per no poder donar més”.

T'interessarà ...

El més llegit