Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Neix la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL

L'objectiu de la Càtedra és investigar un model de justícia basat en la reparació del dany

La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL ha inaugurat la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL que té com a objectiu promoure un model de justícia que emfatitzi una visió reparadora. La Càtedra entén que la resposta al fet delictiu no pot ser només sancionadora sinó que ha de poder reparar el dany causat. La justícia restaurativa suposa una visió humanitària del dret penal. Per això, el projecte de la Càtedra comparteix l’objectiu humanístic i pedagògic de la Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull, i hi suma la vessant normativa del dret i de la justícia. A més, hi afegeix l’esperit crític i reflexiu propi del pensament filosòfic i social.

La inauguració de la Càtedra ha tingut lloc a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL i ha comptat amb la intervenció d’Angel Gabilondo, exministre d’Educació que va pronunciar la conferència “Los vulnerables, la justícia por venir”. A més, també hi han participat experts en aquesta matèria com ara José Luís De la Cuesta Arzamendi que ha parlat dels processos de reconciliació del conflicte basc sota el títol “Retos victimológicos en Euskadi, tres ETA”. També, hi ha aportat la seva perspectiva Pilar Heras, directora dels Serveis d’Execució Penal i Justícia Juvenil de la Generalitat.

Una justícia que pensi a reparar i no a castigar

L’Estat espanyol té unes 60.000 persones privades de llibertat i Catalunya unes 10.000, un 32% superior a la mitjana de persones preses a Europea. “L’aplicació de la pena de llibertat no té relació amb l’activitat delictiva d’un país, té a veure amb la política penitenciària” ha afirmat Esther Giménez-Salinas a la presentació de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – Universitat Ramón Llull que dirigeix. La catedràtica emèrita de Dret Penal i Criminologia ha defensat que “un delicte ha de tenir conseqüència però que aquesta no té perquè ser la privació de la llibertat, sinó que tota la comunitat té la responsabilitat de contribuir a reparar el dany”. I és que l’objectiu principal de la Càtedra és promoure un model de justícia que emfatitzi una visió reparadora ja que la resposta al fet delictiu no pot ser únicament sancionadora, sinó que ha de poder reparar el dany causat.

Esther Giménez-Salinas, investigadora amb més de 30 anys d’experiència nacional i internacional en l’àmbit de la justícia de menors i la justícia restaurativa, ha afirmat que “no es pot imaginar un lloc millor per la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa que la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull”, amb qui comparteix  l’objectiu humanístic i pedagògic. “Té ple sentit parlar de justícia social i restaurativa en el marc de la Fundació Pere Tarrés pel que significa l’educació per la transformació de les persones”, ha  afirmat Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés, durant la inauguració. El rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell, ha recordat la importància de la recerca en les ciències socials, com la que farà la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL que ell mateix va inaugurar.

El perdó és la plenitud de la justícia

Una de les intervencions que ha aixecat més expectació ha estat la d’Ángel Gabilondo, Catedràtic de Metafísica a la Universitat Autònoma de Madrid, exrector a la mateixa universitat i exministre d’Educació. I Gabilondo no ha decebut a l’audiència, a qui ha regalat una dissertació d’alt contingut moral, filosòfic i ètic titulada “Los vulnerables: la justícia por venir”. “Perdonar no és acceptar o tolerar la injustícia, perdonar és renunciar als drets que la víctima té sobre l’agressor” ha sentenciat Gabilondo. L’exministre concep el perdó com un procés inestable i fluïen que s’ha d’iniciar una vegada i una altra, un procés que es pot aprendre. “El perdó no anul·la la justícia, el perdó és la plenitud de la justícia” ha afirmat Gabilondo en clara al·lusió a la justícia social i restaurativa. Segons el catedràtic, el principal enemic d’una Càtedra de Justícia Social i Restaurativa és la pobresa en totes les seves formes. I ha afirmat que per combatre la pobresa, tant econòmica com moral, calen justícia i drets.

Ángel Gabilondo ha tingut unes paraules pels alumnes d’Educació Social i Treball Social “Els que esteu estudiant en aquesta Facultat sou “raros” però beneïda raresa que us compromet a transformar la realitat”. En aquesta mateixa línia, Pilar Heras, directora dels serveis d’Execució Penal i Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya, també s’ha referit a la necessitat de formar als educadors socials en justícia restaurativa.

“La justícia restaurativa no és una alternativa a la justícia, és una manera de fer justícia” ha afirmat José Luis de la Cuesta Arzamendi, director de l’Institut Basc de Criminologia, durant la presentació de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa. I és que l’objectiu de la nova Càtedra és influir des del món universitari perquè se repensi el model judicial. Una tasca gens fàcil en alguns casos com el del violador reincident durant un permís penitenciari que ha ocupat l’agenda mediàtica aquests últims dies i del que la mateixa Esther Giménez-Salinas ha reflexionat en aquest article “Reincidència evitable?” al Diari Ara.

Font: Premsa Fundació Pere Tarrés

T'interessarà ...

El més llegit