Pàgina d'inici > Noticies > Vida Religiosa

Mor Sor Genoveva, la mare dels descartats de la nostra societat

La religiosa, Filla de la Caritat, va dedicar la seva vida al servei dels més desafavorits, descartats i – abans que el Papa Francesc posés en boca de tots aquesta expressió – ella ja sabia i vivia a les perifèries econòmiques, existencials i marginals

El dijous, a l’edat de 91 anys, va ser cridada a la casa del Pare, on, a ben segur, es retrobarà amb molts dels desheretats de la nostra societat, que ella tant va ajudar i a qui va portar consol, remei i esperança.

Els seus inicis foren dedicats a l’educació però ben d’hora es desperta en ella la seva vocació social, com a coherència de vida amb la seva congregació religiosa i el carisma de la seva família religiosa: les Filles de la Caritat.

L’anomenada per alguns Mare Teresa de les Rambles visqué entre els més pobres dels més pobres. La drogoaddicció, la marginalitat, els abandonats al carrer, malalts de sida – als qui per damunt de tot acompanyava a morir no com rebutjats, sinó com a homes amb dignitat – , les presons, son els camps de la seva natural presència, sempre humil, i silent, on visqué com a germana entre germans, amb una profunda espiritualitat que li feia veure a Crist en tots aquests a qui atenia i per qui s’esmerçava. Ho deixà tot per donar-se a Déu en els pobres seguint les petjades i el carisma de sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac. «Em sento feliç per deixar de ser mare d’alguns i ser-ho d’una multitud», va dir en més en nombroses ocasions.

Els seus inicis de treball en la congregació foren l’any 1945 al Patronat Jesús de Natzaret, on les Filles de la Caritat, atenien els interns de la presó Model de Barcelona amb especial atenció a l’acolliment i educació dels fills dels interns. Poc a poc l’atenció va créixer amb fills dels treballadors de la institució penitenciaria i infants del mateix barri.

Però el desig d’apropar-se als més desemparats de la societat l’empenyé a projectes al “càmping” d’escombraries de l’Hospitalet de Llobregat, a les coves de Montjuïc i a Can Tunis, i La Mina, contribuint de manera inimaginable a la relació entre els reclusos i les seves famílies.

L’any 1983 veié fet realitat el seu gran somni, la creació de l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac, a la Barceloneta, recollint els malalts abandonats al carrer, on sovint agonitzaven essent ignorats de  tot i de tothom. Vingueren després els centres terapèutics per infants en situació de risc (ASIR) , on no sols tingué cura dels infants sinó que féu una gran tasca denunciadora en els mitjans de comunicació social, sobre la situació dels menors desvalguts.

Molts foren els premis i reconeixements a la seva trajectòria de lliurament constant vers els més desvalguts i exclosos de la nostra opulenta societat. L’any 1992 rebé la Creu de Sant Jordi, Solidaritat de l’Institut de Drets Humans el 1997; el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I el 2004; el Premi Mn. Vidal i Aunós el 2010; i la medalla Carrasco i Formiguera el 2011.

La missa funeral serà aquest dissabte 18 de juliol, a les 11.00 h, en la residència Betània (Av. Vallvidrera, 34). Ha volgut donar el seu cos a la ciència.

T'interessarà ...

El més llegit