Pàgina d'inici > Noticies

Mons. Tena, un gran mestre en la reflexió teològica i en la pastoral de la litúrgia

Es pot dir que la vida terrenal de Mons. Pere Tena i Garriga, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, ha estat una vida dedicada a promoure la vida litúrgica de l’Església, per viure i ajudar els cristians a viure les celebracions de la fe com a obra de Crist i del seu Cos, que és l’Església […]

Es pot dir que la vida terrenal de Mons. Pere Tena i Garriga, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, ha estat una vida dedicada a promoure la vida litúrgica de l’Església, per viure i ajudar els cristians a viure les celebracions de la fe com a obra de Crist i del seu Cos, que és l’Església

Mons. Pere Tena Garriga ha estat un treballador incansable al servei de l’estudi i de la divulgació de la sagrada litúrgia, sobretot dels ensenyaments que sobre aquesta matèria proposà el Concili Vaticà II. La seva bibliografia més actualitzada, publicada en la tesi doctoral de Joan Josep Moré titulada Eucaristía i Penitència. Els seus aspectes teològics, espirituals i pastorals en l’obra de MonsPere Tena (Barcelona, 2013). La llista dels seu escrits –llibres i articles- inclou 277 entrades, sense comptar els seus 80 editorials publicats en la revista de pastoral litúrgica Phase, fundada per ell. 

Pere Tena i Garriga va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 14 de maig de 1928. Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona, on va estar des dels 12 fins als 23 anys, va cursar els estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia. Amplià estudis i es doctorà en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi doctoral sobre La palabra Ekklesia. Estudio histórico-teológico (Barcelona. 1958).  

Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

Fou ordenat prevere el 29 de juny de 1951 a la capella dels PP. Jesuítes de Sant Cugat del Vallès. Exercí el ministeri en diverses parròquies de la diòcesi de Barcelona, de les que podem destacar la parròquia de Sant Joan d’Horta, de Santa maria de Gràcia i de la Mare de Déu del Remei (Les Corts), compartint el servei parroquial amb el seu germà mossèn Francesc, també sacerdot. El primer any de ser a la parròquia de Gràcia, el van nomenar professor del  Seminari i a partir d’aleshores va compaginar el ministeri pastoral amb la dedicació a l’ensenyament i a la formació sacerdotal al Seminari primer i després a la Facultat de Teologia de Catalunya.

D’aquesta manera, de l’any 1956 al 1967 exercí la docència com a professor del Seminari Conciliar de Barcelona i després dela Facultat de Teologia, en el període que va del 1967 al 1984, en què ocupà els següents càrrecs: degà de la Secció de Sant Pacià (1967-1972); vicepresident de la Facultat (1972-1973, 1976-1979); president de la Facultat (1973-1976, 1979-1984). A més va ser professor de la Facultat de Teologia de Catalunya de 1984 a 1993, on a més va ser president el curs 1984-1985.  

Fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

Fou el fundador, el promotor i el primer president del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1963-1973, 1982-1987). Va dirigir la revista Phase des del seu inici a l’any 1961 fins al 1987, i també ha col·laborat en moltes revistes i publicacions de l’àmbit litúrgic i sacramental.

Des de 1985 va ser professor i director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, incorporat a la Facultat de Teologia de Catalunya, des del qual ha impulsat l’estudi científic de la litúrgia.

Mons. Pere Tena ha estat sempre un home lúcid i realista, entusiasta en totes aquelles coses que ha realitzat, alhora que pacient i fora de tot desànim, fins i tot en els moments més durs i difícils, com varen ser els anys que varen seguir al Concili Vaticà II, amb una forta crisi de les institucions i de les persones cristianes. L’any 1986 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona.

Col·laborador del Papa Joan Pau II

 L’any 1987 fou nomenat pel Sant Pare Joan Pau II com a subsecretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Cúria romana càrrec que va exercir fins al 1993. Mons. Tena recordava aquest període com una de les experiències més satisfactòries de la seva vida. Va ser per a ell l’experiència  d’obrir-se a la vida de l’Església d’arreu del món. Això li va permetre viure i confrontar la situació espiritual dels diversos països, així com la seva forma d’aplicar la reforma litúrgica del Vaticà II.

En aquest  període d’especial col·laboració amb el Papa Joan Pau II va participar en l’elaboració d’alguns importants treballs litúrgics: de la segona edició del ritual  del matrimoni, segona edició del ritual de les ordenació i en la nova edició del ritual d’exèquies. El Sr. Bisbe recordava aquest període com de gran il·lusió, però també de gran responsabilitat, perquè calia pensar en les diferents realitats de l’Església arreu del món, i trobar el que podia anar bé per a tots els cristians.

Bisbe auxiliar de Barcelona

El 1993 va ésser nomenat per Joan Pau II bisbe titular de Cerenza i auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona, aleshores regit pel cardenal Ricard M. Carles. “L’ordenació episcopal a Barcelona –va dir Mons. Tena-, a la plaça de la catedral, en aquella tarda inolvidable del primer diumenge de setembre de l’any 1993, fou un esdeveniment sacramental culminant de la meva vida cristiana. El  lema que havia escollit eren les paraules de Pau als Corintis: Adjutores gaudii vestri (2 Corintis 1,24), i moltes vegades he recordat silenciosament a aquest text; però he comprés també la veritat de l’observació que em va fer el P. Triacca quan li vaig parlar del lema: És molt difícil!, recordo que em va dir. Per a l’escut episcopal em vaig inspirar en la figura medieval de la fe o de l’Església, repetida en molts llocs: la creu i el calze. En definitiva, el misteri de la fe anunciat i celebrat, la Paraula i l’Eucaristia, mitjans amb els quals el Bisbe, amb el seu presbiteri, reuneix en l’Esperit Sant el poble de Déu”.

Entre 1983 i 1993 fou consultor del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. El 1995, juntament amb els altres bisbes catalans participà activament en el Concili Provincial Tarraconense.

El 1996, atenent a la seva gran experiència en el camp de la pastoral litúrgica, va ser elegit president de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), càrrec que exercí fins al 2002. També fou membre de la Comissió de Relacions Interconfessionals de la CEE, perquè l’ecumenisme fou un dels seus centres d’interès.

L’any 2001, va rebre el doctorat honoris causa en Sagrada Litúrgia pel prestigiós Institut Litúrgic de Sant Anselm, portat per l’orde dels Benedictins, on va llegir la lliçó doctoral titulada Manifiesto para la liturgia en el inicio del nuevo milenio.

Una vida dedicada a la litúrgia, ànima de la vida cristiana

Com diu el pare salesià Juan Josep Moré i Ramiro (Barcelona, 1956), en la tesi que hem citat i que ha dedicat a l’estudi de l’obra i el pensament de Mons.  Tena, “hem de dir que Pere Tena és un pedagog de la reforma litúrgica”. Efectivament, això és el que es reflexa en tot el contingut de la seva obra i del seu pensament. Ha estat un gran mestre de la vida litúrgica, tant en els seus llibres com en els seus articles i col·laboracions en diversos mitjans. Cal destacar, en aquest sentit, les seves col·laboracions de temes litúrgics al setmanari Catalunya Cristiana, amb els que ha fet un veritable mestratge espiritual.

Ha estat un dels grans divulgadors de l’esperit i de les disposicions del concili vaticà II en el tema de la litúrgia. Dues de les seves darreres activitats magisterials foren, per una part, una conferència sobre el cinquantè de la constitució del Vaticà II sobre la litúrgia, en un acte celebrat a la Facultat de Teologia de Catalunya i en una conferència que pronuncià a Madrid sobre el mateix tema. Per a Tena, l’assemblea eclesial litúrgica és molt més que una simple reunió d’amics. És la presència de Crist  ressuscitat que ens aplega i ens vivifica en l’esperit Sant. Per això l’Església és el lloc on es manifesta l’Esperit, i la celebració el lloc on se’ns fa proper i actiu el Crist gloriós. Com ell mateix confessava, potser entre els seus llibres, el que més reflecteix el seu pensament central és el titulat Celebrar el misterio (Barcelona, 2004), que dedica la primera part al Misteri de la Pasqua de Crist, el gran misteri de la nostra fe; i la segona part, com a conseqüència i fruit de la primera, és una invitació a fixar l’atenció en els sagraments, com a actes de Crist i fonts de la seva gràcia redemptora en  el temps de l’Església, com a font i cimal de la vida cristiana. En ambdues parts s’harmonitzen la reflexió teològica i la reflexió pastoral; en totes dues el bisbe Tena ha estat un gran mestre.

L’altre activitat, gairebé pòstuma, fou un cicle de conferències que ell mateix va organitzar a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol, on ha viscut els darrers anys, atenent al seu germà gran, Mn. Francesc, i com a pare i cap espiritual molt estimat per tots els preveres residents. En aquest cicle de conferències va voler que diverses veus expliquessin els setze documents del Concili Vaticà II. Només es va reservar per a ell la constitució conciliar de Litúrgia, el document que el va entusiasmar quan era un jove sacerdot i que ha inspirat tota la seva obra i la seva vida exemplar de cristià, de prevere i de bisbe.

 

T'interessarà ...

El més llegit