Pàgina d'inici > Noticies

Mons. Paglia: “L'Església d'Europa és trista”

El president del Pontifici Consell per a la Família indica que “l’Església europea no està oberta a la dimensió comunitària i, per això, és trista” Mons. Paglia: “Testimoniar l’Evangeli de la família és la frontera de l’Església” El dissabte 28 de desembre, a les 17h, a l’aula magna del Seminari Conciliar, Mons. Vincenzo Paglia pronuncià […]

El president del Pontifici Consell per a la Família indica que “l’Església europea no està oberta a la dimensió comunitària i, per això, és trista”

Mons. Paglia: “Testimoniar l’Evangeli de la família és la frontera de l’Església”

El dissabte 28 de desembre, a les 17h, a l’aula magna del Seminari Conciliar, Mons. Vincenzo Paglia pronuncià una conferència sobre “Els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l’evangelització”, acte presidit pel Sr. Cardenal Arquebisbe, que va fer la presentació del conferenciant, remarcant la seva visió àmplia de la realitat de la família en el món, recordant que és postulador de la causa de beatificació de l’arquebisbe Oscar A. Romero i també l’assessor eclesiàstic de la Comunitat de Sant’Egidio. El Dr. Martínez Sistach va afegir que la seva exposició seria un gran ajut en el treball de la preparació a la nostra diòcesi els dos propers Sínodes dedicats a la família, l’extraordinari de 2014 i l’ordinari de 2015.

Quatre punts a destacar 

1. Una situació paradoxal. Es reconeix que la família és el motor del món i de la història, que la seva salut beneficia a tota la societat i es valoren molt els vincles familiars. Tanmateix, la cultura individualista i consumista actual, a la que s’hi afegeix el fenomen de la globalització, fan que es produeixi el fenomen del trencament de moltes famílies, l’augment de divorcis i l’existència de moltes famílies monoparentals. L’explosió de les famílies és el principal problema de la societat actual.

2. La globalització i la creixent individualització de la societat contemporània. L’exasperació d’una cultura individualista porta a un certa forma d’idolatria que posa el “jo” abans que els “vincles familiars”, amb un augment de famílies unipersonals. Els vincles familiars es consideren insuportables i es neguen els vincles permanents i les unions estables (és l’anomenada “societat líquida” portada a l’àmbit familiar). L’individualisme i un cert sentit de la llibertat porta a preferir la mera convivència al matrimoni.

3. Necessitat de la fidelitat familiar, dels vincles estables. Tanmateix, es té una creixent consciència que la “dictadura de l’individualisme” és un engany i produeix una soledat i un dolor creixents, perquè la persona humana està feta per a la comunió: “No és bo que l’home estigui sol” (Gènesi). La família és la base de la societat humana perquè en ella es comença a viure el “nosaltres”, els vincles de solidaritat i de compromís social, que després s’estenen fins a la comunitat cristiana i fins i tot a la humanitat com a “família dels pobles” o  “família de les nacions”. L’eclipsi de la família té unes vinculacions amb l’eclipsi de Déu en la societat occidental.

És urgent promoure una nova cultura de la família. El creixent interès pel Papa Francesc demostra que el món actual, malgrat tot, cerca un “pare”, un punt de referència. L’Església i les Esglésies han de promoure l’”Evangeli de la família”, aquesta és la seva nova frontera. Per això, el Sant Pare ha convocat dos sínodes episcopals sobre la família en el context de l’evangelització.

L’Església és dipositària d’una visió de la família que és un tresor extraordinari; no és una teoria, sinó una realitat. Les famílies cristianes han de mostrar, amb el seu testimoni, el valor de la fidelitat portada, a vegades, fins a l’heroisme.  

4. La necessària ajuda a la família. La família, que Sant Crisòstom diu que és una Església domèstica no ha de viure sola i aïllada, perquè això la tanca en si mateixa; i en canvi cal que vagi més enllà de si mateixa. Hi ha un individualisme cristià que destrueix les nostres comunitats cristianes. Cal que hi hagi una constant osmosi entre la família i la comunitat cristiana. El proper Sínode es plantejarà aquest aspecte comunitari de la família, i també la igual dignitat de l’home i la dona, la cultura del matrimoni, la identitat pròpia de l’home i de la dona, cercant donar una resposta convincent a la “ideologia de gènere”. També tractarà qüestions com els drets de la família, els drets dels infants i dels ancians, el dret als descans, l’hivern demogràfic, la violència familiar, la proliferació de trencaments matrimonials i de divorcis, la precocitat de ls experiències sexuals en els adolescents, l’educació sexual com a responsabilitat dels pares, entre altres.

A Barcelona –va dir finalment l’arquebisbe Paglia-, per preparar el proper Sínode i promoure un “Evangeli de la família”, teniu un gran ajut en aquell gran creient que fou Antoni Gaudí, que us ha deixat un gran monument cristià que recorda a la ciutat i al món aquest veritable tresor per a l’Església i per al món, que és la família entesa “com a comunitat d’amor i de vida”.

Col·loqui amb els assistents

Durant 45 minuts, Mons. Paglia contestà a les preguntes que li varen fer els assistents, entre els quals hi havia molts membres dels moviments matrimonials. També hi havia el Sr. Bisbe auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull; els Vicaris Episcopals, el Secretari general i Canceller, Mn. Sergi Gordo, i el delegat de Pastoral Familiar, Dr. Manuel Claret, amb altres professors de la FTC i de la FFC.

A la pregunta sobre la incidència de la crisi econòmica sobre la família, Mons. Paglia contestà que la família és aprofitada socialment, però poc ajudada pels polítics. La família és com la primera empresa de la societat: té un sentit de l’estalvi i forneix nous ciutadans; el descens de naixements i l’augment dels anys de vida, fa que creixin els costos i disminueixin els treballadors de la societat, al disminuir els naixements.

A la pregunta sobre què farà el proper Sínode, l’Arquebisbe Paglia va dir que es preveu que segurament proposarà acollir millor en l’Església els cristians divorciats que s’han tornat a casar, que cal que les Esglésies d’Europa s’obrin a la dimensió comunitària, i que es promouran els moviments d’espiritualitat matrimonial i familiar.

Davant d’una pregunta sobre què podem fer els pares si els seus fills tenen sentit social i són generosos, però no van a l’Església, va dir “cal treballar perquè aquests joves es trobin millor a la comunitat cristiana que als grups als que van aquests fills. Hem de treballar perquè les nostres eucaristies no tinguin l’aire d’una classe, d’una explicació doctrinal, sinó que, essent com són un acte d’amor de Jesús, toquin el cor i moguin les persones a estimar més el Senyor.

Respecte del proper Sínode va dir que treballarà per respondre a les expectatives presentades i amb el propòsit d’aplicar el “principi de la misericòrdia” i per fer -com vol el Papa Francesc- que l’Església tingui consciència de ser un “hospital de campanya” enmig del món, aplicant el principi que diu: Salus animarum, suprema lex.  

T'interessarà ...

El més llegit