Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona > Arquebisbe Omella

Mons. Omella: “Vostès estan cridats a actuar com a garants de la llibertat humana”

L'arquebisbe de Barcelona dóna una ponència al Parlament de Catalunya demanant que es vetlli per la dignitat política i animant a treballar per al bé comú "

L’arquebisbe de Barcelona va assistir al Parlament de Catalunya, convidat per l’Associació d’Antics Diputats per donar una conferència sobre “Política i religió”, en el marc del seu acte acadèmic anual. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell va rebre l’arquebisbe, que va ser presentat davant els membres per la responsable de l’entitat i expresidenta del Parlament, Núria de Gispert.

“Garants de llibertat humana”

“Vostès estan cridats a actuar com a garants de la llibertat humana”. Amb aquesta crida plantejava Mons. Joan Josep Omella la missió de vetllar per la dignitat política per treballar pel bé comú, tal com vol i demana l’Església. “Estem cridats a deixar-nos guiar per la nostra consciència més profunda i a formar-la rectament”, va dir l’arquebisbe, que va convidar als polítics a treballar “protegint, especialment, els més dèbils i vulnerables, buscant sempre la consecució del bé comú des d’una consciència moral formada per la llum del missatge de Jesucrist”.

Principis pel bé comú

Omella va apel·lar a la consciència política i va animar a construir una societat més justa des de quatre principis doctrinals de l’Església  que, segons va dir,  “estan per sobre dels colors polítics, no pertanyen a cap partit, sinó que són comuns a tots els homes del planeta”. En primer lloc, la dignitat de la persona, un fonament de tota societat i que vetlla pel respecte de cada un que conforma la societat. La subsidiarietat, el segon principi pel qual es recorda que “l’estat està al servei de l’home, no la persona al servei de l’estat”. Segons va expressar Omella, “la persona es forma en el si d’una família, i l’Estat té l’obligació de garantir el bé d’aquesta”. En tercer lloc, el bé comú, per garantir el desenvolupament de tot ésser humà en totes les seves dimensions “de manera que cap persona quedi exclosa” i, finalment, la solidaritat i la fraternitat “per evitar caure en la indiferència”.

L’arquebisbe va apostar per una resposta basada en la misericòrdia i on els pobres “han de ser els preferents, que necessiten una resposta per part de la política, la societat i l’església”. Tal com va argumentar, cal l’esforç de tots per “construir un món i una societat on la vida i la dignitat humana siguin respectades i prevalgui la justícia i la pau”.

Desencant dels joves

Per a la bona construcció de la societat, l’arquebisbe va reflexionar sobre el desencant dels joves per la política i per l’Església, que obliga a fer un examen de consciència. “¿Que hem fet malament – va preguntar-se Omella- perquè els joves tinguin recels o, fins i tot, no confiïn amb els partits polítics que han tingut més incidència en la vida pública- i el mateix diria de l’Església, que tant a fet per la societat i pels pobres- i vulguin mantenir-se al marge dels parits i de l’Església o busquin alternatives..?”. Seguidament va animar a “fugir de la cerca dels diners i els poders per posar-se a disposició del servei als més pobres i desprotegits”.

El paper de la dona

El moment més polèmic va ser en el torn de preguntes en relació al paper de la dona a l’Església, quan Omella va explicar com “el treball de la dona és igual d’important que el de l’home”, i que avança cada vegada més en els llocs de servei eclesial.

“Anem ara a una Congregació a Roma- va exposar l’arquebisbe- i el secretari o subsecretari és una dona o una monja, i allà el cardenal o l’arquebisbe ha d’anar-hi a passar comptes amb ella… Bé, l’últim càrrec encara és un cardenal que és perfecte. Potser el dia de demà podria ser perfectament una dona. Perquè no?” […] “I això jo penso que el papa Francesc, amb el diàleg que he pogut tenir amb ell, ho veu molt clar. Una altra cosa – va afegir Omella- és el servei ministerial, que és de diaca o de prevere. Això és més complicat perquè és un problema teològic”.

Desig de diàleg

Núria de Gispert, així com, Joan Rigol van agrair la presència de l’arquebisbe el qual va mostrar-se en tot moment disposat a caminar al costat de l’Estat, per a garantir que es vetlli per a la dignitat de les persones. “L’Església dóna la mà per a contribuir en la construcció d’una societat més lliure, democràtica, justa i en pau. Tots junts podem més que per separat”. Tanmateix l’arquebisbe va mostrar el seu desig perquè “continuï el diàleg amb els líders polítics i contribuir junts pel bé de la societat”.

T'interessarà ...

El més llegit